filosofiacatalana.cat

Francesc Castellví i Pallarés

(1812-1879) Natural de Bot (Tarragona), va néixer el 1812. Va cursar les carreres de medicina i filosofia i lletres en la Universitat de València, i es dedicà primerament a l’exercici de la medicina a l’hospital de Tortosa, on va romandre durant vint anys. Més tard va guanyar per oposició, després d’haver-la exercit interinament, la càtedra de psicologia i lògica de l’Institut de Girona, del que va ser també director. Va ser a més vocal de les Juntes provincial i municipal de Sanitat, de la d’Instrucció Pública de Girona, i corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, i va col·laborar en diverses revistes: El Siglo Médico, la Revista de Ciencias Médicas y La Abeja. Va morir el 1879.

 

[Extret i traduït de la Biblioteca Saavedra Fajardo de pensamiento político hispánico]


Escrits de Castellví
  • La Monomanía. [s.a.].
  • La razón y la fe ilustradas. La Academia, 1881-1882, 2, p. 82-84, 91-92, 99-100, 106-107, 115-116.
  • Memoria sobre el suicidio y libertad moral del hombre. Valencia: Imp. Mateo Garín, 1851. 107 p.
  • Tratado de Filosofía. [s.a.].
Sobre Castellví
  • ELÍAS DE MOLINS, A. Bibliografía de escritores y artistas catalanes del siglo XIX. Barcelona: Impr. Fidel Giro, 1889-1895, Vol. I, s.v.
  • Enciclopedia Universal Ilustrada Europeo Americana (ESPASA). Barcelona: Espasa Calpe, 1910 y ss., s.v.nía.
facultat de filosofia - Ramon Llull