filosofiacatalana.cat

Juan Bulons

Natural de Barcelona, va haver de néixer en els últims anys del segle XIV o començaments del XV. Va ser mestre lul·lista en l’escola de la seva ciutat natal fundada per Juan I i el 1433 es trobava a Venècia com a hoste d’un patrici, fervorós lul·lista, Fantini Dandolo, en la casa del qual va professar unes lliçons sobre Lògica lul·liana, que haurien d’exercir un gran influx en la difusió del lul·lisme per terres italianes. El manuscrit d’aquelles lliçons “Lectura super artificium artis generalis” del que, encara que incomplet es conserven diversos exemplars, mostra com han advertit T. i J. Carreres Artau, fins a quin punt «la alianza con las doctrinas escatológicas, profetistas y espirituales imperantes en las tendencias extremas del franciscanismo del siglo XIV, caracteriza ideológicamente al lulismo levantino trecentista»(Hist. de la Filos. esp., Vol. II, p. 71). Encara que res se sap sobre la seva mort, sí que consta que encara vivia el 23 de setembre de 1478 en què, en testament datat a Pinós, feia donació de tots els seus béns a la Universitat de Mallorca per al sosteniment d’una escola a la muntanya de Randa on s’estudïi l’art i la ciència «d'aquell sant mestre mallorquí».


Escrits de Juan
  • Lectura super partes artis generalis. Padua, 1433.
Sobre Juan
  • CARRERAS ARTAU, T. Y J. Historia de la filosofía española. Madrid: Asociación Española para el Progreso de las Ciencias, 1939-1943, Vol. II, p. 61, 71, 178 y 182.
  • FLORÍ, M. Dues naves testimoniances sobre el doctor Illuminat. Analecta Sacra Tarraconensis, 1936, 12, p. 177-189.
  • Repertorio de Historia de las Ciencias Eclesiásticas en España. Salamanca: Instituto de Historia de la Teología Española, 1967, Vol. IV, p. 116.
facultat de filosofia - Ramon Llull