filosofiacatalana.cat

Alfonso Álvarez Bolado

Va néixer a Valladolid el 15 de març de 1928. Acabat el Batxillerat en 1944 al col·legi dels Jesuïtes de la seva ciutat natal, va ingressar a la Companyia de Jesús, estudià Humanitats els anys 1946-1948 a Salamanca, i obtingué la llicenciatura eclesiàstica el 1951 a Oña, amb una tesina sobre els “Prolegómenos a la Lógica de Hegel” (en la traducció francesa de A. Vera), i el 1954 es llicenciava en la Universitat de Barcelona, de la que aquell mateix any va ser ajudant en la càtedra d’Història de la filosofia contemporània i de Filosofia de la història juntament amb el professor Joaquím Carreras Artau. De 1957 a 1959 conclou els seus estudis teològics, que havia començat el 1955 a la Facultat de Sant Francesc de Borja de Sant Cugat del Vallès (Barcelona), i es llicencià en Teologia a la Universitat estatal d’Innsbruck (Àustria), en la qual va mantenir una cordial amistat amb el professor Karl Rahner, que el va portar a traduir al castellà l’obra filosòfica d’aquest, “Geist in Well”. De 1961 a 1967 va ser novament professor encarregat de curs, professor adjunt per oposició i, finalment, responsable de la càtedra d’Història de la filosofia i Filosofia de la història a la Universitat de Barcelona, en la qual es doctorà el 1965 amb la tesi  “El ser i la historia ontològica. El pensamiento historicoontológico de Martín Heidegger”. Durant aquests anys (1961-1967), va col·laborar amb el professor Jaume Vicens Vives i amb l’equip de «Índice Histórico», i el 1962 fundava amb un equip d’amics, entre els quals destacaven R. Valls Plana, J. M. Rovira Belloso i C. Martí, l’Escola de Teologia per a seglars, una de les primeres que van funcionar a Espanya. El 1967 es va fer càrrec, a Madrid, de la creació d’un Institut per a la investigació de les relacions «fe-cultura moderna», i així va néixer l’Institut “Fe y Secularidad”, del qual fou director durant els cinc anys d’existència. A partir de 1972 és professor ordinari de Teologia fonamental i cap d'aquest departament (1972-1977) de la Universidad Pontificia de Comillas.

Una preocupació teològica bàsica mediada per la crítica filosòfica i històrica ha marcat des dels seus orígens les inquietuds intel·lectuals d’Álvarez Bolado. La crítica sociològica com a crítica del coneixement enriquirà després aquest interés històric. A Tomàs d’Aquino, Hegel i Heidegger, com a pensadors d’arrelament; a Rahner i Chenu, unirà progressivament la lectura de Max Weber i Karl Marx, i molt especialment les obres del sociòleg del coneixement i sociòleg del desenvolupament Peter Berger. En l’actualitat prepara una obra àmplia sobre església i societat a Espanya entre les dues crisis del capitalisme (1929-1973), en la qual analitza el comportament del factor catòlic a Espanya en el si dels corrents modernitzadors, contramoderns i desmodernitzadors. Per això treballa per construir un model d’anàlisi interdisciplinària eclesiològic (Congar, Chenu, Boff), socioteòric (Easton, Dahrendorg, Bordieu), políticoteòric (Easton, Bordieu, Ruiz Rico) i de sociologia del coneixement, aplicada a la sociologia del desenvolupament (Berger-Kellner).


facultat de filosofia - Ramon Llull