filosofiacatalana.cat

Gabriel Desclapes

Són escassíssimes les dades entorn de la cronologia d’aquest autor que va florir en la segona meitat del segle XV. Va ser doctor en teologia, canonge de la catedral de Barcelona, rector d’aquella Universitat, catedràtic de ciència lul·liana en l’estudi general de Mallorca i conseller del rei Joan II d’Aragó. El 1460 es trobava a Sevilla, on va rebre la notícia de la defunció del famós lul·lista Pere Juan Llobet, l’elogi fúnebre del qual, en forma de carta, va escriure amb data de 24 de maig d’aquell mateix any. Aquesta Epístola que va transcriure íntegrament el Pare Andrés Moragues en la seva Regestum o Cronografia de la defensa de Lulio, i de la qual va publicar diversos fragments el Pare Custurer en les seves Dissertacions, és l’única obra seva de què ha quedat memòria, perquè encara que el Pare Feijoo i el canonge Pascual parlen amb elogi del nostre autor, no li atribueixen cap altre escrit.


Escrits de Gabriel
  • Carta sobre las virtudes, sabiduría y preciosa muerte del maestro Juan Llobet. Sevilla, 1460.
Sobre Gabriel
  • BOVER ROSELLÓ, J. M. Biblioteca de escritores baleares. Palma de Mallorca: P. J. Gelabert, 1868, Vol. I, p. 241 (Bajo Dezclapez).
  • CARRERAS ARTAU, T. Y J. Historia de la filosofía española. Madrid: Asociación Española para el Progreso de las Ciencias, 1939-1943, Vol. II, p. 63.
  • TORRES AMAT, F. Memoria para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña. Barcelona: Impr. Verdaguer, 1836, s.v.
facultat de filosofia - Ramon Llull