filosofiacatalana.cat

Ramón de Alos-Moner y de Dou

Nascut a Barcelona el 13 de juny de 1885 va cursar la carrera de Filosofia i Lletres a la Universitat de la seva ciutat natal, i esdoctorà a la de Madrid el 1917 amb una tesi titulada “Los catálogos luianos.” En 1906 havia estat deixeble de Rubio i Lluch en Estudis Universitaris Catalans, acompanyant el 1909 ell mestre en un viatge per Itàlia i Grècia. El 1911 va ser pensionat per a estudiar a l’Escola Espanyola de Roma, romanent en aquesta ciutat fins a 1913, temps que va aprofitar també per a realitzar diverses investigacions en l’Arxiu i la Biblioteca del Vaticà. De tornada a Barcelona va ser nomenat Adjunt de la Biblioteca de Catalunya, en la que va reorganitzar la Secció de Documents històrics. Des de 1915 a 1916 va estudiar juntament amb Rubio l’Arxiu Capitular de la Catedral de Tortosa, i després del seu doctorat, en 1918, va ser nomenat secretari general de l’Institut d'Estudis Catalans, com a successor en el càrrec d’Eugeni d’Ors, organisme al que a partir de 1923 va representar davant la Unió Acadèmica Internacional. Bon coneixedor de la Història i Literatura medievals, va publicar nombrosos treballs en diverses revistes sobre Ramon Llull, Arnau de Vilanova, Anselm de Turmeda i Dant Alighieri, havent merescut el 1924 ser triat membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Va morir en la seva ciutat natal el 9 de febrer de 1939.


Escrits de Ramón
  • Arnau de Vilanova. Confessió de Barcelona. Barcelona: Consell de Pedagogía, 1921.
  • Autors catalans antics. l. Historiografia. Barcelona: Edil. Barcino, 1932, 196 p.
  • Dell antica versione catalana del Decameron: brani scelti da R. Alós. Roma: Loescher, 1915, 26 p. 
  • Els Bestiaris a Catalunya. Discurs. Barcelona: Academia de Bones Lletres, 1924, 57 p. 5 Els Statuts del Col-Iegi de Sant Vicens i Sant Ramón. Barcelona: Inst. Estudis Catalans, [s.a.], 20 p.
  • Els traballs del Comité lntemational de Ciences Historiques. Barcelona: l'Avenc, [s.a.], 6 p.
  • El Cardenal de Aragón Fr. Nicolás Rossell. Ensayo biobibliográfico seguido de un Apéndice de documentos inéditos. Madrid: Junta de Ampliación de Estudios, 1912, X + 128 p.
  • El manuscrito Ottoboniano. Lat. 405. Madrid: Junta de Ampliación de Estudios, 1914, 128 + XII p. 
  • El Patronatge de Sant Jordi. Barcelona: Tip. L'Avenç, 1916, 19 p.
  • Fra Joan Pasqual comentarista del Dant. Barcelona: Quaderns d'Estudis, 1922, 43 p.
  • Inventaris de castells catalans. Barcelona: Estudis Universitaris Catalans, 1910. 68 p.
  • La marmessoria d'Arnau de Vilanova. [S.l: s.n.], 1923.
  • Les professies de Anselmo de Turmeda publicadas segons un manuscrit de la Casa Dalmases.New York: Macon, 1911, 19 p. Separata de Revue Hispanique, XXIV.
  • lmpressions d'un viatge a la Grecia. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, [s.a.], 61 p.
  • Los catálogos lulianos. Tesis. Barcelona: Francisco Altes y Alabart, 1918, 111 p.
  • Ramón Lull: Poessies. Text, introducció, notes i glossario de Ramón Alós Moner. Barcelona: Barcino, Imp. Varias, 1928, 173 p
  • Sant Jordi Patró de Catalunya. Barcelona: Barcino, 1926, 95 p.
  • Sis documents per a la Historia de les doctrines lulianes. Barcelona: Tip. Altes, 1919, 24 p
  • Texto catalán de "Informatio Beguinorum". [S.l.: s.n., s.a.].
  • Traslació de una relíquia de Sant Tomás des de Tolosa a Barcelona. Miscelánea Tomista, 1924, oct-dic nº Cº Santo Tomás, p. 278-301. 
Sobre Ramón
  • Diccionario biográfico español contemporáneo. Madrid: Círculo de Amigos de la Historia, 1970, Vol. I, s.v.
facultat de filosofia - Ramon Llull