filosofiacatalana.cat

Rafael Campalans i Puig

Va néixer a Barcelona el 1887 i molt jove encara es va donar a conéixer en els ambients estudiantils i periodístics: el 1902 va ser primer president de l’agrupació escolar Robert i l’any següent apareixien les seves primeres col·laboracions en el diari El Poble Català, del que temps després seria crític musical. Acabada la seva carrera a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona el 1911, va ser pensionat pel Ministeri d’Instrucció Pública per a ampliar els seus estudis sobre Arquitectura Industrial a França, Bèlgica, Alemanya i altres països europeus; el 1915 va assistir com a delegat de l’Associació d’Enginyers Civils, al Congrés Internacional d’Enginyeria de Sant Francesc de Califòrnia i al seu retorn a Espanya va fundar una important i moderna indústria i va regentar unes quantes càtedres a l’Escola Superior d’Agricultura i a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. El 1917 va ser nomenat director de l’Escola de Treball i el 1922 secretari general d’Ensenyança Tècnica i Professional de la Mancomunitat catalana, càrrecs en què va cessar el 1923 amb la implantació de la dictadura. En aquest mateix any va fundar amb Gabriel Alomar i Serra Moret la Unió Socialista de Catalunya i el periòdic català Justícia Social, la direcció del qual va assumir. Va ser director de les Escoles Obreres de l’Ateneu Polytechnicum i el 1930 era reposat en la direcció de l’Escola de Treball, a la que es va dedicar completament fins la seva mort succeïda el 1933.


Escrits de Rafael
  • El Socialisme i el problema de Catalunya. Barcelona: [s.n.], 1923.
  • Influéncia dels escolars en el catalanisme. Barcelona: [s.n.], 1903.
  • Sobre los fundamentos de la termodinámica. Barcelona: [s.n.], 1914.
Sobre Rafael
  • SABATER, G. Diccionario biográfico español e hispanoamericano. Palma de Mallorca: Instituto Español de Estudios Biográficos, 1950, Vol. I, p. 376 y s.
facultat de filosofia - Ramon Llull