filosofiacatalana.cat

Antoni Andreu

(c. 1280 - abans del 1333). Franciscà i pensador. Doctor Dulcifluus, Doctor dulcis Doctor fundatissimus, Scotellus. No se sap on va nèixer, però es diu que a Tauste (Saragossa), a Barcelona o fins i tot a França. Acabada la seva formació a l'estudi general dels franciscans de Lleida, fou enviat per la província de Catalunya a estudiar teologia a la universitat de París, on escoltà les lliçons de sant Joan Duns Escot per convertir-se en el seu millor propagador i un dels més avantatjats seguidors, en competència amb altres deixebles catalans. El 1304 és mestre en arts a París i comença el doctorat en teologia (que sembla que no va acabar), coincidint amb l'etapa final de l'ensenyament parisenc d'Escot (1305-1307) que escoltà directament. De retorn a la província, vers el 1309, fou professor de lògica i de filosofia natural al convent de Monsó (segur que hi és el 1312), passant després a ser professor a l'estudi general de Lleida (1318-1333). La seva figura ha estat cabdal en la gènesi i expansió de l'escotisme arreu del món, ja que amb els motllos de l'aristotelisme, elaborà autèntics tractats, sistemàtics i entenedors, del franciscà escocès. Així omplí els buits en el pensament del seu mestre i desenvolupà les matèries, en especial la física, no tractades pel Doctor Subtil. La seva influència fou enorme: esdevingué un dels autors més copiats en manuscrits durant els segles xiv i xv i entre 1475 i 1525, per exemple, es conserven més de quaranta manuscrits de la seva obra arreu d'Europa. La seva fidelitat a Escot li valgué el sobrenom de Scotellus i ha suscitat dubtes en algunes obres sobre qui dels dos n'és l'autor. Diu al final del comentari de l'Ars Vetus: “Lector, para atenció al que llegeixes, perquè si hi ha quelcom de ben dit en les qüestions anteriors, procedeix de l'art de la doctrina d'Escot, de qui he seguit els passos en tant que he pogut i en tant que l'he entès”. Hom pot dir que és “el segon fundador de l'escotisme”.

 


Escrits d’Andreu

✓ Quæstiones ordinariæ de tribus principiis naturæ, Scriptum aureum in Metaphysicam Aristotelis (1312)
✓ Quæstiones ordinariæ de logica, Scriptum in Arten Veterem (1312) 
✓ l'Abbreviatio Operis Oxiniensis Scoti, Quæstiones in libros de anima (1320)
✓ Quæstiones in libros physicorum
✓ Formalitates in via Scoti 

Sobre Andreu

✓ Gensler, Marek, “Antonius Andreae - The Faithful Pupil?”, Medievalia Philosophica Polonorum (1992) 
✓ Gensler, Marek, “Catalogue of Works by or Adscribed to Antonius Andreae”, Medievalia Philosophica Polonorum (1992) 
✓ Gensler, Marek, “A Peep or a Gaze? References to Antonius Andreae in Quæstiones super Physicam by Theodoricus of Magdeburg”, Via Scoti II (1995)
✓ Pini, Giorgio, “Scotistic Aristotelianism: Antonius Andreas' Expositio and Quæstiones on the Metaphysics”, Via Scoti I (1995)
✓ Bérubé, Camille, “Fr. Antoine André, témoin et interprète de Scot”, Antonianum (1979)
✓ Martí de Barcelona, “Fr. Antonio Andreu, o.m., Doctor dulcifluus”, Criterion (1929) 
✓ Martí de Barcelona, “Notes descriptives dels manuscrits franciscans medievals de la Biblioteca Nacional de Madrid”, Estudis Franciscans (1933)
✓ Collectanea Franciscana (1931)  
✓ Carreras i Artau, Tomás i Joaquín, Historia de la filosofía española II (1943)
✓ García Navarro, S., Antonio Andrés (s. xiv), Estudio bibliográfico-crítico, tesi doctoral de la Universiat de Barcelona (1973) 
✓ Wlodek, S., “Quelques informations sur les commentaires médiévaux de la Métaphysique d'Aristote conservés dans les manuscrits de la Bibliothèque Jagellone à Cracovie”, Die Metaphysik im Mittelalter (1963) 
✓ Riesco Terrero, J., “El problema del ser en la escuela franciscana”, Naturaleza y Gracia (1969)

facultat de filosofia - Ramon Llull