filosofiacatalana.cat

Joan Colomer

(1846-1920) Religiós escolapi, nascut el 5 de setembre de 1846 a Canet de Mar (Barcelona). Petit encara, l’11 de gener de 1853 va ingressar en l’Orde calasancia i, després de d’ordenar-se sacerdot, el 1882, va anar a ultramar com a rector primer del col·legi de Guanabacoa (Cuba) i després del de Port-au-Prince. Excel·lent educador i hàbil controversista, va repartir el seu temps en terres americanes entre les seves funcions rectorals i docents i una sèrie de publicacions de caràcter apologètic i social. De tornada a Espanya, va publicar alguns llibres de text sobre matèries de la seva especialitat docent i un estudi jurídic entorn del matrimoni. Va morir a Terrassa (Barcelona) el 1920.

[Extret i traduït de la Biblioteca Saavedra Fajardo de pensamiento político hispánico]


Escrits de Colomer
  • Cuestiones pedagógicas. Camagüey, 1892.
  • Discurso sobre la necesidad de la cultura en la mujer. Camagüey, 1893.
  • Lecciones de Economía Política. Barcelona: [s.n.], 1905.
  • Lecciones de Psicología, Lógica y Etica. Barcelona: [s.n.], 1902.
  • Otra réplica a «El Pueblo». Puerto Príncipe, 1892.
  • Réplicas. Puerto Príncipe, 1888.Tratado civil y canónico sobre el matrimonio. Tarrasa: [s.n.], 1907.
Sobre Colomer
  • BAU, C. Historia de las Escuelas Pías en Cuba. La Habana: [s.n.], 1957, p. 255-257.
  • Diccionario de Historia Eclesiástica de España. Madrid: C.S.I.C., 1972-1975, Vol. I, s.v.
facultat de filosofia - Ramon Llull