filosofiacatalana.cat

Abraham Bar Hiyya

Filòsof, matemàtic, astrònom i traductor jueu, conegut també com Abraham Judaeus o Savasorda, que va viure a Catalunya en l’últim terç del segle XI i primera mitat del XII. A pesar de ser una de les figures culturalment més rellevants del seu temps, són molt escasses les dades que posseïm entorn de la seva vida i encara aquestes fragmentàries i extretes quasi en la seva totalitat dels seus propis escrits. Graetz data l’any del seu naixement en 1065, encara que alguns autors com Steinschneider no troben prou fonament per a tal afirmació, i la de la seva mort en 1136, data que, si acceptem la identitat del nostre autor amb la del mestre Abraham que en 1143 llegia l’obra D’Astrolabi davant de Rudolf de Bruges, caldrà substituir per una sensiblement posterior. Dubtes semblants hi ha sobre el lloc del seu naixement, que va poder ser la ciutat de Sòria, si bé la major part de la seva vida va transcórrer en terres catalanes, preferentment a Barcelona amb algunes estades al Sud de França. Sabem també per propi testimoni que des de molt jove els seus grans coneixements astrològics li van permetre gaudir del favor dels magnats i prínceps cristians i que la seva magnífica preparació en la geometria i en la ciència de l’agrimensura el van portar portar a exercir algun càrrec oficial d’importància, car va ostentar el títol de Nasi o Príncep, i el de Sajib al - Shurta o Governador de la ciutat, d’on la forma corrompuda de Savasorda amb que se'l va conéixer entre els llatins.
Més que per l’originalitat del seu pensament, la importància cultural d’Abraham Bar Hiyya fou deguda al seu interès d’incorporar -unes vegades traduint al llatí en aliança amb Plató de Tívoli, altres sintetitzant en llengua hebrea per a les comunitats jueves del Sud de França- el més granat de la ciència aràbiga al torrent intel·lectual europeu; i en aquest sentit afirma J. M. Milles Vallicrosa: «Con nuestro autor hacemos contacto con uno de los pioneros de la generosa corriente de traductores, venidos algunos de ellos a España en busca de la nueva ciencia, que de este modo llegaba algo trabajosamente a los medios intelectuales de Europa» (Estudios sobre la Historia de la Ciencia española. Barcelona, 1949, p. 219).
Pel que fa a l’àmbit del nostre interès, cal afirmar que Bar Hiyya no va escriure cap obra d’intenció específicament metafísica; no obstant això, algunes indicacions d’Hegjon ha-Nefech permeten establir les línies generals de la seva concepció filosòfica. És una preocupació central del seu pensament la manera en què el real hagi arribat a ser, qüestió que resol dins de la tradició platònica partint de la matèria i de la forma separades amb anterioritat a l’acte de la creació, fins que Déu va decidir unificar-les passant-les de la pura potencialitat a l’estat d’activitat. El temps no posseïx realitat en si, quedant aquesta limitada a una pura relació entre les coses i d’aquestes amb el nostre enteniment. La matèria no posseïx una existència absoluta; d’aquí que la forma li sigui superior, si bé aquesta precisa al seu torn de la matèria per a la seva manifestació en el món sensible. Per això a la matèria pura o impura corresponen formes més o menys elevades, i així a la forma ideal no li correspon cap matèria, sinó que és la llum sorgida en l'alba de la Creació. Ella origina l’espai en què graviten tots els sers i presta a les formes inferiors l’activitat precisa per a la seva fusió amb la matèria. Sense la seva influència no podria existir cap ésser. Aquest punt de vista resulta decisiu per a la filosofia del nostre autor, ja que el diferencia de la doctrina cabalista entorn de la primera esfera, alhora que estableix un paral·lelisme amb la doctrina platònica de l’ànima del món. La unió de la forma i la matèria per obra de la Llum Primera origina els cels i tot allò que sota ells hi ha fins a posar en moviment el món sensible que en la seva constitució es troba compost dels quatre elements. Aquesta concatenació causal des de la Llum Primera fins a la criatures terrenals a través dels espais i sers còsmics, dóna fonament i consistència a les especulacions astrològiques del nostre autor que infereix que res és possible en el món d’aquí baix que no es trobi predeterminat per les constel·lacions celests de què rep la seva força i la seva activitat. Les formes són de quatre gèneres: 1) formes simples que mai s’unixen als cossos; 2) formes que s’unixen amb la matèria de mode permanent i invariable com els cossos celests; 3) formes que s’unixen a la matèria, encara que en permanent mutació com en els cossos terrestres; i 4) l’ànima humana que es vincula a la matèria per un cert temps, abandonant-la després per a existir ja permanentment separada com les formes del primer gènere. Respecte dels homes, Savasorda en distingeix tres grups: aquells que allunyats d'allò mundà es consagren exclusivament al servei de Déu; aquells altres que guarden els preceptes i manaments divins, encara que sense ocupar-se per a res dels seus semblants; i, finalment, els que encara essent-los suficient per a la seva satisfacció viure en el si de la comunitat humana es preocupen dels seus semblants proporcionant-los un rei que governi a la societat i li doni lleis que ordenen i propicïin el seu desenvolupament.
De la mateixa manera que Déu ha separat l’home de la resta de les seves criatures, també ha escollit un poble separant-lo de la resta de les nacions com el seu predilecte; aquest és el poble d’Israel «un imperi de sacerdots i un poble sant» consagrat al seu servei. Bar Hiyya s’omple d’entusiasme en parlar de la primacia del poble d’Israel, la llaor del qual constitueix per dir-ho d'alguna manera el cim del seu sistema i la meta de la seva investigació. Òbviament no podia faltar en aquesta exaltació del poble jueu una diatriba contra les altres religions revelades que el nostre autor du a terme en el Sefer ha-Geula ni una anhelosa espera del Messies promés la vinguda del qual va calcular astrològicament en Megulat ha Megale per a l’any 1358.


Escrits d'Abraham
  • Epistola apologética a Mehuda b. Barsilai al-Barceloni sobre la base y límites de la Astrología. Ms. de Oxford.
  • Hegion ha Nefesh. Meditació de l'ànima representant. Leipzig: Eisik Freimann, 1860.
  • Hesbon mahlekot ha-kokabim. Càlcul dels moviments dels astres. Ms. (Exemplars en Bodleiana Oppenheim Add. Oct. 5; Brit. Mus. Add. 27; 100; Florencia, Medic. Plot. 88 cod. 3 = 28; Leiden, Warner 37; París, 1092; Vat. 379; Munich 36).
  • Hibbur ha mesiha we-hatisboret. (Tractat d'àrees i mesures). Traduït al llatí per Platón de Tívoli en 1166 i al català per J. M. Millas Vallicrosa: Llibre de Geometria Segon el text editat i prologat per el Dr. J. Guttmann. Barcelona: Alpha, 1931, 132 p.
  • Llivre revelaor. Segón l'edició del text revisat i prologat per el Dr. J. Guttmann. Versió de l'hebreu per J. M. Millás Vallicrosa. Barcelona: Alpha, 1929, LVIII + 254 p.
  • Luhot. (Taules astronàmiques) Ms. Berlín 649 (Steinschneider. Catàleg número 102). Bodleina (Ori 443, 447; Neubauer 2070, 2071): així como Steinschneider Cal. de Munich, 1895, 161.).
  • Megillat ha Megale. Llibre revelador. Berlín: A. Posnanski y J. Guttmann, 1924.
  • Sefer ha-'ibbur. (Llibre de la intercalació) Ms.
  • Sefer ha lbbur. (Llibro del còmput del calendari) 1123. Edic. de Filipowski. Londres: [s.n.], 1851.
  • Sefer Hegyon ha-nefes. Amb una introducció de l'editor i una altra de S. J. Rapoport. Leipzig: Freimann, 1860.
  • Surat ha Ares. (Forma de la terra, tractat d'astronomia i cosmografia). Sebastián Münster escrigué un extracte d'aquesta obra que publicà el 1546 amb una traducció llatina; l'obra completa aparegué el 1720 a Offenbach. Una traducció latina completa es troba al Ms. 2079 de la Biblioteca Vaticana.
  • Yesode ha-ebuna we-migdal haemuna. Traducció espanyola: Fundamentos de la inteligencia y Torre de la Fe. Trad. y edición crítica de J. M. Millas Vallicrosa Barcelona: C. S. I. C., 1952, 150 p.
Sobre Abraham
  • BACHER, W. Die Bibelexegese der jüdischen Religionsphilosophen des Mittelalters vor Maimuni. Budapest: [s.n.], 1892.
  • BACHER, W. Die Bibelexegese Moses Maimunis. Amb una introducció de J. L. Teichen Budapest: [s.n.], 1886, VI + 176 p.
  • BRULL. Jahrbüchen für judische Geschichte und Literatur. [S.l., s.n., s.a.], Vol. II, p. 189.
  • Das Judentum in Geschichte und Gegenwart. Berlín: Verlag Eschkol, A. g. 1928, Vol. I, p. 430-137.
  • Enciclopedia judaica castellana en diez volúmenes. México: Edit. E.J.C., 1948, Vol. I, p. 44.
  • GEIGER. Moshe b. Majmon. [S.l., s.n., s.a.], p. 70.
  • GONZALO MAESO, D. Manual de Historia de la literatura hebrea. Madrid: Gredos, 1960, pp. 501 502.
  • GROSS, F. Gallia Judaica. París: Leopold Cerf, 1897, p. 369.
  • GUTMANN, M. Abraham b. Chija Geometriajobol. [S.l., s.n.], 1906.
  • GUTMANN, M. Die Philosophischen und Ethischen Anschaungen in Abraham bar Chijja's Heggon Ha-Nefesch. Monatschr. Gesch. Wiss. Jüd, 1903, 44, p. 193-217.
  • GUTMANN, M. Einl. zu Chibbur ha Meschicha weha-Tischboret usw. Berlín: [s.n.], 1913-1914. (Mekize Nirdamin).
  • GUTMANN, M. Ha Zofe me Erez Hagar I. [S.l., s.n., s.a.].
  • GUTMANN, M. Über Abraham b. Hiyya Busch der Enthüllung. Monatsch. Gesch. Wiss. Jüd., 1903, 47, p. 446-468.
  • GUTTMANN, M. Ha Schaar ha Chelischi mi Sefer Chilbbur ha-Meschina weha-Tischbiret usw. (Con traducción húngara) Budapest: [s.n.], 1903.
  • MIELI, A. Panorama general de la Historia de la ciencia. Madrid: Espasa Calpe, 1945-1952, Cap. XI, 1; XVI, 1; p. 141.
  • MILLAS VALLICROSA, J. M. La obra enciclopédica Yesodé ha-tebuna u-migdal ha-emuna de R. Abraham Bar Hiyya ha Bargeloni. Edición crítica con traducción, prólogo y notas Madrid: C. S. I. C., 1952, 150 p.
  • MILLAS VALLICROSA, J. M. Literatura hebraico-española. Barcelona: Labor, 1967, p. 122-123.
  • POSNANSKI; GUTTMANN. Magillat ha Megalle. Berlín: [s.n.], 1924.
  • SÁNCHEZ PÉREZ, J. Las matemáticas en la Biblioteca de El Escorial. Madrid: Estanislao Mestre, 1929, p. 10.
  • STEINSCHNEIDER, M. Zeitschr. f. Mathematik u. Physik, 1867, 12, (Bajo Abraham Judaeus).
  • STEINSCHNEIDER, M. Catalogus Codicum Habraeorum Bibliothecae Academiae Lugduno Batavae. Lugduni: J. Brill, 1858, p. 148.
  • STEINSCHNEIDER, M. Die hebräischen Übersetzungen des Mittelalters und die Juden als Dolmetcher. . Unveräand. Akademische Drucker, 1956, Vol. IV, p. 108-109; Vol. VII, p. 84.
  • VAJDA, G. Abraham bar Hiyya et al-Farabi. Rev. Et. Juive, 1938, 104, p. 113-119.
  • VAJDA, G. Introduction a la pensée juive du moyen age. París: Librairie Philosophique J. Vrin, 1947, p. 97-103.
  • VAJDA, G. Le système des sciences exposé par Abraham bar Hiyya et une page de Juda ben Bar Zilai. Sefarad, 1962, 1, p. 60-69.
  • VAJDA, G. Les idées théologiques et philosophisques d'Abraham bar Hiyya. Archives d'histoire doctrinale et littéraire du Moyen Age, 1946, 15, p. 191-223.
  • VAJDA, G. Une compilation astrologique faussement attribue à Abraham bar Hiyya. Sefarad, 1960, 1, p. 159-162.
  • WOLF, J. Ch. Bibliotheca Hebraea. Bologna: Fornier, 1967, Vol. I, p. 51; Vol. IV, p. 761.
  • Zeitschrift der Deutschen Morgenländischen Gessellschaft. [S.l., s.n.], 1873, p. 633.
facultat de filosofia - Ramon Llull