filosofiacatalana.cat

Den Menajem Azrel (EZRA)

Escriptor cabalista, anomenat El Sant, va néixer a Girona el 1160. Jove encara es va traslladar a França per estudiar amb Rabi Isaac el Cec, fill de Rabi Abraham de Posquiers, i acabada la seva formació, va pelegrinar per diversos llocs explicant les excel·lències de la doctrina que professava, i novament en la seva ciutat natal, va obrir una acadèmia d’estudis cabalístics. Va ser autor d’un tractat de càbala -Ezrat Adanai- concebut en forma de preguntes i respostes entorn de la realitat de Déu i del món.

D’inspiració naturalment neoplatònica, considera que Déu només pot ser conegut a través d’atributs negatius, essent el principal d’ells la infinitud ( en sof ), i explica la creació com una sèrie d’emanacions successives d’efluvis (atzilut) d’una existència potencial a una altra real. De les deu “sefirot”, tres pertanyen al pensament, tres a l’ànima i quatre al cos; la primera d’aquestes “sefirot”, seguint probablement a Ibn Gabirol, és la “Rum Maalá” (Altura suprema), això és, voluntat i origen de les successives emanacions. L’obra, que no conté quasi res d’original, va servir, no obstant això, per a introduir -i aquest va ser sens dubte el propòsit del seu autor- en l’intricat món de la Càbala. Azriel va escriure a més un comentari al “Sefer Yetzira” (Màntua, 1719) i un altre al “Càntic dels Càntics” (Altona, 1764). Va morir el 1238.


Sobre Den Menajem
  • Enciclopedia judaica castellana en diez volúmenes. México: Edit. E.J.C., 1948, Vol. I, p. 637.
  • JELLlNEK, A. Beiträge zur Geschichte der Kabbala. Leipzig, 1852, Vol. II, p. 32.
facultat de filosofia - Ramon Llull