filosofiacatalana.cat

Francesc Aguilar i Serrat

(1826-1899). Després de rebre la formació inicial al Seminari de Vic i al Col·legi de Segon Ensenyament d’aquesta ciutat, anà a Barcelona a ampliar coneixements i a obtenir els títols per poder impartir classes. El 1848 obtingué la regència per ensenyar matemàtiques en establiments reconeguts oficialment. El 1852 obtingué la llicenciatura en Ciències Naturals. Després dels estudis, tornà a Vic, on el 1854 s’ordenà Sacerdot. Poc després va ser nomenat Catedràtic del Seminari i Secretari del Col·legi de Segon Ensenyament de Vic. Ensenyà Matemàtiques des de 1857 fins el 1864. A més, impartí Història i Geografia (1857‑1860) i Grec (1860‑1863). Durant aquest temps, va fundar, juntament amb altres, el Círcol Literari de Vic (1860). En aquesta important associació llegí el seu Plans de la llengua catalana (1861), llarg poema de reivindicació de la llengua. Com a resultat, el Círcol creà i li confià la direcció de l’Acadèmia de la Llengua Catalana i d’una Càtedra de llengua i gramàtica catalana. Mentre impartia classes en el Seminari, començà la seva activitat periodística tot col·laborant a El Ausonense i fundant El Seminarista Español (1963). Aquest mateix any, el Pare Claret el va escollir director del col·legi privat de segon ensenyament de “El Escorial”. Ocupà la direcció dos anys, el 1865 portà la direcció del Collegi de Sant Tomàs de Madrid i del 1866 al 1868, la del Boletín eclesiástico de España. Durant aquesta època entrà de redactor de El Pensamiento Español (1867). Com a resultat de la revolució de 1868 fundà la publicació El Católico i dos anys més tard el centre Estudios Católicos, que dirigí ell mateix. Com a publicista, col·laborà a El Pensamiento Español, La España Católica, La Ciudad de Dios i La Cruz. Abans d’accedir a la Seu de Sogorb, i per la voluntat del Pare Ceferino González, passarà quatre anys de Rector del Seminari de Còrdova (1876-1880). El 1881 va ser nomenat Bisbe de Sogorb. Les seves enèrgiques accions en defensa dels postulats catòlics es reflectiren en el terreny social i polític. D’aquest últim, un bon exemple és la reacció contra Espartero: amb el pseudònim Unos católicos publicà la Alocución contra el Decreto del General Espartero estableciendo la tolerancia legal de las ideas privadas en materia religiosa. En el terreny social, la seva defensa de la doctrina catòlica es veu en el treball antidarwinià  El hombre ¿es hijo del Mono? Observaciones sobre la mutabilidad de las especies organicas y el darwinismo (1873).

“Es per la pàtria mon cor
ma sang, ma vida i amor,
mos somnis, mos pensaments
i a exaltar-la mos intents
van tots en aquest discurs.”
F. A. Aguilar, Plants, 6


Escrits d’Aguilar i Serrat

✓   Testimoni sobre'l Papat (1860)
✓   Vida del apóstata y heresiarca Lutero (1860)
✓   Exposición sobre la cuestión de Roma (1860)
✓   Modo y facilitat de confessarse (1860 o 1861)
✓   Conveniencia del poder temporal del Papa (1861)
✓   Conversa sobre la existència del Purgatori (1861)
✓   Plants de la llengua catalana (1861)
✓   Assistència als malalts o Guia pràctica y sensilla dels que s'dedican a cuydarlos y ajudarlos a bé morir (1862)
✓   Conversa sobre la institució i necessitat de la confessió (1862)
✓   De qué sirven las monjas (1869)
✓   Vida del Excmo. e Iltmo. D. Antonio María Claret (1871)
✓   El monaguillo instruido (1872)
✓   Libertad eclesiástica en la censura e impresión de los libros de rezo (1873)
✓   El hombre ¿es hijo del mono? (1873)
✓   Compendio de Historia Eclesiástica general (1874)
✓   El pase regio, cuestión histórica y cuestión moral (1875)
✓   Noticia histórica sobre la unidad católica y la libertad de cultos en España (1877)
✓   Discurso en el Seminario Conciliar de Córdoba (1878)
✓   Errores históricos. Tomo 1 (1880)
✓   Quinario en honor de Santo Tomás de Aquino (1880)
✓   Constituciones del seminario de Segorbe (1882)
✓   Episcologium Segobricense ad Ilmo. et Doctissimo Segobricense Episcopo D.D. Joanne Bpta. Perez compositum et ordinatum. Nunc vero ab ejus Episcopatu succesore Francisco de Asis Aguilar in lucem proditum Ilmo.Segobricensi Capitulo et amicis voluntatis obsequium (1883)
✓   Cartas pastorales sobre la Iglesia Católica (1886)
✓   Constituciones del seminario de la Santísima Trinidad y San Pedro de Segorbe (1911)

Sobre Aguilar i Serrat

✓   Collell, Jaume, “Perfil biografich del Ilustríssim Sr. Dr. D. Francesch Aguilar y Serrat”, La Ilustració Llevantina (1900)
✓   Morra Fosas, Pedro, Vida del Excmo. é Ilmo. Sr. D. Francisco de Asis Aguilar y Serrat, obispo de Segorb (1902)
✓   Salarich Torrents, Miquel S., Història del Círcol Literari de Vich (1962)

facultat de filosofia - Ramon Llull