filosofiacatalana.cat

Mateo Aymerich

Va néixer a Bordils (Girona) el 27 de febrer de 1715. Als dívuit anys va ingressar a la Companyia de Jesús i, acabats els seus estudis eclesiàstics, va explicar successivament Humanitats a Tarragona, Filosofia a la Universitat de Cervera i Teologia a la de Barcelona, de la que també va ser Rector. La seva més brillant i fecunda actuació, però, la va exercir a la Universitat cerverenca, en la que va romandre de 1745 a 1751 i on junt amb altres jesuïtes -Pou, Gallissá, Pons i Navás aconseguí crear un autèntic clima de renovació científica, que deixaria profunda empremta en aquelles aules. D’aquesta època daten les seves dues obres principals: “Systema antiquo-novum jesuiticae Philosophiae” i “Prolusiones Philosophicae”, encara que no van faltar esperits refractaris que segons sembla, acabdillats pel P. Ferrussola, van aconseguir dispersar aquell grup, enviant el nostre autor com a Rector a la Universitat de Gandia, on el va sorprendre l’edicte d’expulsió de 1767, a conseqüència del qual va emigrar a Itàlia, i fixà la seva residència a Ferrara, on moria en 1799.
L’obra més reveladora del pensament i esperit del nostre autor és el “Systema antiquo-novum..” Està escrita el 1747, en acabar el seu segon curs de docència a la Universitat de Cervera, i les seves pàgines traslluen la quàdruple finalitat que va inspirar el seu quefer magistral: revisar la temàtica tradicional, substituïnt moltes de les seves tesis per qüestions extretes de la nova poblemàtica cientificonatural; agilitzar i modernitzar el llenguatge filosòfic; incrementar l’esperit crític de l’especulació, i procurar divulgar aquest alè renovador entre els seus deixebles. L’obra consta de vuit parts, la primera de les quals porta per títol “Prolegomena critica, scholastica et historica in Philosophiam generatim”. Les parts segona i sisena estan dedicades a la Física general i particular, incorporant en el seu estudi les principals tesis metafísiques; mentre que en la sèptima i en l’octava s’ocupa de l’Ètica i de la Teologia Natural, respectivament.
Coadjuvants al propòsit inspirador del “Systema” van ser un conjunt de conferències sobre diversos problemes concrets de la Filosofia i dels seus mètodes que va pronunciar al llarg dels seus anys de vida acadèmica a Cervera, i que més tard va donar a la impremta, enmig d’una gran expectació, sota el títol de “Prolusiones Philosophicae”. El volum fa gala d’un ric i elegant llatí d’accents ciceronians i per la naturalesa de la seva textura ha pogut ser considerat com la primera mostra del «ensayo filosófico en España» (M. Batllori: “La cultura hispanoitaliana de los jesuitas expulsos, p. 61).
La labor d’Aymerich després de la seva expatriació va estar orientada preferentment als estudis humanístics, per la qual cosa la seva referència no correspon a aquest lloc.


Escrits de Mateo
  • Bibliotheca exulum Soc. Iesu Scriptorum Hispanorum Lusitanorum Americanorum. Ferrariae, 1784.
  • Carta a D. Carlos de la Serna Santander. Ferrara, 25 de agosto de 1787. Ms. Toledo, Archivo.
  • Carta al P. General, pidiéndole algunas facultades. Gandiae Prid. Kal. octobris an. 1765 Ms. Toledo, Archivo. 2 p.
  • Carta al P. Julián Fonseca. Gandía, 30 de Marzo de 1765. Ms. Bibl. Hist. Jesuit., leg. 54.
  • Carta de edificación en la muerte del H. Francisco Fluxá. Gandía, 25 de abril de 1763. Ms. Arch. Arag. 2 p.
  • Carta de edificación en la muerte del P. Jacinto Andrés. Gandía, 13 de agosto de 1764. . Ms. Arch. Arag. 2 p.
  • Carta de edificación en la muerte del H. coadjutor Domingo Prat. Cervera 26 de septiembre de 1762. . Ms. Arch. Arag.; B. Hist., 12, 13-7. 2 p.
  • Carta de edificación en la muerte del H. coadjutor Pedro Baus. Cervera, 28 de agosto de 1761.
  • Carta de edificación en la muerte del P. Francisco Ferrer. Cervera, 24 de mayo de 1761. Ms. Archivo Arag; Bibl. Hist. Jesuit., t. 144. 2 p.
  • Carta del P. Mateo Aymerich al P. Andrés Marcos Burriel, remitiendo la copia de algunas cartas de San Francisco Javier, cuyos originales se conservan en Mallorca. Barcelona, 17 de julio de 1751.Ms. British Museum, Eg. 342, f. 183.
  • Commentarii in aliquot opera Ciceronis. [s.a.].
  • De scientia Divina rerum contingentium: epistolae duae. [s.a.].
  • Diez cartas al P. .Tasé Martínez de Gandía y Enero 21, Feb. 2, Mayo 13, Junio 23 y 27, Octubre 8 y 21 de 1765; Marzo 16, Julio 13 y Diciembre 1 de 1766. Ms. Bibl. Hist. Jesuit.
  • El cronicón de Idacio, ilustrado por el P. Aymerich. Ms. Bibl. Hist., Jesuit., leg. 69. 600 p.
  • Elogium historicum P. Andrae Marci Burriel: ad D. Carolum de la Serna. Santander, Ferrariae, 27 Martii 1785. Ms. Lovaina, Bibl. Col. 2 p.
  • Excelencias del gran Privado y Precursor de Christo el Glorioso San Juan Bautista, con un resumen de su vida, virtudes y martirio que expone un devoto Octavario. Cervera: Pontificia Universidad, 1746. 48 p.
  • Excerpta (olim) inter legendum ex variis Auctoribus (et nonnulla alía recentia) ad memoriae juvamen Gandiae An. 1764 ad hunc ordinem redacta a P. Mat. Aymerich. Ms. Toledo, Archivo, n. 1223. 246 p.
  • Historia geográfica, natural y económica del Principado de Cataluña escrita por el P. Pedro Gil de la Compañía de Jesús y traducida al castellano con notas e ilustraciones por el P. Mateo Aymerich de la misma Compañía. [s.a.] 4 v.
  • Immaculatae Deiparae Josephus Ulldemolins Marianae Congregationis Alumnus D.O.C. hanc Jesuiticam Theologiam... propugnavit. Barcelona: Pablo Nadal, 1757. 10 p.
  • Iter ad sobriam et eruditam sapientiam: Alloqutionibus X IIl Ferrariae habitis ad Sodales. [s.a.].
  • Nomina et acta Episcoporum Barcinonensium binis libris comprehensa, atque ad historiae et chronologiae rationem revocata. Barcinone: Pau Nadal, 1760. XVI + 493 p.
  • Novum Lexicon historiorum. Bassani: R. Remondinni, 1787. 370 p.
  • Opuscula nonnulla historica de critica rebus ad antiquos Romanos ante Honorium Imperium spectantibus. Bassani, 1787. 104 p.
  • Oración fúnebre en las exequias que hizo la Pontificia y Real Universidad de Cervera... a D. Narciso de Queralt... Cervera: Manuel Ibarra, 1744. 29 p.
  • Oratio Ferrariae in Templo nomini Jesu dicato ad Scholasticos Provinciae Aragoniae habita a P. M. Aymerich pro prima Studiorum et Academiarum Litterariarum instauratione. [s.a.].
  • Oratio latina de praestancia, singulari utilitate, et necessitate Jurisprudentiae pro tuenda Republica. [s.a.].
  • Prolusiones philosophicae: seu verae et germanae philopsophiae Effigies criticis aliquot orationibus et declamationibus adumbrata. Barcinone: Pau Nadal, 1756. XIV + 308 p.
  • Quaestiones philosophicae. Ms.
  • Quintii Moderati Censorini de Vita et Morte Latinae Linguae Paradoxe Philologique Criticis nonnulis Disertationibus exposita, aserta et probata. Ferrariae: Rinaldi, 1780. 232 p.
  • Relazione autentica dell accaduto in Parnasso, como in torno il processo di Ligarinio accademico occulto, e del di lui sermone ossia satira. Ferrara: Rinaldi, 1782.
Sobre Mateo
  • BATLLORI, M. La cultura hispano. italiana de los jesuitas expulsos. Madrid: Gredos, 1966, p. 444 y ss.
  • Biografía eclesiástica completa. Madrid: Impr. Aguado, 1848-1868, Vol. I, p. 288.
  • CASANOVAS, I. Documents per la Historia cultural de Catalunya en el segle XVIII. Barcelona: [s.n.], 1931-1937, Vol. I.
  • CASANOVAS, I. La cultura catalana en el siglo XVIII. Barcelona: Edit. Balmes, 1953, p. 167-172.
  • Diccionario de Historia Eclesiástica de España. Madrid: C.S.I.C., 1972-1975, Vol. I, p. 165.
  • HIRSCHBERGER, J. Historia de la filosofía. Barcelona: Herder, 1954, Vol. II, p. 417.
  • IGLESIES, J. Mateu Aymerich i la seva «Historia geografica i natural de Catalunya». Barcelona: [s.n.], 1949.
  • LANCO TlÚAS, P. De la correspondencia epistolar del P. Mateo Aymerich S.J. con Gregorio Mayans (1757-1767). Valencia: Domenech, 1943, 12 p.
  • LANCO TlÚAS, P. De la correspondencia epistolar del P. Mateo Aymerich S.J. con Gregorio Mayans (1757-1767). Valencia, Alamanque de «Las Provincias», 1948.
  • MÉNDEZ BEJARANO, M. Diccionario de escritores, maestros y oradores naturales de Sevilla y su actual provincia. Sevilla: [s.n.], 1922 (Tip. Gironés), p. 380.
  • PAPA, E. Dizzionario biografico degli italiani. Roma, Instituto della EncicIopedia Italiana, 1960-1978, Vol. IV, p. 733-734.
  • SABATER, G. Diccionario biográfico español e hispanoamericano. Palma de Mallorca: Instituto Español de Estudios Biográficos, 1950, Vol. I, s.v.
  • SEMPERE Y GUARINOS, J. Ensayo de una biblioteca española de los mejores escritores del reynado de Carlos III. Madrid: Imprenta Real, 1785, p. 171-176.
  • TODA Y GÜELL, E. Bibliografía española de Cerdeña. 1890, Madrid: Tip. de Huérfanos, 1890. Vol. I, p. 41-43.
  • TORRES AMAT, F. Memoria para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña. Barcelona: Impr. Verdaguer, 1836, p. 66-68.
  • URIARTE, J. E.; LECINA, M. Biblioteca de escritores de la Compañía de Jesús pertenecientes a la Antigua Asistencia de España desde sus orígenes al año 1873. Madrid: López del Berno, 1925, Vol. I, p. 387-392.
facultat de filosofia - Ramon Llull