filosofiacatalana.cat

Filosofia i Cultura.

ee1.jpg

 

Joan Martínez Porcell (Ed.)

Paradigmes, figures i símbols del pensament

Barcelona, PPU, 2012

Els filòsofs sempre donen voltes i voltes a les coses. Es pregunten sovint pels Principis de la realitat. Què és Primer? Pensar o ser? Certeses o ombres? Quins "Primers" hi ha en realitat? Donem voltes i voltes sobre què és Primer o sobre quins Primers hi ha, sobre com s'han proposat els Primers i de quines maneres hem discutit sobre ells. Per a tot objecte resulta pertinent la pregunta sobre allò Primer en la seva esfera, per la relació d'això Primer particular amb el Primer de totes les esferes i per les relacions existents entre aquests Primers. Aquestes relacions dibuixen estructures formals que expliquen possibilitats generals, forneixen el valor heurístic de la investigació històrica dels problemes i dels autors i donen peu a la reflexió teòrica sobre un punt determinat a l'interior d'un àmbit i d'un temps determinats. El grup Filosofía i Cultura, de la Facultat de Filosofia de la URL, presenta en aquest volum una part de la seva recerca sobre la temàtica dels Principis.

 

 

ee1-2.jpg

Ignasi Roviró (Ed.)

Estètica catalana, estètica europea

Barcelona, PPU, 2011

El conjunt de treballs aplegats en aquest volum prové de les recerques que s'han portat a terme en el si del projecte d'investigació dedicat a l'estètica del grup Filosofia i cultura de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull. S'hi poden trobar escrits d'Ignasi Roviró, Sílvia Coll-Vinent, Giuseppe di Giacomo, Manuel Jorba, Rafael Serra i Conrad Vilanou.

 

 

MH-3.jpg

Heidegger o la pràctica del pensament

Barcelona, PPU, 2010

Antoni Bosch-Veciana (Ed.)

La figura, el pensament i l'obra de Heidegger han tingut una importància cabdal i una influència notabilíssima en molts dels filòsofs (i, fins i tot, teòlegs) de relleu del segle xx. Estudiar-lo a fons per tal de comprendre els camins que transità el pensament occidental en el passat segle, i saber-ne destriar el seus esculls i els camins intransitables, és una necessitat a fi d'orientar-nos en el nostre present. Aquest és l’objectiu d’aquesta obra. Renunciar a llegir amb tot el rigor necessari l'obra de Heidegger suposaria tancar els ulls a un dels pensadors més fonamental i original del segle xx que, per a bé i per a mal, s'ha endinsat en les arrels metafísiques del pensament occidental i n'ha assenyalat i criticat el seu nihilisme.

 

 

porsteiner.jpg

Lectura, tradició i vida filosófica a propòsit de G. Steiner.

Antoni Bosch-Veciana (Ed.)

Barcelona, PPU, 2009

La importància que avui, i gairebé sempre —almenys d'ençà que l'escriptura prengué cos en el món grec clàssic—, la lectura ha tingut i té en l'àmbit de la vida filosòfica és indiscutible. Hi ha hagut èpoques en les quals la lectura havia estat explícitament la base de l'ensenyament filosòfic. Quan la filosofia ha tingut a veure amb la lectura, aquesta lectura ha estat un moment de lligam amb la tradició; i ho ha estat críticament, és a dir, com a moment actualitzador d'aquesta tradició i com a moment de transmissió de la mateixa tradició. La reactualització constant de la tradició en l'acte lector fa de la lectura una manera de viure pròpia de la filosofia. En aquest context lector i hermenèutic, la figura de George Steiner ha estat motiu de reflexió i d'estudi ben avinents. L'obra d'un crític literari de la seva talla ha permès treballar el temàtica de la lectura i de la tradició d'una manera excel·lent, sobretot gràcies al seus coneixements específics de lector crític de literatura i, també, de lector que oferia i ofereix la seva lectura com a crítica del moment present.

 

facultat de filosofia - Ramon Llull