filosofiacatalana.cat

Pere Daguí

Conegut també per Deguí o de Gui, va néixer en Montblanch (Tarragona) cap a 1435 i va haver de passar la seva joventut lliurat a quefers ben aliens als estudis filosòfics i humanístics, ja que va començar a estudiar la doctrina lul·liana, tal i com ell mateix diu, a l’edat de trenta-set anys, i quan mancava quasi per complet de cap formació literària «nihil nisi mathernas habens litteras». No obstant això, van bastar pocs mesos per a convertir-lo en un expert coneixedor de la doctrina del Doctor Il·luminat, que va començar a ensenyar a Barcelona, on en 1473 redactà el seu primer llibre Janua Artis que, publicat en 1482, havia de provocar-li nombroses amargures per les sospites que van recaure en ell de contenir proposicions herètiques. No obstant això, el seu prestigi lul·lista va créixer tan ràpidament que quan en 1481 la senyora Inés Pax de Quint fundà una càtedra lul·liana annexa a la catedral mallorquina, dotada de cent lliures anuals, Daguí va ser cridat per orde expressa de la fundadora per a ser el seu titular. La presència del nostre autor al capdavant d’aquella càtedra es va veure emperò interrompuda en diverses ocasions primer pels dos viatges que va haver de fer a Roma per a defensar-se davant de Sixt IV i el seu successor Innocenci VIII de les imputacions herètiques esmentades, i després pel seu nomenament de capellà dels Reis Catòlics, que el va obligar a romandre a la cort quasi ininterrompudament. Tot això li va donar l’oportunitat de divulgar les doctrines lul·listes a Itàlia i en les diverses ciutats espanyoles -Saragossa, Sevilla, Jaén-, en les quals va residir acompanyant els monarques. Daguí va morir a Sevilla el 1500, deixant nombrosos deixebles, entre d’altres Jaime Janer, Arnaldo Descós, el seu successor a la càtedra de Palma, Fra Bernardo Boyl, i el mateix Cardenal Cisneros, aficionat per la seva mediació als estudis lul·listes, i que des del seu alt càrrec hauria de contribuir de manera important a l’expansió d’aquesta doctrina creant una càtedra de Llull a l’Estudi General de València, que va encomanar a Jaime Janer i una altra a Alcalá d’Henares de filosofia i teologia lul·lista, el primer titular de la qual va ser Nicolás de Pax. Doctrinalment Daguí va donar un gran impuls al desenvolupament dels aspectes metafísics del pensament lul·lià, anteposant-los als logicoformals que havien gaudit de preferència fins llavors, així com als teològics i místics.


Escrits de pere
  • De differentia II. Metaphisica, sive Opus divinum Il. Sevilla: Stanislaus Polonus, 1500.
  • Ianua artis Magistri Raymundi Lull. Barcelona: Edit. P. Posa, 1482. Incunable a: Madrid: Biblioteca Nacional y en Cambridge, Univ. Library.
  • Ianua artis Magistri Raymundi Lull. Romae, 1485.
  • Ianua artis Magistri Raymundi Lull. Barchinona, 1488.
  • Ianua artis Magistri Raymundi Lull. Sevilla: Paulus de Colonia, 1491.
  • Ianua artis Magistri Raymundi Lull. Hispali, 1492.
  • Ianua artis Magistri Raymundi Lull. Valladolid: Pedro Giraldis y Michael de Planes, 1497.
  • Ianua artis Magistri Raymundi Lull. Sevilla: Stanislaus Polonus, 1500.
  • Ianua artis Magistri Raymundi Lull. Paris: Bern. de Lavinheta, 1516.
  • Incipit opus divinum continens in se quattuor videlicet methaphisicam, phisicam, logicam et plurificablem distinctionem. Barcelona, 1489.
  • Incipit opus divinum continens in se quattuor videlicet methaphisicam, phisicam, logicam et plurificablem distinctionem. Sevilla, 1500.
  • Metaphisica. Barcelona: Pedro Posa, 1489. 147 p.
  • Speculum radicalis cognitionis naturae. París, [s.a.].
  • Tractatus de differentia. Jaén, 1500.
  • Tractatus formalitatum brevis. Barcelona: Pedro Posa, 1489. 6 p.
  • Tractatus formalitatum brevis. Sevilla, 1491.
  • Tractatus formalitatum brevis. Sevilla, 1500.
Sobre Pere
  • Biografía eclesiástica completa. Madrid: Impr. Aguado, 1848-1868, Vol. IV, p. 609-610.
  • BOVE, S. El sistema científico luliano. Ars Magna, Exposición y crítica. Barcelona: [s.n.], 1908 (Tip. La Católica). LXVIII, 596 p.
  • CARRERAS ARTAU, T. Y J. Historia de la filosofía española. Madrid: Asociación Española para el Progreso de las Ciencias, 1939-1943, Vol. II, p. 65-66.
  • Catalogue of the printed book in the XVth, now in the British Museum. París, I-X. Reprinted 1963-1971.
  • FITA, F. Cartas inéditas de D. Arnaldo Descós en la Colección Pascual. Boletín de la Real Academia de la Historia, 1891, 19, p. 377-446.
  • FITA, F. Escritos de Fr. Bernal Boyl. Boletín de la Real Academia de la Historia, 1891, 19, p. 285-343.
  • FRAILE, G. Historia de la filosofía española. Madrid: B.A.C., 1971, Vol. I, p. 273.
  • GALLEGO SALVADORES, J. La metafísica en España durante el siglo XVI (I). En: Repertorio de Historia de las Ciencias Eclesiásticas en España. Salamanca: Instituto de Historia de la Teología Española, 1967, Vol. VII, p. 311 y s.
  • GARCÍA PASTOR, J. Catálogo de incunables de la Biblioteca Pública de Palma de Mallorca. Madrid: [s.n.], 1951.
  • GARCÍA ROJO, D.; ORTIZ DE MONTALVÁN, G. Catálogo de incunables de la Biblioteca Nacional de Madrid. Madrid, 1945.
  • GOFF, F. R. Incunabula in American Libraries. A Third Census. New York: [s.n.], 1927.
  • Guía de la Biblioteca Central de Barcelona. Inventario de Incunables. Barcelona, 1955.
  • HAEBLER, K. Bibliografía ibérica del siglo XV. (Enumeración de todos los libros impresos en España y Portugal hasta 1500). La Haya: [s.n.], 1903.
  • Incunabula in the Huntington Library compiled by Herman R. Mead. San Marino, California: [s.n.], 1937.
  • Indice generale degli incunaboli delle biblioteche d'Italia. Compilato da T. M. Guarnascheli e E. Valenziani, 19481965, 4 v.
  • KURZ, M. Handbuch der iberischen Bilddrucke des XV. Jahrhunderts. Leipzig: [s.n.], 1931.
  • MARTÍNEZ PÉREZ, L. El Maestro Pedro Daguí y el lulismo mallorquín de fines del siglo XV. Estudios lulianos, 1960, 4, p. 291-306.
  • MENÉNDEZ PELAYO, M. Historia de los heterodoxos españoles. Madrid: B.A.C., 1965-1966, Vol. II, p. 555 y ss.
  • MUÑOZ DELGADO, V. Ciencia y filosofía de la naturaleza en la Península Ibérica (14501600). En: Repertorio de Historia de las Ciencias Eclesiásticas en España. Salamanca: Instituto de Historia de la Teología Española, 1967, Vol. VII, p. 99.
  • MUÑOZ DELGADO, V. Lógica hispanoportuguesa hasta 1600. En: Repertorio de Historia de las Ciencias Eclesiásticas en España. Salamanca: Instituto de Historia de la Teología Española, 1967, Vol. IV, p. 116.
  • NICOLÁS ANTONIO. Bibliotheca Hispana Vetus. 2ª ed. Madrid, 1788, Vol. II, p. 257.
  • OATES, J. C. T. A catalogue of XVth. century printed books in the University Library Cambridge. Cambridge: University, 1954.
  • PELLECHET, M. Catalogue general des incunables des bibliotheques publiques de France. París, 1897-1909 3 vols.
  • PENNY, C. L. List of books printed before 1601 in the Library of the Hispanic Society of America. New York: [s.n.], 1929.
  • RISSE, W. Die Logik der Neuzeit. Stuttgart: Bad Cannstatt, Friedrich Frammann Verlag, 1964-1970, Vol. I, p. 535.
  • RlESCO TERRERO, J. La metafísica en España (siglos XII al XV). En: Repertorio de Historia de las Ciencias Eclesiásticas en España. Salamanca: Instituto de Historia de la Teología Española, 1967, Vol. IV, p. 250 y s.
  • ROGENT, E.; DURÁN, E. Bibliografia de les impresions lul-lianes. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1928. XVI, 406 p.
  • SOSA G. Incunabula Iberica. Catalogue of books printed in Spain and Portugal in the XVth. century, with additions. Buenos Aires: Edic. Historia del Libro, 1973.
  • SOSA, G. Manual de incunables (Historia de la imprenta hasta el siglo XVIII). Buenos Aires, 1972.
  • TORRES AMAT, F. Memoria para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña. Barcelona: Impr. Verdaguer, 1836,.
  • VINDEL, F. El arte tipográfico en España durante el siglo XV. Madrid: [s.n.], 1945-1951, 9 vols.
facultat de filosofia - Ramon Llull