filosofiacatalana.cat

Jaume Castañé i Casellas

(1929- ) Va néixer el 8 d’abril de 1929 a Sora (Barcelona), i als tretze anys ingressà com a aspirant de l’Institut de Germans de les Escoles Cristianes (La Salle), a Cambrils (Tarragona), on va iniciar la seva formació religiosa, que prosseguiria a partir de 1952 a la Universitat Gregoriana de Roma, fins a la seva llicenciatura en filosofia el 1956, i on obtingué el doctorat un any més tard amb una tesi sobre La llibertat de l’educand segons els principis de Pius XII. De tornada a Espanya, aconseguí la llicenciatura en pedagogia per la Universitat Complutense el 1959, el 1966 s’incorporà a l’Institut Superior «Sant Pius X», de la Universitat Pontifícia de Salamanca com a professor de filosofia, i el 1968 fou nomenat professor ordinari de metafísica. El 1977 es va traslladar a la Universitat Complutense de Madrid com a professor contractat, primer de fonaments de metodologia i a partir de l’any següent de pedagogia general. El 1979 obtingué en aquesta darrera Universitat el doctorat en pedagogia, amb una tesi titulada El fin social de la educación.

Les publicacions de Jaume Castañé plantegen com a tema clau, en el llindar i arrel de la reflexió sobre la tasca educativa, la dialèctica de realitat objectiva i transcendència. La presentació més sistematitzada i completa del seu pensament s’aplega en el seu llibre sobre El fi social de l’educació. Bases per a una Antropologia Pedagògica. Presideix les anàlisis i inferències d’aquest «assaig de fonamentació» la pregunta sobre un fi social que, per seriós, guarda afinitat íntima amb sistemes de relacions abraçadors dels individus humans. El llibre sotmet certa «hipòtesi» a una pedra de toc necessària, encara que difícil en la seva aplicació, examinant a la llum d’experiències fonamentals -segures i al mateix temps impossibles de captar amb exactitud, en el seu radical i inabastable contingut- la intuïció, al començament encara ambigua i no contrastada, segons la qual promoure’s com a persona suposa col·laborar en la tasca de promoció humana comuna i recíproca, requerida per la nostra mútua dependència personal. La persona té valor de fi. Contribuir humanament i amb eficàcia al desenvolupament formatiu de la persona significa avançar amb ella (per la intenció, l’amor, l’activitat efectiva i els resultats) cap a un fi que, realitzant-se, no només promogui a un subjecte d’educació concret i singular, sinó també a tots els que li estan units en l’interior del conjunt o sistema de relacions recíproques.

 

[Extret i traduït de la Biblioteca Saavedra Fajardo de pensamiento político hispánico]


Escrits de Jaume

A pesar de todo podemos educar. Sinite, Salamanca, 1961, p. 129-150.
A propósito de las relaciones personales en el trabajo. Sinite, Salamanca, 1962, p. 33-52.
Acto relacional de existencia. Madrid: C.S.I.C., 1973, p. 447-455. Separata de la X Semana Española de Filosofía publicada amb el títol Angel Amor Ruibal en la actualidad.
Condicionamiento socio-cultural del método en educación. Revista Española de Teología, 1981, p. 35-56.
Desarrollo intencional de la persona. Sinite, 1978, p. 203-211.
Dialéctica y promoción humana. Sinite, 1974, p. 209-220.
Dimensión humana de la técnica. Sinite, Salamanca, 1967, p. 279-335.
El concepto de educación como desarrollo intencional perfectivo. Revista Española de Teología, 1981, p. 161-169.
El criterio positivista. Sinite, Salamanca, 1966, p. 471-482.
El fin social de la educación. Bases para una Antropología pedagógica. Madrid: Bruño, 1980. 295 p.
El porqué de la autoridad educativa. Educadores, 1960, p. 443-450.
Elementos de Filosofía. Reimpresión. Madrid: Bruño, 1959. X, 328 p.
En el aula, ¿separación o comunidad? Sinite, Salamanca, 1960, p. 69-91.
Entre el azar Y la presencia. Reflexión sobre el libro de Jacques Monod «Le hasard et la nécessité». Sinite, 1971, p. 449-454.
¿Es afirmativa la negación atea? Bilbao: Mensajero, [1968], p. 435-445. Separata del volumen Dios-ateísmo. Actas de la III Semana de Teología, Universidad de Deusto.
Estructura y persona. Sinite, 1980, p. 219-228.
Interrogación desde el hombre humano. Sinite, 1977, p. 179-194.
L'histoire et la decision humaine. En: Proceedings of the XVth World Congress of Philosophy. Varna, 1973. Sofía: [s.n.], 1974, p. 413-417.
La formación humanista, necesaria al educador de la fe. Sinite, 1981, p. 183-192.
La libertad del educando, según los principios de Pío XII. Madrid: Bruño, 1957. 68 p. Extracte de la Tesis per al Doctorat de Filosofia.
La palabra como signo. Sinite, Salamanca, 1968, p. 465-501.
La «position» structurale d'existence. Third International Kant Congress, Rochester, N. Y., 1970. Reidel, Dordrecht, 1972, Proceedings, p. 241-245.
Manifestación del ser en la estructura fundamental de los entes. Salmanticensis, 1967, p. 45-80.
Problemática del pensamiento marxista. Sinite, 1972, p. 293-315.
Reciprocidad en la relación educativa. Sinite, 1980, p. 413-417. Comunicación leída en el VII Congreso Nacional de Pedagogía. Granada, 1980.
Reflexión sobre el estructuralismo. Sinite, 1970, p. 297-314.
Sentido presencial de la palabra. Madrid: C.S.I.C., 1969, p. 219-226. Separata del volumen de ponencias y comunicaciones de la IX Semana Española de Filosofía publicadas bajo el título de Lenguaje y Filosofía..
Sinopsis de elementos de Filosofía. Madrid: Bruño, 1962. 48, 32 p.
Tracendencia y subjetividad. Roma: Officium Libri Catholici, 1972, Vol. II, p. 110-113. Congressus Thomisticus Internationalis. Roma, 1970. De Homine. Studia Hodiernae Anthropologiae.

Sobre Jaume
  • Diccionario biográfico español contemporáneo. Madrid: Círculo de Amigos de la Historia, 1970, Vol. I, s.v.
facultat de filosofia - Ramon Llull