filosofiacatalana.cat

Jaime Arnau Gras

Neix a Barcelona el 14 de novembre de 1938, i cursà els estudis de Batxillerat al Col·legi dels Jesuïtes de la seva ciutat natal. Interessat per la psicologia, estudia Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, obtingué la llicenciatura el 1964, el 1969 aconseguí el Diploma de l’Escola de Psicologia Aplicada de la mateixa Universitat, i aconseguí el 1973 el grau de Doctor. El 1975 accedeix per oposició al Cos de Professors Adjunts d’Universitat, obtenint la plaça de Psicologia adscrita a la Universitat de Barcelona. El 1978 guanya la primera plaça de Professor Agregat de Psicologia Experimental de la Universitat Complutense. En l’actualitat imparteix la seva docència i desenvolupa la seva labor investigadora a la Universitat de Barcelona. El 1975 va crear el Laboratori de Psicologia Experimental de la Universitat de Barcelona, que pot ser considerat, en l’actualitat, un dels millors laboratoris de Psicologia experimental d’Espanya, i tres anys més tard és nomenat Director del Departament de Psicologia Experimental d’aquella Universitat.
El caràcter bàsic del treball desenvolupat per J. Arnau, s’orienta en dos vessants específics. D’una banda, presenta una gran preocupació metodològica. Com a conseqüència d’això, publica el 1978 l’obra titulada “Psicología experimental: un enfoque metodológico”. Per mitjà d'aquest text l’autor introdueix al nostre país una nova forma de conceptuar la Psicologia Experimental. La tesi principal que s’estableix en aquesta és que la Psicologia Experimental, a diferència de l’enfocament que tradicionalment es mantenia respecte a la mateixa, ha de caracteritzar-se simplement com «un procediment de resolució de problemes psicològics per mitjà de tècniques manipulatives i de control». D’aquesta manera la Psicologia Experimental deixa de ser simple enunciat i descripció de resultats per a passar a ser un instrument de treball científic, aplicable a qualsevol àrea o domini psicològic. Des d’aquesta nova perspectiva, la Psicologia Experimental té, com a objectiu últim, el disseny i la planificació d’experiments. Seguint aquesta actitud i preocupació metodològica publica, també el 1978, un segon llibre titulat “Métodos de investigación en las ciencias humanas”, on es revisen aspectes concrets de les principals metodologies de treball que poden aplicar-se a la investigació de la conducta. El seu constant interés pels temes metodològics l'ha portat a l’organització d’un seminari sobre Metodologia Científica aplicada a la investigació educativa, que ve celebrant-se anualment a l’ICE de la Universitat de Barcelona des de l’any 1974 i a la publicació d’una sèrie d’articles sobre temes de metodologia experimental: Dissenys experimentals en psicologia, Tècniques d’observació, etcètera. El desenvolupament bàsic d’aquesta actitud metodològica s’ha orientat cap a la utilització dels models matemàtics per a l’anàlisi i la descripció dels resultats experimentals.
Junt amb la labor metodològica el nostre autor ha desenvolupat una gran activitat teòrica i investigadora. Dins d’aqeust segon vessant, el treball més important és l’obra titulada “Motivación y conducta”, en la que fa una revisió sistemàtica de les principals teories que, sobre la motivació, ha elaborat el neoconductisme. D’aquesta manera, es revisen una sèrie de concepcions fonamentals, com la de l’impuls, arousal, incentiva, del reforç, motivació de l’èxit, etc., i acabant l’exposició amb l’elaboració d’un nou model motivacional. El dit model, denominat model bidimensional de la motivació, constitueix una integració del component energetizador de la conducta (dimensió d’activació) de caràcter fonamentalment neuro-fisiològic, i el component cognitiu denominat «valor esperat». La variable cognitiva, valor esperat, que, d’acord amb el dit model, constitueix una de les característiques específiques del fenòmen motivacional, ve determinada per una sèrie de factors empírics, tant de caràcter subjectiu (variables aptitucionals, experiències d’èxit o fracàs) com de caràcter objectiu (dificultat de la tasca, classe de recompensa, distància psíquica). Per mitjà d’aquest nou model, l’autor pretén superar el clàssic antagonisme, present encara en el panorama psicològic actual -mecanisme versus cognoscitiu-, per mitjà d’un esquema on tenen cabuda els principals components explicatius que comprén la més àmplia varietat de fenòmens motivacionals. La idea que sobre la motivació ha desenvolupat J. Arnau, no només es troba en el text “Motivación y conducta”, sinó també en una sèrie d’articles publicats sobre el tema (“Motivación y conducta: Revisión y bases par a una conceptualización científica de la motivación”, “Estudio de la motivación humana”, “Motivación y expectancia”, etc.).
Últimament, el nostre autor, ha iniciat una nova línia de treball motivacional: L’estudi dels models matemàtics en la presa de decisions. D’aquesta manera, el tema motivacional que per espai de quatre dècades havia estat tan sols objecte d’anàlisi empírica, incorpora diversos models matemàtics que permeten una millor verificació dels esquemes teòrics. Per tot això, podríem definir la labor teòrica i investigadora de J. Arnau, com un intent de convertir la Psicologia en una ciència positiva tant pel caràcter del mètode a emprar com per la lògica i raonament utilitzat en la construcció dels models explicatius.


Escrits de Jaime
  • El aprendizaje de probabilidades: Aplicación de un modelo matemático. Anuario de Psicología, 1978, 19, p. 59-67. En colaboración con María Teresa Fernández Teixidó.
  • El diseño experimental: Su aplicación a la ciencia de la conducta. En: Metodología científica aplicada a la investigación educativa. ICE de la Universidad de Barcelona, Informe nº 10, p. 61-90.
  • Estudio de la motivación humana. Anuario de Psicología, 1973, 9, p. 37-54.
  • Estudio de la reminiscencia y el rendimiento en función a la ansiedad inducida mediante consigna en un tipo de tarea sensorio-motriz. Anuario de Psicología, 1973, 9, p. 57-73.
  • Importancia de la observación en la investigación científica. En: Metodología científica aplicada a la investigación educativa. ICE de la Universidad de Barcelona, Informe, núm. 10, p. 7-28.
  • Importancia de la perspectiva cognitiva en la actual conceptualización de la motivación. Anuario de Psicología, 1975, 13, p. 47-60.
  • Influencia del «arousal» sobre el aprendizaje de pares asociados en función de los intervalos de tiempo interpuestos en el recuerdo. Anuario de Psicología, 1975, 12, p. 111-133.
  • Los diseños experimentales. en psicología. Anuario de Psicología, 1975, 12, p. 3-52.
  • Manual de prácticas de psicología Experimental. T. I. Barcelona: CEU, 1976.
  • Métodos de investigación en las Ciencias humanas. Barcelona: Omega, 1978. 280 p.
  • Motivación y conducta. Barcelona: Fontanella, 1974. 303 p.
  • Motivación y conducta. 2ª ed. [S.l.: s.n.], 1979.
  • Motivación y conducta. Revisión y bases para una conceptualización científica de la motivación. Anuario de Psicología, 1973, 8, p. 37-51.
  • Motivación y expectancia. Actas del IV Congreso Nacional de Psicología. Madrid, p. 235-249.
  • Planificación del experimento en la investigación educativa. Jornadas Interregionales de Metodología Científica aplicada a la Investigación Educativa. Sevilla, 1978.
  • Psicología Experimental. Diseño experimental. Esplugas de Llobregat, 1977. 3 v.
  • Psicología experimental: un enfoque metodológico. México: Trillas, 1978.
  • Utilización de modelos matemáticos en psicología. Anuario de Psicología, 1977, 17, p. 1-17.
  • Validez interna y externa del experimento. Seminario permanente de Metodología. INICIE-ICE'S. Madrid, 1979, p. 31-69.
facultat de filosofia - Ramon Llull