filosofiacatalana.cat

Abu Bark Muhammad BN Al-Walid BN Muhammad Ben Jalaf Al-Turtusi

Moralista, historiador i poeta musulmà, nascut a Tortosa el 451 (1059). Esperit viatger, va freqüentar les més importants escoles de l’època, entre d'altres la de Saragossa, on va estudiar junt amb Abu-l-Walid el Bechi, i la de Sevilla, ciutat en què va tenir per mestre al cordovès Ibn Hazem. El 1083 va abandonar Al-Andalus recorrent en anys successius Bàssora, Bagdad, Damasc, fins a establir-se a Egipte, i morí a Alexandria el 520 (1126) o 525 (1130), segons altres. Va ser home, segons els seus biògrafs, de temperament humil, auster i piadós, i entre els nombrosos escrits que se li atribueixen han de citar-se en primer lloc el “Sirach Almoluc” (Llum o espill dels reis, Biblioteca Nacional Còdex CDLXXVIII); aqeusta obra, que va escriure en els últims anys de la seva vida durant la seva permanència a Egipte, i que ha estat falsament atribuïda a Averrois, és amb molt la més important de les eixides de la seva ploma i va obtenir una gran difusió, tant a Orient com a Occident. Consta d’una introducció i de seixanta-quatre capítols, en els que tracta dels deures dels reis, de les virtuts i qualitats de què han d’estar adornats i de la seva conducta, així en els temps de pau com de guerra, tot això assaonat amb innumerables anècdotes extretes dels seus amplíssims coneixements històrics. El Sirach Almoluc pertany, doncs, al gènere de tractats d’educació de prínceps, de tan sòlida tradició en les lletres hispanes. Aben Jair cita a més els escrits següents: Risala, dirigida a Aben Texugin; un compendi de l’obra Costums o caràcter de Mahoma; Sobre els principals caràcters o propietats dels serfs de Déu; Almakkari li atribuïx un “Compendio de la Tafsira” (exposició alcorànica), del Tsaalabi; un gran volum sobre Qüestiones de Controvèrsia; un llibre sobre La prohibició del formatge dels Rumís; un Comentari a la Risala d’Aben Abi Zaid, i A. Jalik menciona els tres següents: L’espill de la conducta, Tractat sobre la pietat filial i El llibre de la guerra. A la Biblioteca Azzeituna de Tunis es conserva una altra obra del nostre autor, titulada Llibre de novetats.


Escrits d'Abu
  • Lámpara de los Príncipes. Traducción de Maximiliano Alarcón. Madrid: lmpr. Estanislao Maestre, 1930-1931, 2 v.
Sobre Abu
  • BROCKELMANN, C. Supplementbände. Leiden: E. J. Brill, 1937-1942, Vol. I, p.829.
  • Encyclopédie de l'Islam. Leyde: J. Brill, 1936, Vol. V, p. 271.
  • GONZÁLEZ PALENCIA, A. Historia de la literatura arábigo-española. Barcelona: Labor, 1928, p. 116117.
  • Literatura arábigo española. Madrid: Sanz de Jubera, [s.a.], p. 83-84.
  • PONS BOIGUES, F. Ensayo bio-bibliográfico sobre los historiadores y geógrafos arábigo-españoles. Madrid: Estab. Tip. S. Francisco de Sales, 1898, p. 181-184.
facultat de filosofia - Ramon Llull