filosofiacatalana.cat

Jacint Díaz Sicart

Nascut el 1809, aquest llatinista i sacerdot es formà sota la tutela de Ramon Llàtzer de Dou, qui l’acollí en la mort prematura del seu pare, un catedràtic de medicina de la Universitat de Cervera. Els primers estudis els realitzà a Igualada. Entrà a la Universitat de Cervera amb catorze anys, on cursà el cicle filosòfic (1823-1826). Dedicà els quatre cursos següents (1826-1830) a l’estudi d’Institucions Canòniques, cosa que li permeté obtenir els batxillerats en Lleis i en Cànons al 1830 i el doctorat en Cànons al 1832. Des d’aquest any fins el 1835 amplia estudis de Dret Romà Hispà i Dret Real a la mateixa universitat, assisteix a les acadèmies de Pràctica Forense i aprofundeix en Grec. Aquests estudis cristal·litzen en la llicenciatura en Lleis. Aquests tres cursos també són marcats per la pràctica docent: el curs 1832-1833, el claustre de professors de la Universitat de Cervera del declara “substitut reial” de la càtedra d’Institucions Canòniques, alhora que també substitueix la càtedra de Filosofia. El 1835 marxa a Itàlia com a educador particular de la família de Dou, hi està cinc anys, fins al 1839. El curs 1845-1846 és catedràtic de Retòrica al Seminari de Vic i de Grec al Col·legi Privat de Segon Ensenyament de Vic. A principis del curs següent es presenta a exàmens de dues regències a la Universitat de Barcelona per poder ser reconegut oficialment professor de Grec i de Llatí. Aquest curs 1846-1847 serà clau en la seva trajectòria acadèmica: el febrer mor Joan de Zafont, catedràtic de la Universitat de Barcelona. La seva substitució li obrirà les portes de la càtedra de Perfecció de llengua llatina. A partir d’aquest curs, la seva trajectòria a la Universitat serà brillant. La seva lliçó sobre la utilitat i els avantatges de la llengua llatina obrirà el curs 1847-1848, publicada sota el títol Oración inaugural. Apertura de estudios de esta Universidad de 1847 a 1848, sobre la utilidad de la lengua latina (1847). L’oració se sustenta en la necessitat “de hacer ver la importancia que debe darse a dicha lengua por ser ella la base de los buenos estudios”. El mateix any 1847 la impremta Tomàs Gorchs, conjuntament amb la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, li publicarà Asignatura de literatura latina: programa que ha formado el profesor de dicha asignatura D. Jacinto Díaz para la enseñanza de la misma. Interessat per donar treballs útils als seus alumnes, el 1848 publicarà les Lecciones de literatura latina, i, pocs mesos després, recomanada a tots els directors dels centres d’ensenyament a través del Boletín Oficial del Ministerio de Comercio, Instrucción y Obras públicas, les lliçons que impartia des de la Càtedra. I, d’altra banda, els Diálogos de literatura y lengua latinas que tiene por base trozos sacados de los autores clásicos, que un any després és incorporada a una tercera obra, els Diálogos sobre literatura y lengua latina (Tomás Gorchs, 1849, amb una segona edició feta pel Diari de Barcelona el 1879). Es nomenat membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1852) i es prepara per una nova llicenciatura, la de Filosofia i Lletres, obtinguda el 1854. Les seves publicacions destinades a l’ensenyament, algunes d’elles admeses com a llibres de text per la Universitat de Barcelona, s’amplien al 1857 quan la impremta de Joan Oliveras, de Barcelona, posa a la venda el Compendio histórico-crítico de literatura latina (el Diario de Barcelona en farà noves edicions el 1866 i el 1874): és la reescriptura de les Leccionesacompanyades d’apèndixs i una làmina. El 1858 obté la càtedra de Literatura Clàssica Grega i Llatina, que regirà durant dos anys abans de ser traslladat a Sevilla com a catedràtic numerari de Literatura Clàssica Grega i Llatina i com a catedràtic d’estudis crítics sobre els prosistes grecs. Des de Sevilla prepara tres obres més dedicades a l’ensenyament, ara de la literatura grega: l’edició en dos volums de la Historia de la literatura griega i el Compendio de historia de literatura griega, totes dues publicades pelDiario de Barcelona, la primera al 1865 i la segona el 1866: Díaz repeteix aquí el model que ha aplicat a la literatura llatina. Del 1864 és el Breve tratado sobre la pronunciación griega, publicat a Barcelona per Oliveras: s’interessa pels dos models clàssics de pronunciació. També és de Sevilla una Cuestión filológica (imp. de La Andalucía, 1864). Al 1867 retorna a Barcelona, a la seva càtedra de Literatura Llatina i Grega. Al 1868 arriba al deganat de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitt, càrrec que ocuparà de forma intermitent disset anys. Amb seixanta anys obtindrà un nou doctorat, al 1869, en Filosofia i Lletres. Els últims mesos abans de la seva mort, el desembre de 1885, estigué com a postulant al monestir de Montserrat. Aquest últim any de la seva vida encara publica la Historia de la filosofia griega antigua, en la que aparecen las aberraciones del espíritu humano i un panegíric llegit quinze anys abans a la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona i dedicat a l’home que li havia fet de pare, Ramon Llàtzer de Dou.

[extret de I. Roviró, Diccionari de filòsofs, teòlegs i mestres del seminari de Vic, Vic, 2000]


facultat de filosofia - Ramon Llull