filosofiacatalana.cat

Asarja ben Yosef ben Abba Mari Bonafos

Jueu català, anomenat també Bonafos Bonfil Astruc, que va florir en el primer terç del segle XV. Era oriünd de Perpinyà, quan aquest pertanyia encara a la Corona d’Aragó i, encara que la primera part de la seva vida va transcórrer en terres catalano-aragoneses, cap a 1414, segons Neubauer, o 1420, segons Gross, obligat per la recrudescència de les persecucions inquisitorials, va haver d’expatriar-se a Itàlia, buscant refugi en La Cort de Juan Antonio Orsini, Príncep de Tàrent. En 1422, trobant-se en Torre Macereta di Monte Feltro (província de Pesaro i Urbino) va emprendre la traducció a l’hebreu del “De consolatione Philosophiae”, de Boeci, que va acabar l’any següent a Castel Sant Pietro, prop de Bolonya, traducció que s’ha conservat en dos manuscrits; i el 1429 traduïa a Senise (localitat de la Basilicata) també a l’hebreu sota el títol “Mescharet ha-Rofeim” el capítol 28 (Líber Servitoris) de la gran obra mèdica “AI-Tasrif” de Sharawi (segle XI). La traducció del nostre autor presenta la peculiaritat de ser l’última anella d’una sèrie de traduccions, ja que l’original àrab va ser traduït primerament a l’hebreu per un cert Abraham Judeaus (probablement Abraham ben Sem Tob de Tortosa), i a finals del segle XIII de l’hebreu al llatí per Simó de Gènova, essent aquesta la versió llatina utilitzada per Bonafos. Consignem, finalment, que a la Biblioteca de París es troba un manuscrit que conté un índex alfabètic dels “Sucedanea” de Déu, còdexs traduïts del llatí a l’hebreu per Asarja, anomenat Benofoux, i que probablement no és un altre que el nostre Bonafos.


Sobre Asarja Ben
  • GROSS, F. Gallia judaica. Dictionnaire Geographique de la Francc d'apres les sauces rabbiniques. París: Leopold Cerf, 1897, p. 376 y 475.
  • Das Judentum in Geschichte und Gegenwart. Berlín: Verlag Eschkol, A. G., 1928, Vol. IV, p. 933-934.
  • STEINSCHNEIDER, M. Die hebräischen Übersetzungen des Mittelalters und die Juden als Dolmetcher. Unveraand: Akademische Drucker, 1956, p. 466, 650 y 741.
  • STEINSCHNEIDER, M. Hebräische Bibliographie. Berlín: Julius Benziam, 1871, Vol. VIII, p. 85.
facultat de filosofia - Ramon Llull