filosofiacatalana.cat

Pere d’ Aragó

(Barcelona, 1305 - Pisa, 1381). Franciscà, polític i beat. L'infant Pere era el quart fill de Jaume ii i la seva esposa Blanca d'Anjou. Comte de Ribagorça i de Prades, fou fidel servidor del seu germà Alfons iii el Benigne. Home d'esperit poètic i cavalleresc i d'una cultura extraordinària, dugué una vida política molt activa prenent part en tots els afers importants de la corona, en especial en les guerres contra els pretendents de Sicília i Mallorca. El 1329 fou nomenat per Alfons senescal de Catalunya. El 1331 es casà amb Joana de Foix. Gastà la seva fortuna en convertir Castelló d'Empúries en un gran comtat, amb seu espiscopal. El 1336 fou nomenat tutor de Pere iv, però se'n distancià quan aquest no volgué jurar les lleis catalanes abans de coronar-se rei d'Aragó. Abandonà paulatinament la política i el 1339 va començar a lliurar-se molt intesament als exercicis de pietat i el novembre del 1358, havent ja mort la seva muller, prengué l'hàbit de framenor en el reial convent de Sant Francesc de Barcelona. Aquest fou l'any de la seva gran obra, De vita, moribus et regimine principum (en transcripció de Ferran Valls i Taberner, a Estudis Franciscans, 1926). Participà del moviment espiritual franciscà, i de les visions i profecies pròpies del seu temps, arribant a tenir revelacions (Revelationes factæ Fratri Pedro de Aragonia, 1365). Ell mateix explica la seva conversió dient que entra a la religió de sant Francesc per intimació del seu oncle franciscà sant Lluís de Tolosa, en una visió que tingué estant a Falset. Malgrat el seu desig de viure retirat del món, hagué de sortir del convent per afers eclesials i del regne. En una nova revelació que tingué el 1365 se li manifestà que el remei dels mals que afligien l'església era que el papa Urbà v es traslladés d'Avinyó a Roma i, efectivament, el papa, acompanyat del mateix fra Pere, entrà a Roma el 1367. Més tard, profetitzà amb encert el cisma d'occident, quan morí Gregori xi el 1378, el succeí Urbà vi, en elecció impugnada que provocà l'elecció també de Climent vii. Fra Pere treballà amb energia en favor d'Urbà vi, que vivia a Roma. La seva filla Elionor, reina de Xipre, morí el 1427 i fou enterrada en l'església de Sant Francesc de Barcelona. El 1380, un any abans de morir, una comissió franciscana estudià el cas de les seves revelacions: sabem que fra Tomàs Alsina, home de confiança de la casa reial, i fra Eiximenis de Terrer, les consideraren falses; el teòleg fra Bernat Broll i fra Pere de Cima, bisbe d'Elna i després de Mallorca, les jutjaren autèntiques; no sabem, però, l'opinió dels altres, com fra Llorenç Copons, Francesc Cros, Arnau Pelegrí, Joan Pellicer o Francesc Rafart. A més de les dues obres citades, cal esmentar: Revelationes factas michi indigno Fratri Petro de Aragonia de Ordine Minorum postquam sum hin in Avinione i probablement, 34 sermons en català, un dedicat a la festa de l'Assumpció.


Sobre Pere d’Aragó

✓ Josep M. Pou i Martí, Visionarios, beguinos y fraticelos catalanes (1930)
✓ Sanahuja, Historia de la Seráfica provincia de Cataluña (1959) 
✓ Alfonso Mª de Barcelona, “El infante Fray Pedro de Aragón”, Estudios Franciscanos (1913-1915).

facultat de filosofia - Ramon Llull