filosofiacatalana.cat

Emilio M. Boix Selva

Nascut a Barcelona el 19 de març de 1917. Va estudiar el Batxillerat al Col·legi dels Pares Jesuïtes. Va cursar els estudis de Dret en la Universitat de Barcelona, es llicencià el 1940 i obtingué el doctorat el 1961. Ha efectuat estudis socials a Bèlgica i França. El 1941 es va incorporar al Col·legi d’Advocats de Barcelona, fundant en el mateix any, l’Academia de Ciencias Morales y Sociales, dedicada a la formació de joves universitaris. Va ser professor de l’Escola Catòlica d’Assistents Socials des de 1946 a 1971. El 1949 va tenir la iniciativa, preparant el corresponent projecte, de crear l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona, d’àmbit diocesà, el qual va quedar constituït el 1950 i en el qual va ocupar el càrrec de Secretari general fins a 1964. Va iniciar el 1954 les tasques de la Secció l de Sociologia del C.S.I.C. a Barcelona, essent Cap de la mateixa fins a 1965. En el mateix any va començar l’actuació del Departament Social del Patronat de la Vivenda, havent estat nomenat Director del mateix, lloc que ocupa en l’actualitat. El 1957 va ingressar com a Professor de Sociologia a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona; el 1970 va obtenir per oposició la plaça de Professor Adjunt, i tres anys més tard va ser nomenat Professor Numerari. Des de 1979 ocupa, a més, la direcció del Departament de Sociologia de la dita Facultat.
En el seu pensament i en la seva actuació es caracteritza per una constant dedicació a l’estudi, concreció i efectivitat de la justícia, en les relacions interhumanes i en el conjunt de la vida social en el seu sentit més ampli. El nostre autor s’inspira en una concepció cristiana de la vida, preocupat profundament per la seva eficaç projecció, al marge de postures conservadores, benèfiques i paternalistes, en el comportament individual i col·lectiu, en les estructures i en les diverses institucions socials. A aquest efecte, procura mantindre’s fidel al magisteri de l’Església, disposat a la comprensió d’altres aportacions, compatibles amb el pensament cristià, pluralista en qüestions tècniques, polítiques, econòmiques i socials. Ha estat i està obert al diàleg i, d’acord amb el «seny» català, al pactisme i a integrar-se en tota actuació que redundi en un verdader millorament humà i social. En la seva època d’estudiant universitari E. Boix va prestar especial atenció a la Filosofia del Dret. Posteriorment es va dedicar a la Doctrina social catòlica, que es va esforçar a aprofundir i divulgar en tot el que va estar al seu abast i també a una viva acció social, preferentment en suburbis, en relació amb immigrants.
Des de fa uns vint-i-cinc anys treballa intensament en el vast, inquietant i atractiu àmbit de la Sociologia, com a Professor i com a investigador. Considera que un exigent coneixement de la realitat social és un mitjà indispensable per a la constructiva i justa ordenació social, atenent amb particular interès a l’estudi de tendències ideològiques i de moviments socials contemporanis i, preferentment, per la seva importància i les seves repercussions en la vida social, al sistema capitalista, a Marx i els seus continuadors, a Freud i Nietzsche. Quant als seus precedents doctrinals han influït especialment, en la seva actitud religiosa, Sant Agustí; en el seu pensament social, diversos autors cristians i, d’una forma particular, Mounier, Maritain, Joan XXIII i Pau VI, i en la seva concepció de la Sociologia, Max Weber. Responent al seu sentit humanista està especialitzat en Sociologia de la família, de la religió i de les comunitats urbanes.


Escrits d'Emilio M.
  • Análisis metodológico de «El campesino polaco» de Thomas Zaniecki, en Curso de Técnicas de Investigación Sociológica. Madrid: Fondo para la Investigación Económica y Social, Confederación Española de Cajas de Ahorro, 1971. 15 p.
  • BOIX SELVA, E. (et al). La vivienda en Barcelona. Barcelona, P.V., 1973. 175 p.
  • BOIX SELVA, E.; PASCUAL, J. M. L'Area metropolitana de Barcelona base humana, económica i social de Catalunya. Perpinyà: Eines, 1977 14 p.
  • Conflictivitat i ruptura en el matrimoni. Papers, Revista de Sociología, Barcelona, 1979, 12.
  • Consideracions sobre l'objecte de la Sociología. Barcelona: Dalmau, 1965. 160 p.
  • Defensa de la persona frente a su alienación por las estructuras, en Socialización y libertad. XXII Semanas Sociales de España. Madrid: [s.n.], 1965. 31 p.
  • Estudio sobre la realidad social catalana. Anales de Sociología, Barcelona, 1966, 1, 2 y 3.
  • Formas de vida y función social de las clases medias. Barcelona: C.S.I.C., 1960. 11 p.
  • Investigación sociológica del sector urbano de Sant Genís del Agudells. Barcelona: C.S.I.C., 1965. 64 p. En coaboración con Rafael Vidal.
  • La condición social de los inmigrantes. Revista de Estudios Geográficos, Madrid, 1966, 1.
  • La persona humana, origen y fin de la vida social. Barcelona: Instituto Católico de Estudios Sociales de Barcelona, 1955. 53 p.
  • La Sociología religiosa en Francia. Investigaciones sociales de la escuela de Le Bras. Barcelona: C.S.I.C., 1962. 40 p.
  • Tendencias actuales de la Sociología. Madrid: Espasa-Calpe, 1961. 46 p.
  • Tratado de Sociología cristiana. Amplición y puesta al día de la obra de José M.ª Llovera. Barcelona: Luis Gili, 1953. 532 p.
  • Tratado de Sociología cristiana. 9ª ed. Amplición y puesta al día de la obra de José M.ª Llovera. Barcelona: Luis Gili, 1960. 532 p.
Sobre Emilio M.
  • Diccionari Biogràfic. Barcelona: Alberti, 1966-1971, s.v.
  • Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Editorial Enciclopèdia Catalana, 1969. Vol. 3, s.v.
  • Las Ciencias Sociales en España. Madrid: Universidad de Comillas, 1971, s.v.
  • Quién es quien en las letras españolas. Madrid: Instituto Nacional del Libro, 1971, s.v.
  • Salvat Catala. Barcelona: Salvat, 1968. s.v.
  • Sociología espaiíola de los años setenta. Madrid: Fondo para la Investigación Económica y Social, Confederación Española de Cajas de Ahorros, 1971, s.v.
  • VÁZQUEZ, A. Quién es quién en la Iglesia española. Madrid: Propaganda Popular Católica, 1972, s.v.
  • Who's who in Europe. [S.l.: s.n.], 1978.
facultat de filosofia - Ramon Llull