filosofiacatalana.cat

Alberto Dou Masdexexás

Va néixer a Olot (Girona) el 21 de desembre de 1915 i, ja havia conclòs amb premi extraordinari els estudis d’enginyer de Camins, Canals i Ports, el juny de 1943, quan el setembre d’aquell mateix any ingressa en el noviciat de la Companyia de Jesús a Veruela (Saragossa), on va romandre durant tres anys, i passà després a la Facultat de Filosofia de Sarrià (Barcelona) en la qual el 1949 obtingué la corresponent llicenciatura. El 1950 aconsegueix a la Universitat de Barcelona la llicenciatura en matemàtiques i dos anys més tard el doctorat en aquesta disciplina per la Universitat de Madrid. El 1951 iniciava els estudis teològics a la Universitat d’Innsbruck (Àustria) que prosseguiria a Sant Cugat del Vallès fins a 1955, any en què obtenia la llicenciatura, ja ordenat sacerdot el juliol de 1954. El 1959 aconsegueix el grau de doctor enginyer de Camins, de l’escola de la qual, a Madrid, n’era catedràtic de matemàtiques (1r) des de 1955, labor docent que prosseguiria com a catedràtic per oposició d’anàlisi matemàtica (3r) a la Universitat Complutense a partir de 1957. El 1960 és escollit per tres anys president de la Reial Societat Matemàtica Espanyola i aquest mateix any és nomenat cap del departament de càlcul del Consell Superior d’Investigacions Científiques i secretari de l’Institut de Matemàtiques «Jorge Juan» de l’esmentat organisme, càrrec que exercí durant dos anys, per a ser nomenat a continuació vicedirector. El 1962 és escollit acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals de Madrid per a cobrir la vacant de Julio Rei Pastor. Un any més tard és nomenat vocal del Consell de Direcció Del Centre de Càlcul Electrònic del C.S.I.C., i el 1965 és designat vocal del patronat del Seminari d’Història de la Ciència de la Universitat de Madrid en representació del C.S.I.C. El 1967 és nomenat director del departament d’Equacions Funcionals de la Facultat de Ciències de la Universitat de Madrid, acabat de crear, i aquell mateix any entra a formar part del Comitè Executiu del C.S.I.C. com a representant de l’Institut d’Espanya. El 1968 és escollit membre del Consell Directiu de l’acabada de crear Associació Espanyola d’Automàtica, i l’any següent membre del Comitè espanyol de la Federació Internacional del Tractament de la Informació. El 1974 és nomenat primer degà de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat Complutense, i l’any següent pren possessió del càrrec de rector de la Universitat de l’Església de Deusto, nomenat per la Sagrada Congregació per a l’Educació Catòlica, càrrec que així mateix ostentaria a l’Institut Catòlic d’Arts i Indústries (I.C.A.I.) des de 1977 a 1980; a partir del setembre de 1981 és director del departament d’Equacions Funcionals de la Facultat de Ciències Matemàtiques de la Universitat Complutense de Madrid. A. Dou ha dictat cursos, entre altres, en els centres següents: Universitat de Fordhan (Nova York) estiu de 1965 i gener-maig de 1974, de Pernambuco, Recife (Brasil) agost-novembre 1967, The University of Notre Dame, Indiana (USA) 1969-70; i ha assistit a nombrosíssims congressos i reunions científiques: Congrés Internacional de Matemàtiques (Amsterdam, 1954), Internacional sobre Equacions Diferencials en Derivades Parcials (Madison, USA, 1960), Internacional de Matemàtiques (Estocolm, 1962); Meeting of the American Mathematical Society (Nova York, 1964); Congrés Internacional de Matemàtiques (Moscou, 1966); Sessió sobre «Numerical Solutions of Partial Differential Equations» (Ispra, Itàlia, 1967); Conference on Foreing Programs in Secondary Mathematics (Arkansas, Estats Units 1969); IV Congrés Internacional de Lògica Matemàtica, Metodologia i Filosofia de la Ciència (Bucarest, 1971); I Jornades Matemàtiques luso-espanholas (Lisboa, 1972); Congrés Internacional de Matemàtiques «On Korn's Inequality» (Vancouver, 1974); Third International Conference on the Unity of the Sciences (Londres. 1974); Primer Congrés Internacional de Matemàtiques (Karachi, Pakistan, 1975); VII Icus. Comentari programat a la ponència de Gerard Radnitzky: «Cognitive Progres: The Justificationist, the Relativist and the Preferentialist views in Contemporary Philosophy of Science» (Boston, 1978); a més de molts altres celebrats a Espanya. El nostre autor està en possessió de diverses condecoracions entre altres la de l’Orde Civil d’Alfons X el Savi en la seva secció especial al «mèrit docent» (juliol 1974).
  La major part dels escrits del Prof. Dou està dedicada a temes d’anàlisis matemàtic, en particular a l’ampli camp de les equacions diferencials o en derivades parcials, i a la teoria de l’elasticitat; naturalment aquesta dedicació a la matemàtica i a la física qualifiquen els seus treballs filosòfics, en els quals és perceptible, a més, la seva pertinença a la Companyia de Jesús. L’autor analitza la ciència neopositivista des del punt de vista de la ciència contemporània. Ja la segona guerra mundial va posar de manifest la vulnerabilitat de la ciència empírica com a criteri exclusiu de veritat. Els científics, sobretot des de Newton, estan acostumats a donar un significat tècnic a paraules vulgars, com simultaneïtat, massa, força, treball... Els neopositivistes simplifiquen la definició de sentit, perquè ho identifiquen amb una propietat (la verificabilitat), que certament és simple, important i operativa, però amb això mutilen el que en el llenguatge ordinari i en el discurs racional entenem per sentit. D’altra banda, quan els plantejaments es fan molt complexos queden a mercè de principis com el d’incompletitut de Gödel o com el d’indeterminació de Heisenberg, o donen lloc a problemes d’equacions funcionals que no tenen solució o, tenint-ne, és una solució que no té sentit físic o és indeterminable. La pràctica de la investigació científica avala que «el significat dels termes i el sentit de les proposicions precedeix i transcendeix el significat i el sentit que se segueixen de les definicions neopositivistes» (La veritat en la Ciència, 1979, p. 8). L’autor ha dedicat diversos escrits al tema dels fonaments de la geometria, en particular al cèlebre cinquè postulat d’Euclides. G. Saccheri (1667-1733) és l’introductor del mètode que portarà a la demostració de la independència del cinquè postulat, i el primer que demostra nombrosos teoremes profunds de les geometries de l’angle obtús i de l’angle agut. Amb això s’inicia un desenvolupament de les geometries no euclidianes, que, a través de les contribucions de N. Lobachvski i J. Bolyai, i altres, establirà la geometria matemàtica com diferent de la geometria física i contribuirà poderosament a la independència de la matemàtica respecte de la física i a la introducció en la matemàtica del concepte de validesa en lloc del de veritat.
  Respecte del possible comportament dels computadors electrònics, A. Dou estima que la diferència entre aquests i la persona humana cal posar-la, en darrer terme, en la disparitat que es dóna entre el caràcter de producte tècnic dels primers i l’evolució biològica i la història cultural, de la que ha emergit la segona. Els homes es necessiten mútuament a nivells molt profunds, fent sorgir un sentiment de solidaritat, la consciència de la seva dignitat i l’experiència religiosa. Més recentment, l’autor s’ha ocupat de la teoria de la ciència segons T. S. Kuhn, i l’ha aplicat a la dilucidació de la noció de la veritat interteorètica, o sigui, durant un període de revolució científica, i a l’aclariment de la responsabilitat del científic.


Escrits de Alberto
  • Aspectos éticos del desarrollo tecnológico. Obra editada y prologada por Alberto Dou Masdexexás. Bilbao: Mensajero, 1980.
  • Aspectos moral y social de la investigación. En: Actas del Patronato de Investigación Científica y Técnica Juan de la Cierva. Madrid: C.S.I.C., [1965], p. 63-89.
  • Aspectos moral y social de la investigación. Hojas Informativas del Ministerio de Educación y Ciencia, Madrid, 1966, 86, p. 8-24.
  • Aspectos y tendencias de la cibernética. Apuntes de la conferencia pronunciada por... en la Asociación para el Progreso de la Dirección, el día 4 de junio de 1968. Madrid, 1968 (ciclostil).
  • Ciencia - Técnica y Ateísmo. En: Dios-Ateismo. III Semana de Teología de la Universidad de Deusto. Bilbao: Mensajero, 1968, p. 89-112.
  • Ciencia Española, polémica sobre la. En: Diccionario de Historia Eclesiástica de España. Madrid: C.S.I.C., 1972-1975, Vol. I, p. 405.
  • Ciencia y anticiencia. Obra dirigida por Alberto Dou Masdexexás. Bilbao: Mensajero, 1979. 250 p.
  • Ciencia y humanismo. Madrid: [s.n.], 1975.
  • Comentario a la Combinatoria de Sebastián Izquierdo. del P. Ramón Ceñal, S. l. Madrid: [s.n.], 1975. 19 p.
  • Comunicación sobre «La Universidad Católica, vía del pluralismo cultural al servicio de la Sociedad». Actas del Congreso de la FIUC (1978), Portoalegre (Brasil).
  • Configuración de la sociedad futura. Bilbao: Mensajero, 1977. 287 p.
  • Congreso de Lógica y Filosofía de la Ciencia. Bucarest. Pensamiento, 1972, 28, p. 245-247.
  • Cuatritejidos planos. MACAB, 1953, 31, p. 133-218.
  • De la verdad a la validez en Geometría (1733-1871). Pensamiento, 1972, 28, p. 413-429.
  • Desarrollo de la Matemática y su relación con las demás ciencias. Ponencia en el Seminario de Interdisciplinaridad. Vigo, 1972). Organizado por ICE de Santiago. Ciclostil.
  • Discurso de contestación a D. Federico Goded Echevarría en su recepción en la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales. Madrid: [s.n.], 1971. 10 p.
  • DOU MASDEXEXÁS, A.; ABELLANAS, P.; JEREZ JUAN, M.; PÉREZ MARTÍN, A. Formación matemática para la técnica. En: Primer Seminario de Enseñanza Superior Científica y Técnica. Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia, 1960, p. 169-179.
  • DOU MASDEXEXÁS, A.; ABELLANAS, P.; TORROJA, A. Profesionalidad de las ciencias matemáticas. En: "Primer Seminario de Enseñanza Superior Científica y Técnica». Madrid, Ministerio de Educación y Ciencia, 1960, p.. 231-235.
  • DOU MASDEXEXÁS, A.; ANTÓN CORRALES, J. M. Introducción al estudio tensorial de la elasticidad y su aplicación a láminas. Revista Obras Públicas, Madrid, 1968, p. 3-14.
  • DOU MASDEXEXÁS, A.; INZA, C.; URGOITI, A. Formación cultural y humana de los científicos e ingenieros e información científica a la sociedad. En: Actas del Tercer Seminario de Enseñanza Superior Científica y Técnica. Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia, 1961, p. 155-174.
  • DOU MASDEXEXÁS, A.; MENDIZÁBAL, A. Ecuaciones en derivadas parciales y su resolución numérica. Madrid: Publicaciones de la Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Caminos, 1973. XIII, 450 p.
  • DOU MASDEXEXÁS, A.; TEIXIDOR, J. Geometría de los tejidos. Barcelona: C.S.I.C., 1954, 124 p.
  • Ecuaciones diferenciales ordinarias. Madrid: Dossat, 1964. 270 p.
  • Ecuaciones diferenciales ordinarias. 2ª edición. Madrid: Dossat, 1970. XVI, 271 p.
  • Ecuaciones en derivadas parciales (de primer orden e introducción a las de segundo orden). Madrid: Dossat, 1970. XVI, 176 p.
  • Ecuaciones en derivadas parciales. Apuntes de la Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos. Madrid: [s.n., s.a.] 435 p. (Ciclostil).
  • El infinito en matemáticas. l. Los números transfinitos de G. Cantor. lI. La hipótesis del continuo. Madrid: [s.n.], 1968. 32 p.
  • El principio de Saint-Venant en las vigas. Ingeniería Aerodinámica y Astronáutica, Madrid, 1961, 13, p. 32-41.
  • El sacerdote o religioso y el apostolado científico. Manresa, Barcelona, 1962, 34, p. 69-84.
  • El teorema de la incomplitud de Gödel. Publicación del Seminario Matemático García Galdeano, Madrid, 1969, 10, p. 95-106.
  • El teorema de unicidad en elasticidad plana. Revista Mathematica Hispanoamericana, Madrid, 1962, 22, p. 5-30.
  • Energy inequalities in an elastic cylinder. En: Numerical Analysis of Partial Differential Equations. Roma: Ed. Cremonese, 1968, p. 161-173.
  • Fernanda Dou del Santísimo e Inmaculado Corazón de María. Barcelona: La Hormiga de Oro, 1950. 127 p. Bajo el pseudónimo de Aldom.
  • Flujo subsónico plano pasando un obstáculo. En: Actas del IV CDYA. Sevilla: [s.n.], 1981.
  • Formalización del argumento anselmiano. Pensamiento, 1967, 23, p. 263-272.
  • Francisco Navarro Borrás. Necrología. Revista de la Real Academia de Ciencias, 1974, 68, p. 673-675.
  • Fundamentos de la Matemática. Barcelona: Labor, 1970. 142 p.
  • Fundamentos de la Matemática. 2ª edición. Barcelona: Labor, 1974.
  • GARCÍA SANTESMASES, J. Obra e inventos de Torres Quevedo. Prólogo de A. Dou Masdexexás. Madrid: Instituto de España, 1980, p. VII-XIV.
  • Homilía en la Misa de apertura de curso. En: Inauguración del Curso Académico 1977-78. Madrid: Publicaciones del I.C.A.I., 1977, p. 3-6.
  • Humanismo en el año 2000. Razón y Fe, 1973, 187, p. 307-320.
  • Implicaciones de la inteligencia artificial para el conocimiento humano. Teorema, 1972, 2, p. 45-58.
  • Implicaciones de la inteligencia artificial para el conocimiento humano. En: Filosofía y Ciencia en el pensamiento español contemporáneo (1960-1970). III Simposio de Lógica y Filosofía de la Ciencia. Madrid: Tecnos, 1973, p. 37-51.
  • Julio Rey Pastor. Razón y Fe, 1963, 167, p. 133-146; 273-282.
  • La representación simétrica de los cuatritejidos exagonales. Collectanea MAthematica, Barcelona, 1957, 9, p. 41-58.
  • La responsabilidad del científico. En: Ëtica y Biología. Madrid: EDICA, 1981, p. 21-42.
  • La Universidad no estatal. Razón y Fe, 1976, 194, p. 203-214.
  • La verdad en la ciencia. Lección inaugural en el curso 1979-80 de la Universidad Pontificia de Comillas. Madrid: Publicaciones de la Universidad Pontificia de Comillas, 1979.
  • La verdad en la matemática axiomática. Madrid: Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, 1966. 30 p.
  • Las derivadas segundas del potencial de volumen. Colectanea Matematica, 1973, 24, p. 41-56.
  • Las matemáticas de Selectivo e Iniciación. Revista de Obras Públicas, MAdrid, agosto 1960, p. 602-606. También en: Actas del Segundo Seminario de Enseñanza Superior Científica y Técnica. Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia, 1961, p. 37-45.
  • Las matemáticas en Santo Tomás. En: Actas de la Cuarta Reunión de Aproximación Filosófico-Científica (La cantidad). Zaragoza: Institución Fernando el Católico, 1963, p. 113-115.
  • Le rang des 4-rèseaux de courbes dans le plan. En: Proceedings of the Intern. Mathematical Congr. [Amsterdam: s.n.], 1954, Abstract, p. 1.
  • Lecciones sobre ecuaciones diferenciales ordinarias. Apuntes de la Facultad de Ciencias de la Univ. de Madrid, 1960-1961, 321 p. (ciclostil).
  • Lecciones sobre elasticidad teórica. Apuntes del Departamento de Ecuaciones Funcionales de la Facultad de Ciencias de la Universidad Complutense de Madrid. Curso 1974-1975 Madrid: [s.n.], 1976.
  • Lectures on Partial Differential Equations of First Order. Univ. of Notredame Press, USA, 1972. X, 171 p.
  • Lenguajes científico, mítico y religioso. Obra Dirigida por Alberto Dou Masdexexás. Biblao: Mensajero, 1980.
  • Logical and historical remarks on Saccheri's geometry. Notre Dame Journal of Formal Logic. Notre Dame III, USA, 1970, 10, p. 385-415.
  • Los paralogismos de Euclides y Saccheri en la teoría de las paralelas. Revista de la Real Academia de Ciencias, Madrid, 1967, 61, p. 155-174.
  • Mathematics Education in Spain. En: Proceedings of the Conference on Foreing Programs in Secondary Mathematics. Fayeteville: Ed. W. R. Orton, 1970.
  • Method of Indeterminate Coefficients in Linear Diferential Systems and the Matrix Equation XB-AX = U. Mathematics Research Center. Technical Summary Report 452, the Univ. of Wisconsin. Madison (USA), March 1964, 21 páginas (ciclostil).
  • Method of undetermined coefficients in linear differential systems and the matrix equation YB-AY = F. Journal on Applied Mathematics, Philadelphia, 1966, 14, p. 691-696.
  • Misión de la Compañía en el campo de la enseñanza. Manresa, 1978, 50, p. 339-360.
  • Núcleos equivalentes a la medida de Dirac. Buletinul Institutului Politehnic din Iasi, Rumanía, 1972, 18, p. 87-93.
  • On the Principle of Saint-Venant. Mathematics Research Center. Technical Summary Report 1472, the Univ. of Wisconsin. Madison (USA), May 1964, 21 páginas (ciclostil).
  • Presencia del sacerdote y el religioso en la Universidad como profesor y como alumno. Educadores, 1965, 32, p. 251-262.
  • Problemas filosóficos suscitados por la obra de Torres Quevedo. En: Sesión conmemorativa de su fundación. Madrid: Instituto de España, 1981, p. 21-29.
  • ¿Puede una máquina conocer y entender? Razón y Fe, 1965, 171, p. 463-474.
  • Rang der ebenen 4-Gewebe. Abhandlungen aus dem Mathematischen Seminar, Hmamburgo, 1955, 19, p. 149-157.
  • Relaciones entre las ecuaciones en derivadas parciales y la física. Madrid: Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, 1963. 63 p.
  • Religiosidad postsecular. Obra dirigida por Dou Masdexexás. Bilbao: Mensajero, 1978. 320 p.
  • Reuniones matemáticas en Dubna y Moscú. (C.I.M., U.M. l.) Razón y Fe, 1966, 174, p. 363-368.
  • Reuniones matemáticas en Estocolmo y Munich. (C.I.M., U.M.l., IF.IP.). Razón y Fe, 1963, 167, p. 49-56.
  • Sistemas diferenciales ordinarios lineales con coeficientes constantes. Collectanea Mathematica, 1962, 14, p. 261-268.
  • Sobre la Universidad. Obra editada y prologada por Alberto Dou Masdexexás. Bilbao: Mensajero, 1982.
  • Sobre la violencia. Obra editada y prologada por Alberto Dou Masdexexás. Bilbao: Mensajero, 1981.
  • Soluciones periódicas de las ecuaciones de la elasticidad en el cilindro infinito. Collectanea MAtematica, 1970, 21, p. 131-147.
  • T e o r e m a de densidad. En: Homenaje al Doctor Lora Tamayo. Madrid: Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, [1975], p. 33-39.
  • Técnica y Humanismo. Análisis de Mecánica y Electricidad, 1980, LVII,.
  • Un catedrático opina sobre la Universidad. Hechos y Dichos, Zaragoza, 1972, 433, p. 11 y ss.
  • Un sacerdote en la Universidad. Sal Terrae, 1974, 62, p. 47-49.
  • Upper Estimate of the Potential Elastic Energy of a CYLINDER. Communications on Pure and Applied Mathematics, New York, 1966, 19, p. 83-93.
  • Wilhelm Blaschke. Julio Rey Pastor. Necrologías. Revista Matemática Hispanoamericana, Madrid, 1962, 22, p. 51, 57-59.
Sobre Alberto
  • BLASCHKE, W. Einführung in die Geometrie der Waben. Basel: Birkhaüser Verlag, 1955, p. 85-89.
  • BORRÁS I FELÍU, A.; SOLÁ I CARRIO, F. de P.; TORRELLO I BARENYS, J. M. Escriptors jesuites de Catalunya. (Bibliografía 1931-1976.). Sant Cugat del Vallés: Facultades de Filosofía y Teología Sant Francesc de Borja, 1979, p. 125-131.
  • BREUER, S. H.; ROSEMAN, J. J. Journal of Elasticity. 1980, 10, p. 11-22.
  • COLOMBO, S. Revue des Questions Scientifiques. Namur, Bélgica, julio de 1973.
  • DELANDE, G. Revue des Questions Scientifiques. Namur, Bélgica, 142 (5ª serie, t. 32.), p. 411.
  • Diccionario biográfico español contemporáneo. Madrid: Círculo de Amigos de la Historia, 1970, Vol. I, s.v.
  • GARCÍA DEL PASO, F. Hechos y Dichos. Zaragoza: [s.n., 1971] p. 19-21.
  • GARCÍA DONCEL, M. Actualidad bibliográfica de Filosofía y Teología. 1972, IX p. 266.
  • GARRIDO, M. La Lógica Matemática en España (1960-1970). Teorema, 1972, 6, p. 125.
  • lnternational Who's in the Community Service. 2ª ed. Londres: Eddison, 1976.
  • lnternational Who's Who in Education. Cambridge: Ernest Kay, 1981.
  • LORENTE, M. Pensamiento. 1972, 28, p. 247-251.
  • MAEIJER, E. A. de. Who's Who in Europe. 3ª ed. Bruselas: Europ-Elite, 1972, p. 880.
  • Men of Achievement. 5ª ed. Cambridge: Melrose Press, 1977.
  • PEÑA BOEUF, A. Discurso de contestación. En: Relaciones entre las ecuaciones en derivadas parciales y la Física. Madrid: Real Academia de Ciencias, 1963.
  • Referativnii Jurnal. (1963) 6B-301, p. 67 (S. Nesterov).
  • Revista de Obras Públicas:. 1971, 118, p. 146.
  • The Philosopher's lndex:. 1973, VII 19728; 1981, XV.
  • VÁZQUEZ, A. Quién es quién en la Iglesia española. Madrid: Propaganda Popular Católica, 1972, p. 93 y s.
  • WALLACE, R. K. Spanish Ayes. Blackwood Magazine, Edimburgo, 1977, 322, p. 184 y s.
  • Who's Who in Spain. Barcelona: Herder, 1963.
  • Who's Who in the Catholic World. Montreal: Intercontinental Book and Publishing, 1967-1968.
  • World Directory of Mathematicians. Bombay: Tata Institute, 1966.
  • Zentralblatt für Mathematik. 1968, 139, p. 429 (J. Valenta.).
  • Who's Who in the World (1st edition. 1971-1972). Chicago: MArquis Who's who, 1970, p. 252.
facultat de filosofia - Ramon Llull