filosofiacatalana.cat

Antonio Comellas i Cluet

Fill d’una modesta família de teixidors, va néixer a Berga (Barcelona) el 16 de gener de 1832. Va estudiar les primeres lletres i les humanitats a la seva ciutat natal, i passà després al seminari de Solsona on va cursar la filosofia i els primers anys de teologia; d’allí es va traslladar al seminari de Vic, on va concloure la seva formació eclesiàstica i rebé l’ordenació sacerdotal de mans del bisbe de Lleida el maig de 1856. Ja sacerdot, va enesnyar humanitats a l’escola consistorial de Berga i llatí al seminari de Solsona entre 1859 i 1862, i fou nomenat, en aquest darrer any, professor de teologia dogmàtica a la mateixa Institució, càtedra que va regentar per vuit anys, durant els quals va donar a l’ensenyança d’aquesta disciplina un notable impuls, traient-la de la rutina en què des de feia temps es trobava submergida per mitjà de la incorporació a les explicacions de càtedra dels textos dels grans mestres del segle XIII. No obstant això, el 1871 va obtenir un benefici en la comunitat de Preveres de Berga, la qual cosa li va permetre retirar-se a la seva ciutat i casa natal per lliurar-se completament a l’estudi, rebutjant totes les oportunitats que li foren ofertes per a abandonar aquell retir voluntari i incorporar-se a càrrecs més importants de la vida eclesiàstica i docent. I així, en una carta del 20 d’octubre de 1876 (Arxiu del Seminari), contestava el seu amic el Dr. Celestino Ribera que li havia escrit amb aquella pretensió: “La meva sortida d’aquest racó de què vostè parla, regularment no tindrà lloc sinó en esperit; ni jo he posat miyjà perquè es realitzés d’una altra manera. En esperit potser es realitzi dues vegades; la més gloriosa i eminent, quan trencats els mortals lligams voli a contemplar la Veritat Infinita, i l’altra si un dia, una mica llunyà, puc dur a terme els treballs que he emprès i  dels quals desitjo fer partícip als meus germans». Amb tot, durant els anys 1876 a 1880 va portar a terme algunes fugaces visites a les Biblioteques de Barcelona per a arreplegar documentació amb vistes a la preparació de la seva obra Introducció a la Filosofia. La seva mort va succeir a Berga el 23 de juliol de 1884.

Esperit profundament reflexiu i autodidacta, Comellas i Cluet va aconseguir una amplitud i profunditat de doctrina incomparablement superior a la que el seu pas pels centres docents pogueren fer suposar en ell. De sòlida formació escolàstica i en possessió de les principals llengües europees, els seus pocs però substancials escrits revelen un continuat esforç per incorporar al pensament tradicional les més recents troballes de la ciència i de la filosofia del seu temps. Bon coneixedor de Sant Tomàs, Sant Bonaventura i Suárez, va manejar així mateix amb destresa les obres de Kant, Hegel, Spencer, Krause, Cousin, etc., buscant l’enriquiment del pensament clàssic cristià amb les aportacions positives de l’especulació filosòfica i científica de l’última hora, seguint molt de prop les empremtes de Jaume Balmes, filòsof pel qual va sentir un profund respecte i admiració, però del que es va separar en alguns punts importants com el de l’evidència. Va combatre el materialisme de Draper en la seva obra Demostració de l’harmonia entre la Religió catòlica i la Ciència, en la que alhora esbossa l’esquema bàsic de la seva posició doctrinal que havia de desenvolupar més àmpliament en la seva Introducció a la Filosofia. Per a arribar a la contemplació de l’Éser Infinit, suprem ideal de la ciència, és necessari un procediment triàdic que, partint de la realitat actual (moment empíric), llança a l’enteniment a un ideal (moment abstractiu) per a concloure en la síntesi o fusió, en la possessió de l’ideal (moment sintètic), en el que culmina l’aspiració del saber humà en aconseguir el límit de la seva pròpia possibilitat.

 

[Extret i traduït de la Biblioteca Saavedra Fajardo de pensamiento político hispánico]



Escrits de Comellas i Cluet
  • BAUMSTARK. Pensamiento de un protestante sobre la invitación del Papa a la reconcialización con la Iglesia Católica. Traducción de Antonio Comellas y Cluet. Barcelona: Imp. del Rosal, 1869.
  • De misterio Sanctissimae Trinitatis. Solsona, 1866.
  • Demostración de la armonía entre la Religión católica y la Ciencia. Barcelona: C. Verdaguer, 1880. XVI, 374 p.
  • Introducción a la filosofía o sea doctrina sobre la dirección al ideal de la ciencia. Barcelona: Subirana, 1883. XVI, 391 p.
  • Nueva y original explicación de las procesiones divinas. Exposición crítica por A. Munárriz. Miscelánea Comillas, 1947, 8, p. 5-85.
Sobre Comellas i Cluet
  • CEÑAL LORENTE, R. La filosofía española en la segunda mitad del siglo XIX. Revista de Filosofía, 1956, 15, p. 403-444.
  • Diccionario de Historia Eclesiástica de España. Madrid: C.S.I.C., 1972-1975, Vol. I, s.v.
  • ELÍAS DE MOLINS, A. Bibliografía de escritores y artistas catalanes del siglo XIX. Barcelona: Impr. Fidel Giro, 1889-1895, Vol. I, p. 487 y ss.
  • Enciclopedia de la religión católica. Barcelona: Dalmau y Jover, 1950, Vol. II, s.v.
  • GÓMEZ IZGUIERDO, A. Un filósofo catalán (Antonio Cornellas y Cluet). Madrid: Cultura española, 1907. 41 p.
  • MÉNDEZ BEJARANO, M. Historia de la filosofía en España. Hasta el siglo XX. Madrid: Renacimiento, [1928], p. 442.
  • MUNÁRRIZ, A. Variada actividad teológica del filósofo Comellas y Cluet. Miscelánea Comillas, 1950, 14, p. 143-187.
  • ORTÍ Y LARA, J. M. La última etapa del Liberalismo católico. Artículos publicados en la Ciencia Cristiana y ahora revisados y anotados por su autor. Madrid: Gutenberg, 1882. 128 p.
  • PONT TUBAU, L. Procesión del Espíritu Santo según Antonio Comellas y Cluet. Verdad y Vida, 1950, 29, p. 41-72.
  • ROURERA FARRÉ, L. Antonio Comellas y Cluet, filósofo de Berga (1832-1884). Barcelona: [s.n.], 1980. 208 p.
  • SABATER, G. Diccionario biográfico español e hispanoamericano. Palma de Mallorca: Instituto Español de Estudios Biográficos, 1950, Vol. I, s.v.
  • SARRI MUNTADA, J. J. Duns Scoto: el Doctor Sutil en Comellas y Cluet. Estudios franciscanos, 1948, 49, p. 367-378.
  • SARRI MUNTADA, J. Las directrices filosóficas de A. Comellas y Cluet. Revista de filosofía, 1965, 24, p. 77-107.
  • SARRI MUNTADA, J. Les directrius filosofiques d'Antoni Comellas i Cluet. Crítica, 1931, 26, p. 383-393; 1932, 28, p. 50-71.
  • SOLANA, M. Doctrinas discordes de Balmes y Comellas acerca de la evidencia. Pensamiento, 1947, 3, n. extra, p. 73-108.
facultat de filosofia - Ramon Llull