filosofiacatalana.cat

Juan Tomás Boxadors

De noble família catalana, va néixer a Barcelona el 1703. El seu pare, el senyor Juan Antonio, Gran d’Espanya, i destacat defensor dels drets de l’Arxiduc d’Àustria al tron d’Espanya, va haver d’abandonar la pàtria després de la instauració borbònica anant a residir amb part de la seva família a Viena però deixant el nostre autor, el seu secundogènit, a cura d’un catedràtic de la Universitat de Barcelona, recentment dissolta per Felip V, perquè l'iniciés en la carrera de les lletres. Fidel al designi patern, va cursar primerament Humanitats (1717-1719) al Convent de Dominics de Barcelona; i Teologia de 1719 a 1724 al Col·legi de Sant Vicent i Sant Raimon, anant després a Lovaina on el 1728 o 1729 es graduava en ambdós Drets. Atret llavors pel servei de les armes, tradicional en la seva família, es va allistar en els exèrcits imperials austríacs arribant aviat, gràcies als seus mèrits i al valiment patern, a ocupar alts llocs i a guanyar-se el favor de Carles VI que el 1732 el nomenava Conseller àulic per a Itàlia, no obstant el qual una sobtada vocació religiosa el va moure a abraçar l’hàbit de Sant Domènec que va rebre el 3 de juny de 1734 de mans del P. General de l’Orde el català Fr. Tomás Ripoll, fent la seva professió religiosa a Perusa el 25 de gener de 1735, encara que quedant adscrit al Convent de Santa Caterina de Barcelona.
Primerament va ser Lector de Filosofia al Col·legi de Perusa, on va posar en pràctica el mètode, llavors totalment innovador, d’explicar a Sant Tomàs posant en mans de l’alumnat els textos mateixos de l’Angèlic, i va ser tal l’èxit aconseguit en aquest intent, que el 1738 el P. General el va nomenar Catedràtic de la Minerva, en el lloc del qual es va mantindre fins que el Capítol de Barcelona de 30 d’abril de 1746 el va triar Provincial d’Aragó. Mes no va durar molt de temps la seva nova estada a Catalunya; l’any següent passava novament a Roma com a soci del P. General per a les províncies espanyoles i el 3 de juliol de 1756 el Capítol General presidit per Benet XIV el triava General de l’Orde.
La seva gestió al capdavant dels dominics va ser decisiva per a la renovació dels estudis tomistes; als sis mesos del seu generalat en carta dirigida a tota l’Orde, encara que de caràcter litúrgic, insistia ja sobre la necessitat de fomentar els estudis doctrinals; «Vosaltres heu de conservar, escrivia, el culte del Rosari i la doctrina dels nostres sants doctors Sant Agustí i Sant Tomàs, i no només conservar-los, sinó també propagar-los amb totes les vostres forces». I el 30 d’abril de 1757, es dirigia novament a tots els fills de Sant Domènc amb un document “De renovanda et de defendenda doctrina Santi Thomae” que hauria de constituir el punt de partida de la renovació dels estudis en els convents de l’Orde i un notable impuls per al renaixement de la Filosofia tomista durant el segle XIX.
Després de quasi vint anys de generalat, decisius per a l’Orde i en els que va haver d’enfrontar-se amb energia a les amenaces del gal·licanisme, cessava en el càrrec després de d’haver estat nomenat el 13 de novembre de 1775 per Pius VI, Cardenal amb el títol de Sant Sixt. La seva mort va succeir a Roma el 16 de desembre de 1780.
Encara que cap dels escrits del Cardenal Boxadors posseeixi un caràcter filosòfic estrictament dit, la seva menció en aqeust lloc obeïx, com ja ha quedat apuntat, al singular suport que va dispensar al desenvolupament de la ciència tomista.


Escrits de Juan Tomás
  • Actas del capítulo general celebrado en Roma. Roma: Salviones, 1756.
  • Ai deletti Suoi Gesu Christo Padri, e Fratelli delle nostre Provinciae ... una della principalle sollecitudine. Roma, 1759. 8 p.
  • Carta de renovanda et defendenda doctrina Sancti Thomae. Roma: Salviones, 1757.
  • Carta pastoral y plan general de estudios de la Orden de Predicadores. [s.a.].
  • Epístola encíclica para la congregación del reino de Nápoles y Sicilia sobre las cualidades de los novicios. [s.a.].
  • Etsi factum diuturnitate gravissimi periculossisimique morbi fuit. Roma,Datum Romae S. Marie Super Minervam, 1757. 4 p.
  • In Dei Filio sibi dilectis Patribus, Fratribus ac sororibus Ordinis F. F. Praedicatorum. Infra octavam S. Thomae perpetuo servetur sequens rubrica. Roma, 1757. 4 p.
  • Non modo certum nobis deliberatum que erat. Roma, 1758. 2 p.
  • Perlatum ad nos rumore quodam primum tam sermone ... Commendatos habete. Roma, 1757. 8 p.
  • Quantam Christiana Republica Universa ad die m XV Kalendas Septembris. Romae, VII jannuari, 1756. 2 p.
  • Quod novis, vobisque, ordinique universo felix. Roma, 1757. 4 p.
  • Universis Patribus et fratribus Ordinis FF. Praedicatorum ... cum multa a Clemente XIII Pont. Max. Sociorum nostrorum reminiscatur. Valete. Roma, 1759. 4 p.
Sobre Juan Tomás
  • COLLEL COSTA, A. Escritores dominicos del principado de Cataluña. Barcelona: [s.n.], 1965, p. 52-56.
  • COLL, J. M. El cardenal Tomás Boxadors, O.P. Analecta Sacra Tarraconensis, 1943, 15, p. 397-402.
  • Diccionario de Historia Eclesiástica de España. Madrid: C.S.I.C., 1972-1975, Vol. I, p. 281.
  • MARTI ALBANELL. Notes i documents per a la Historia de la Filosofía a Catalunya. Criterion, 1926, p. 208-209.
  • MORTIER. Histoire des Maitrés Generaux de l'ordre des Precheurs. París: [s.n.], 1914, Vol. VII, p. 385-410.
  • TODA Y GÜELL, E. Bibliografía espanyola d'Italia dels origens de la imprenta fins a l'any 1900.Barcelona: Vidal-Güell, 1927-1931, Vol. I, p. 271-276.
  • TORRES AMAT, F. Memoria para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña. Barcelona: Impr. Verdaguer, 1836, p. 123.
  • TUSQUETS Y TERRATS, J. El Cardenal Juan de Boxadors. Anuari de la Societat Catalana de Filosofía, 1925. p. 243-291.
facultat de filosofia - Ramon Llull