filosofiacatalana.cat

Abraham Ben Isaac Schalom

Il·lustre escriptor jueu nascut a Barcelona cap a 1430 i que degué morir en la mateixa ciutat  cap a 1492. Va ser home de vastíssima erudició, especialment en les lletres gregues i àrabs i autor d’una obra titulada Neveh Schalom (Habitació de la pau) en la que es glorieja d’haver fet una unió entre el celestial i terrenal i entre allò diví i allò humà. I, en efecte, al llarg dels tretze tractats en què es troba dividida s’ocupa, junt amb qüestions teològiques i escatològiques que constituïxen el fil conductor de la seva temàtica, de nombrosos problemes de la ciència natural, de matemàtiques i d’una altra infinitat de qüestions en forma promíscua i un tant desordenada. Així, successivament, tracta de Déu, del món, de la llei divina, del coneixement de Déu sobre les coses particulars, del lliure albir de l’home i de la predestinació, de la Providència Divina, de les intel·ligències separades, de la doctrina de la càbala i el seu fonament, dels profetes i excel·lència de la profecia, de la benaurança de l’home, de la llei de Moisés i de molts altres assumptes que seria prolix enumerar. El gramàtic, poeta i traductor Mosé ben Schem Tob ibn Chabib de Lisboa va escriure un pròleg i un índex de matèries per a aquesta obra i encara posteriorment mosé Almosnino, el seu editor, li va dedicar un nou pròleg i un complement a l’índex de Ibn Chabib. El Neveh Schalom que, a pesar de la seva tendència cabalística presenta una rigorosa conformitat amb els més estrictes criteris talmúdics tradicionals, va gaudir d’un gran prestigi entre els jueus del Renaixement com proven els nombrosos testimonis d’admiració de què va ser objecte; Rabi Löwe ben Bezalel de Praga la cita sovint en els seus escrits amb gran admiració, el mateix que Inmamuel Aboab en la seva Nomologia i Andrés Mas en el Catàleg de la Biblioteca d’Escriptors Rabins.


Escrtis d'Abraham
  • Neveli Salom. Habitació de la pau. Constantinopla: Elieser Ben Gerson Sancinas, 1538.
  • Neveli Salom. Habitació de la pau. Venecia: Juan Care, 1576
Sobre Abraham
  • BEN JACOB, l. Ozar ha-Sefarim Thesaurus Librorum Hebraicorum tam Impressorum quam manu scriptorum. Wilna: [s.n.], 1880, p. 22, nº 455; p. 393, nº 48; p. 559, nº 127.
  • Das Judentum in Geschichte und Gegenwart. Berlín: Verlag Eschkol, A. G., 1928, Vol. I, p. 541.
  • Dictionnaire de la Bible. París: Letouzey et Ainé, 1926-1928, vol. I.
  • Enciclopedia judaica castellana en diez volúmenes. México: Edit. E.J.C., 1948, Vol. I, p. 49.
  • GHIRONDI-NEPPI. Toledot Gedole Jisrael. [S.l., s.n., s.a.], p. 23, nº 46.
  • MICHAEL, H. J. Or ha-Chajim, Umfassendes Bibliographisches und Literar Historisches Wörterbuch des Rabbinischen Schrifttums. Frankfurt: [s.n.], 1891, nº 142 y 235.
  • PINSKER, S. Likkute Kadmonijot (zur Geschichte des Karaismus und der Karäischen Literatur). Wien: [s.n.], 1860, Vol. II, p. 152.
  • STEINSCHNEIDER, M. Die hebräischen Übersetzungen des Mittelalters und die Juden als Dolmetcher. Unveraand. Akademische Drucker, 1956, p. 124 (note 117); p. 465; 469f.
  • TORRES AMAT, F. Memoria para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña. Barcelona: Impr. Verdaguer, 1836, p. 4-5.
  • WALDEN, A. Schem ha-Gedolim he Chadasch le nouveau livre du «Nom des grands». Dictionnaire Bio-Bibliographi que des Rabbins d'Allemange, de Pologne, De Russie et d'Espagne, en 2 parties. Varsovia: [s.n.], 1879-1880, II, s.v., Neve Schalom.
facultat de filosofia - Ramon Llull