filosofiacatalana.cat

Joaquim Carreras i Artau

Filòsof i historiador de la filosofia. Nasqué a Girona el 14 d’agost de 1894. Començà la seva formació al Seminari conciliar de Girona, on romangué deu anys. Durant aquest període s’inicià en l’estudi de la filosofia escolàstica segons el corrent italià de Liberatore i Zigliara. Més tard entrà a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en Dret i Filosofia i Lletres. Es doctorà en filosofia a la Universitat de Madrid, amb una tesi innovadora i remarcable: Ensayo sobre el voluntarismo de J. Duns Scoto (1923). L’abril de 1920 s’incorporà al Cuerpo de Catedráticos Numerarios de Institutos Nacionales de Enseñanza Media en España, com a catedràtic de Filosofia. Treballà com a professor de filosofia de batxillerat en diversos instituts de la península: Palència, Lugo, Reus, a l’Institut Balmes de Barcelona el 1926, i més tard a l’Institut Montserrat, també de Barcelona. El 1939 inicià la seva docència a la Universitat de Barcelona. L’any 1947 guanyà per oposició la plaça de professor adjunt d’història de la filosofia a la mateixa universitat, i des del 1951 en fou catedràtic, fins que es va retirar, el 1964. Fou un mestre respectat per la seva gran dedicació a la docència. Pel que fa a la seva obra, inicialment s’interessà per la psicologia: publicà estudis i traduccions de Geyser, Dwelshawer, Braunstrauen i Ericson. Aviat, però, es lliurà a la investigació historicofilosòfica, i a partir dels anys 30 se centrà en l’estudi de la filosofia medieval, segons les directrius de Bäuemker i Grabmann. Va escriure sobre molts pensadors medievals i renaixentistes. Estudià el franciscanisme escolàstic, sobretot el pensament de Duns Scot. Fou un dels coneixedors més profunds de Ramon Llull i Arnau de Vilanova, especialment d’aquest últim. Cercà d’aclarir, en nombrosos treballs, diverses qüestions arnaldianes força debatudes: l’origen valencià d’Arnau de Vilanova, la seva relació amb els reis de la corona catalanoaragonesa, l’antiscolasticisme, o les fonts orientals que utilitzà, entre d’altres. Treballà alhora en l’edició comentada de diverses obres d’Arnau de Vilanova i inicià una edició crítica de totes les obres espirituals. Fou un notable investigador de la història de la filosofia a Espanya, i especialment a Catalunya, i de l’època medieval. Estigué lligat a la generació de la Universitat Autònoma per la seva formació, per les relacions amb el seu germà Tomàs i per les motivacions de la seva especialitat, i després de l’any 1939 va continuar, junt amb el seu germà, les investigacions iniciades abans de la Guerra Civil. La seva obra més important és la Historia de la filosofia española. Filosofia cristiana de los siglos XIII al XV, escrita en col·laboració amb el seu germà Tomàs, que es publicà en dos volums, el 1939 i el 1943, després d’haver guanyat el premi convocat per la Asociación Española para el Progreso de las Ciencias. També s’interessà per les doctrines jurídiques de Vitoria i Suárez, i per Vives, Balmes i Llorens i Barba. Va escriure diversos manuals per a l’ensenyament mitjà. Fou membre fundador de l’Escola Lliure de Lul·lisme de Mallorca, el 1936, on impartí cursos i conferències, i participà en el I Congrés Internacional de Lul·lisme de Formentor (Mallorca) el 1960. Fou membre de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1944 i president de la Societé Internationale pour l’Étude de la Philosophie médievale, des del 1964. Fou també director de la secció d’història de la filosofia espanyola de l’Institut Lluís Vives de Filosofia de Barcelona, depenent del Consell Superior d’Investigacions Científiques (C.S.I.C), i president del consell numerari del Patronato Raimundo Lulio d’aquest mateix Consell. Fou membre també de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Morí a Barcelona el 12 d’agost de 1968.

 

[Joan Cabó]


Escrits de J. Carreras

“La primitiva revista de Gerona”, Revista de Girona (1965)
✓ “Una aportació a la història dels orígens doctrinals de l’antilul·lisme”,(1935)
✓ Feijóo y las polémicas lulianas en el siglo XVIII (1935)
✓ Los comienzos del lulismo en Castilla (1936)
✓ Historia de la filosofía española. Filosofía cristiana de los siglos XIII al XV (1939-1942)
✓ “La historia del lulismo medieval”, Verdad y Vida (1943)
✓ “Miscel·lània Lul·liana. Homenatge al B. Ramon Llull en ocasió del VII Centenari de la seua naixença”, Estudis Franciscans (1945)
✓ La cuestión de la ortodoxia luliana ante el Concilio de Trento (1946) 
✓ De Ramón Llull a los modernos ensayos de formulación de una lengua universal (1945)
✓ “Algunos antecedentes hispanos de la combinatoria de Leibniz”, Las Ciencias (1948)
✓ “El lulismo de Juan de Herrera, l’arquitecte de l’Escorial”, Miscel·lània, I
✓ “Introducció a l’‘Arbre de la ciència’”, Obres Essencials de Ramon Llull (1957)
✓ “La ética de Ramón Llull y el lulismo”, Estudios Lulianos (1957)
✓ “Raimundo Lulio y la cábala” Anales de la Asociación Española para el Progreso de las Ciencias (1957)
✓ “Nota biogràfica”, Obres Essencials de Ramon Llull (1957)
✓ “El lul·lisme”, Obres Essencials de Ramon Llull (1957)
✓ “Mística de Ramon Llull”, Estudios Lulianos (1957)
✓ “La edición de ‘Raimundi Lulli Opera latina’”, Estudios Lulianos (1959)
✓ “El primer congreso internacional de lulismo”, Orbis Catholicus (1960)
✓ La filosofía universitaria en Cataluña durante el segundo tercio del s. XIX (1964)
✓ “En torno al primer siglo del lulismo”, Estudios Lulianos (1964)
✓ “Inautenticidad luliana del ‘De auditu kabbalistico’”, Estudios Lulianos (1966)
✓ “La difusió del lul·lisme teològic a Europa en la primera meitat del segle XV”, IV Congrés d’Història de la Corona d’Aragó (1970)
✓ “Dues notes sobre el lul·lisme trescentista”, Estudios Lulianos (1972)

Sobre J. Carreras

Casadevall, Lídia i M.Balló, “Tomàs i Joaquim Carreras”, Revista de Girona (1998)
Cuéllar, Lluís, “Nota bibliográfica sobre el Dr.Joaquín Carreras”, Convivium (1964)
Pericot, Lluís, “Joaquín Carreras Artau. Algunos recuerdos de una larga amistad”, Convivium (1964)
Vergés, Joan, “100 anys del professor Joaquim Carreras”, Revista de Girona (1994)

Enllaços

Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona
Proyecto Filosofia en español
Joaquim Carreras a Enciclopedia.cat

facultat de filosofia - Ramon Llull