filosofiacatalana.cat

Josep M. Calsamiglia i Vives

Filòsof i editor. Nasqué a Barcelona el 18 de maig de 1913. El  1932 es llicencià en filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Es formà amb mestres com Joaquim Xirau, Jordi Rubió, Carles Riba i Jaume Serra Hunter. Amb només vint anys començà la seva vida acadèmica a la mateixa universitat com a auxiliar del seu mestre, el filòsof Joaquim Xirau. Des d’aquell mateix any, i durant els anys de la República, fou també professor a l’Institut Escola de Barcelona, al costat d’altres grans noms de la filosofia del moment, com Juan David García Bacca i Eduard Nicol. El 1939, després de la Guerra Civil, fou inhabilitat per a l’exercici de la docència. Així, apartat de la vida acadèmica, en la postguerra es dedicà a les indústries gràfiques i, el 1941, fundà l’editorial Ariel, amb Alexandre Argullós, en la qual es publicaren obres de Bertrand Russell, Herbert Marcuse, Maurice Duverger, Emilio Lledó o Manuel Sacristán. Va continuar mantenint el contacte amb els universitaris, i des del 1960 impartí cursos i seminaris privats sobre filosofia. Així mantingué la seva activitat filosòfica, debatent el pensament contemporani més influent. El seu nom ressonava entre els estudiants i se sabia que, en alguna mesura, ell havia fet de pont per  introduir el marxisme i el positivisme. Tornà a la universitat l’any 1968, com a professor d’història de la filosofia a la recent creada Universitat Autònoma de Barcelona, a Bellaterra, i el 1979 en fou creat catedràtic interí. De fet, foren diversos professors de Barcelona i Madrid els qui demanaren una càtedra per a ell. Allà hi impartí classes fins a la seva mort. De la col·laboració constant amb els seus col·legues en sorgí el Col·legi de Filosofia, la revista Enrahonar i la col·lecció de textos filosòfics de l’editorial Laia, que ell mateix dirigí. El 1979 li fou retut un homenatge a la Universitat de Barcelona, al qual s’adherí el consell executiu de la Generalitat de Catalunya. Morí a Arenys de Mar el 23 de juliol de 1982, d’un atac de cor. Les idees filosòfiques de Josep Maria Calsamiglia estaven principalment inspirades per autors tan diversos com Sant Agustí i Nietzsche, i, en segon lloc, Pascal i Kant, amb una especial atenció a les qüestions ètiques. Estigué també obert a les tendències contemporànies. Fou un pensador radicalment lliure, independent i vital, molt poc inclinat a la sistematització  de les idees, i ferm defensor de la paraula, el diàleg i la conversa. No va deixar, pròpiament, una obra escrita (conservem poc més que alguns pròlegs seus, com ara el de l’obra El sentit íntim, de Josep Ramoneda), però exercí una important tasca pedagògica formant pensadors i filòsofs, i fou profundament admirat per les generacions que el van conèixer. La seva tasca com a mestre tingué el seu fruit en joves pensadors com Eugenio Trías, Xavier Rubert de Ventós o Josep Ramoneda.

[Joan Cabó]


Sobre Calsamiglia

Aranguren, José L., “Homenaje comparativo a la memoria de Pep Calsamiglia”, Enrahorar (1984)
Gomà, Francesc, “El meu record d'en Pep Calsamiglia”, Enrahorar  (1984)
Rubert de Ventós, Xavier, “Pep Calsamiglia, de casa a la Universitat”,_Enrahonar  (1984)
Guiu i Vilar, “Conversa amb Pep Casamiglia”,_Enrahonar  (1998)

Calsamiglia a la premsa

La Vanguardia (17-06-1953)
La Vanguardia (24-07-1982) (1)
La Vanguardia (24-07-1982) (2)
La Vanguardia (15-12-1982)
ABC (25-07-1982)
La Vanguardia (05-07-1983)
La Vanguardia (29-05-1984)
La Vanguardia (25-07-1985)
La Vanguardia (20-05-1986)
La Vanguardia (05-08-2002)

facultat de filosofia - Ramon Llull