filosofiacatalana.cat

Norbert Bilbeny

Va nèixer a Barcelona el 8 de Juny de 1953, que és la ciutat on habitualment resideix i on va fer els estudis primaris i secundaris, en centres públics, i en la qual també, entre els 14 i els 29 anys, va compaginar la seva tasca laboral en publicitat i editorials amb l'estudi, en règim nocturn, del batxillerat superior de Ciències i la carrera de Filosofia i Lletres, a la Universitat de Barcelona. Llicenciat el 1977, realitzà la seva tesi de llicenciatura sobre el filòsof català Joan Crexells (1896-1926), introductor de la filosofia analítica a Espanya i traductor de Plató. El treball fou llegit el 1978 i posteriorment en el premi Joan Estelrich (1979). Posteriorment va realitzar una tesi doctoral sobre el Noucentisme català i la seva figura clau, Eugeni d'Ors, dirigida, com l'obra anterior, per Francesc Gomà, i llegida a la Universitat de Barcelona el 1982. La recerca va rebre el premi extraordinari de doctorat i el premi Joaquim Carreras i Artau, de l’Institut d'Estudis Catalans, el 1984.

Bilbeny va ser nomenat, per oposició, professor titular d'Ètica el 1985, i catedràtic de la mateixa matèria en 2002. En l’actualitat ensenya assignatures d'ètica, ètica intercultural, ètica aplicada i d'ètica i política a la Universitat de Barcelona, on hi dirigeix, a més, el Departament de Filosofia Teorètica i Pràctica. Ha realitzat diverses estades acadèmiques a l'estranger: ha estat investigador convidat a Berkeley i el CNRS de París (1997), a Harvard (1998) i a Toronto (2001); professor visitant en successives ocasions a la Universitat Iberoamericana i el INAH de Mèxic, i igualment professor a la Universitat de Chicago (2003). També ha impartit conferències i breus cursos a Europa, als Estats Units i Amèrica Llatina.

Al marge dels treballs d’investigació, ha publicat assaigs en forma de dietari, un dels quals,Papers contra la cinta magnètica, va merèixer el premi Josep Pla 1984 de literatura catalana. Va obtenir, després de quedar finalista el 1993, el premi Anagrama d'assaig el 1997, per l'obra La revolución en la Ética. Va ser secretari de l'Ateneu Barcelonès (1985) i bibliotecari electe de la mateixa institució (2000).

[semblança facilitada per l’autor]


Escrits de Norbert Bilbeny

✓ Filosofia i destrucció (1981)
✓ Fraîcheur. Màximes i apòlegs (1984)
'Filosofia de l'exili' i exili de la filosofia. Enrahonar (1984)
Agnes Heller sobre una 'segunda ética' kantiana. Taula (1988)
✓ El laberint de la llibertat (1990)
✓ El discurso de la Ética (1990)
✓ Humana dignidad (1990)
'L'enorme afirmació sens límits'.Nietzsche en Maragall. Convivium (1990)
✓ L’ombra de Maquiavel. Ètica i política (1991)
✓ Ètica i justícia (1991)
✓ Aproximación a la Ética (1992)
Cómo pensar los valores morales a partir de Kant. Taula (1992)
✓ El idiota moral. La banalidad del mal en el siglo XX (1993)
✓ Kant y el tribunal de la conciencia (1994)
✓ Europa después de Sarajevo. Claves éticas y políticas de la ciudadanía europea (1996) 
✓ La revolución en la ética. Hábitos y creencias en la sociedad digital (1997)
✓ Política sin Estado. Introducción a la Filosofía Política (1998)
✓ Sócrates. El saber como ética (1998)
✓ Democracia para la diversidad (1999)
✓ El protocolo socrático del liberalismo político (1999)
✓ Por una causa común. Ética para la diversidad (2002)
✓ Ética para la vida. Razones y pasiones (2003)
✓ Ética intercultural (2004) 
✓ Carta a un estudiant d’humanitats (2005)
✓ La identidad cosmopolita. Los límites del patriotismo en la era global (2007) 
✓ Filosofía política (2008)
✓ Consultorio ético. 75 casos de conciencia en la sociedad del cambio (2008) 
✓ El futuro empieza hoy. Manual de emancipación (2010)
✓ Què vol dir la integració? Nouvinguts i establerts a les nacions europees (2010)

Sobre Norbert Bilbeny

✓ AA. VV: John Hopkins Guide to Literary Theory and Criticism (2005)

Norbert Bilbeny a la premsa

ABC (03-03-1995)
La Vanguardia (08-04-1996) (1)
La Vanguardia (08-04-1996) (2)
La Vanguardia (28-03-2001)
ABC (05-03-2010)

facultat de filosofia - Ramon Llull