filosofiacatalana.cat

Salvador Bové

Sacerdot, teòleg, historiador i lul·lista. Nasqué a Reus (Baix Camp) el mes de juny de l’any 1869. Va estudiar la carrera sacerdotal al seminari de Tarragona. Ordenat ja sacerdot fou destinat a Martorell com a ecònom. Després fou rector de Sant Quiric de Terrassa i, més tard, des de 1909, canonge magistral a la Seu d’Urgell. Fou ideòleg de la dreta primària i agent del nacionalisme català. Dugué a terme una gran tasca de divulgació del pensament lul·lià, seguint les petjades del mallorquí Joan Maura Gelabert, bisbe d'Oriola, i presentà l'obra de Llull com a “pensament nacional”, tesi que fou rebutjada per Carreras i Artau. Així, Bové proposà una filosofia nacional de Catalunya, encarnada en doctor Arcangèlic, el Beat Ramon Llull que, segons ell, eixí l’Ars Magna de les mateixes entranyes del pensament nacional català: en el fons, la filosofia nacional de Catalunya és la filosofia lul·liana, que fon totes les necessitats, aspiracions, tendències i elements ètics, racionals i històrics que conformen el pensament català. Alhora, també intentà harmonitzar Ramon Llull amb l'escolàstica, i presentar un neolul·lisme dins els esquemes del neotomisme d'aquell temps. Propugnà, doncs, la restricció de la publicació d'obres lul·lianes i una simplificació de l'Art. Com a lul·lista fervent, intentà aconseguir de Roma un ofici propi de Llull en la litúrgia de les Hores per a les diòcesis catalanes, i també promogué l'avançament de la seva causa de beatificació. Viatjà diverses vegades a Mallorca a fi de divulgar aquest fervor. Fundà la Revista Luliana (1901-1905), que dirigí i en la qual publicà un bon nombre d'articles. Fou un dels impulsors, el 1906, de l’Acadèmia Catalana d’Estudis Filosòfichs i de la Revista Catalana d’Estudis Filosòfichs, que pretenien donar continuïtat a la Revista Luliana. Ocupà un lloc destacat entre els escriptors catalans, i publicà, a més de llibres, nombrosos articles en diversos diaris i revistes. Mantingué correspondència amb el seu íntim amic Juan Avinyó des del 1897 fins a la seva mort, i també amb Marcelino Menéndez Pelayo, al qual curiosament manifestà el seu desig per obtenir una canongia a Toledo expressant el seu descontentament pel poc ambient científic que es mantenia al bisbat d’Urgell. Morí a Badalona (Barcelonès) el 15 de juny de 1915. Es conserven part dels seus papers, manuscrits i correspondència a la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona i a la Biblioteca del Monestir de Montserrat. Les seves obres més destacades són: Lo canonge Pau Claris: los actes del canonge de Urgell don Pau Claris en sa qualitat de diputat català y principalment sos esforços per la independencia de Catalunya: ensaig critich, pel seminarista Salvador Bové y Salvador (1894), premiada en el certamen catalanista de la Joventut Catòlica de Barcelona l’any 1893; Institucions de Catalunya: les Corts, la Diputació, lo Concell de Cent, los gremis y’l Consolat de Mar (1895), premiada en els Jocs Florals de Barcelona l’any 1894; Assaig critich sobre’l filofoph barceloní en Ramon Sibiude (1896), premiada en els Jocs Florals de Barcelona l’any 1896; La Filosofia Nacional de Catalunya: conferència llegida en lo Ateneo Barcelonés la vetlla del día 17 de març de 1902 (1902); Les doctrines lulianes en lo Congrés Universitari Catalá: discursos pronunciats en dit congrés per los reverents doctors Salvador Bové y Antoni Casellas (1903); El sistema científico luliano. Ars Magna: exposición y crítica. Obra definitiva para conocer las doctrinas lulianas (1908); Santo Tomás de Aquino y el Descenso del entendimiento (1911), i Al margen de un discurso. El R. P. Sabino M. Lozano, O. P., en el Congreso Internacional de Apologética, celebrado en Vich (1912).

 


Escrits de Bové

✓  Lo canonge Pau Claris i les seves relacions amb França per la independència de Catalunya (1894) 
✓  “Lo Beat Ramon Llull y’l descubriment de les Amèriques”, Revista Luliana (1901)
✓  “Història del lulisme y sa influència en la filosofia y altres ciencies de varies nacions”, Revista Luliana (1901)
✓  “Sobre filosofia luliana. Cartes al Dr. D. Julià Ribera, catedràtich de llengu aràbica  en la Universitat de Saragossa”, Revista Luliana (1901)
✓  La Filosofia Nacional de Catalunya (1902)
✓  “Ortodòxia del sistema y de les doctrines del Beat Ramon Llull”, Revista Luliana (1902)
✓  “Breu y sencilla exposició de la Ars magna luliana”, Revista Luliana (1903)       
✓  Lo Beat Ramon Llull (1903)
✓  El sistema científico luliano. Ars Magna: exposición y crítica. Obra definitiva para conocer las doctrinas lulianas (1908)
✓  “Movimiento luliano” (1909)
✓  Santo Tomás de Aquino y el descenso del entendimiento (Platón y Aristóteles harmonizados por el Beato Raimundo Lulio) (1911) 
✓  “La vita coetània segons lo ms. del Museu Britànich” (1914)
✓  Ramon llull y la lengua latina (1915)

Sobre Bové

✓ Avinyó, J., “Un fervorós lul·lista modern: Semblança del Dr. Salvador Bové”, Miscel·lània Lul·liana (1935)
✓ Borràs, J., “A propósito del último libro del Rdo. Sr. D. Salvador Bové” (1909)
✓ Rourera, L., Escrits i polèmiques del lul·lista Salvador Bové (1986)
✓ Trias Mercant, S., Diccionari d'escriptors lul·listes. UIB (2008)
✓ Trias Mercant, S., “Rourera i Farré: escrits i polèmiques del lul·lista Salvador Bové” (1992)

Bové a la premsa

“Lo canonge Pau Claris”, La Vanguardia (29-05-1894)
“Los juegos florales”, La Vanguardia (4-05-1896) 
“La filosofia nacional de Catalunya”, La Vanguardia (24-05-1902)

Enllaç

Proyecto filosofia en español

facultat de filosofia - Ramon Llull