filosofiacatalana.cat

Tomàs Carreras i Artau

(Girona, 1879- Barcelona, 1954) Filòsof, advocat i etnòleg. Nasqué el 1879 a Girona. Ingressà a la Universitat de Barcelona el 1895 per cursar els estudis de filosofia i dret. En obtenir aquestes llicenciatures, en realitzà els doctorats a la Universitat de Madrid. Es dedicà, primer, a la jurisprudència i l’advocacia, i publicà alguns articles a la Revista Jurídica de Cataluña. Més tard féu oposicions per a la càtedra de dret internacional a la Universitat d’Oviedo. Entre 1912 i 1949, fou catedràtic d’ètica a la Universitat de Barcelona. Emprengué investigacions sobre psicologia col·lectiva hispànica i creà l’Archivo de Psicología y Ética Hispanas, el 1913, que esdevingué l’Arxiu Etnogràfic i Folclòric de Catalunya el 1915. Es va especialitzar en pensament moral jurídic hispànic, tant en els aspectes populars com en els erudits. En la faceta etnogràfica cal destacar la publicació del Manual per a recerques d’etnografia de tot Catalunya, del 1922. El 1918 fou nomenat membre de l’Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona. El 1923, en col·laboració amb Serra Hunter i Ramon Turró, fundà la Societat Catalana de Filosofia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Fou membre fundador de l’Escola Lliure de Lul·lisme, el 1936. Col·laborà amb el Consejo Superior de Investigaciones Científicas des del 1940, quan tot just s’acabava de crear, i aconseguí una delegació de l’Institut Lluís Vives per a Barcelona. Carreras fou també vocal de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas. Publicà investigacions sobre filosofia, medicina i jurisprudència, fruit de la seva curiositat cultural i del seu humanisme: Orígenes de la filosofía de Raimundo Sibiuda, el 1928; Luís Vives. Su significación hispano-renacentista, el 1942; i Balmes y la filosofía de la historia, el 1947. Tomàs Carreras també realitzà dos extensos estudis sobre Ramon Llull a Historia de la filosofía española (1939) i Filosofía cristiana de los siglos XIII al XVI (1943). Aquesta darrera obra fou escrita en col·laboració amb el seu germà Joaquim, també filòsof i historiador de la filosofia, i l’emprengué després que el 1929 l’Asociación Española para el Progreso de las Ciencias convoqués la continuació de la Historia de la Filosofía Española de Bonilla i San Martín. Altres publicacions seves amb interès filosòfic són: Introducción a la historia del pensamiento filosófico en Cataluña, del 1931, i Estudios sobre médicos filósofos españoles del siglo XIX, del 1952.  Tomàs Carreras i Artau seguí l’esperit de la tradició filosòfica que es desenvolupava en aquell temps en l’anomenada Escola de Barcelona. Desenvolupà l’estudi de la filosofia entesa com a saviesa, de la filosofia del dret, de l’ètica i de la història de la filosofia i de la psicologia col·lectiva i ètnica, amb especial atenció a la mentalitat primitiva. En el seu pensament apareixen en síntesi la filosofia escocesa del sentit comú, l’escola jurídica catalana i l’esperit científic del noucentisme. Des del punt de vista eticosociològic es vincula de manera entranyable a la tradició ideològica del seny català, des del qual s’oposà als corrents ideològics francesos postcomtians. Són remarcables els seus estudis sobre Ramon Llull, que desenvolupà seguint la línia doctrinal de Llorens i Barba. Presenta un Llull autènticament històric, el pensament del qual és una síntesi entre doctrina i acció, i es pot dir que Tomàs Carreras, a diferència del seu germà Joaquim, és més lul·lià que no pas lul·lista. La seva preocupació per la filosofia pràctica el portà a exercir càrrecs polítics i de gestió cultural: fou militant de la Lliga Regionalista i escollit diputat al Parlament de Catalunya el 1932, durant la Segona República. Després de la Guerra Civil, entre el 1943 i el 1953, fou assessor cultural a l’Ajuntament de Barcelona i impulsà el desenvolupament artístic i científic de la ciutat. La seva passió per la música el portà a crear l’Orquestra Municipal de Barcelona, el 1944. Patrocinà també la creació de diversos museus, com el Museu Etnològic de Montjuïc i el Museu de la Música. Morí el 1954 a Barcelona. 

 

 

[Joan Cabó]


Escrits de T. Carreras

✓ La filosofia del derecho en el Quijote (1905)
✓ Concepto de una ética hispana (1913)
✓ “Programa-sumario del curso Ramón Llull”, Renaixement (gener i maig 1915)
✓ “Memoria-resumen del curso 1914-1915”, Renaixement (gener i maig 1915)
✓ Manual per a recerques d’etnografia de tot Catalunya (1922)
✓ Orígenes de la filosofía de Raimundo Sibiuda (1928)
✓ “L’esperit cavalleresc en la producció lul·liana”, La Nostra Terra (1934)
✓ “Resposta a una enquesta. Centenari del naixement de Ramon Llull”, Bolletí de la Societat Arqueològica Luliana (1932)
✓ “Raymond Lull und der Geist seiner Philosophie”, Wissenschaft und Weisheit (1935)
✓ “Fonaments metafísics de la filosofia lul·liana”, Estudis Franciscans (1935)
✓ Feijóo y las polémicas lulianas en el siglo XVIII (1935)
✓ “El llenguatge filosòfic de Ramon Llull”, Homenatge a Antoni Rubió y Lluch (1936)

facultat de filosofia - Ramon Llull