filosofiacatalana.cat

Raimundo Druids Baldrich

 Nascut al Pla de Santa Maria (Tarragona) el 25 de maig de 1930, va estudiar humanitats i filosofia al Seminari Pontifici de Tarragona i teologia al de Burgos. El 1950 es va llicenciar en filosofia per la Facultat de Lletres de la Universitat de Friburg (Suïssa), on va seguir cursos amb Bochenski de lògica matemàtica, filosofia analítica i neopositivista i materialisme dialèctic. Durant la seva llarga permanència a Friburg va estar adscrit al Secretariat General de Pax Romana i va col·laborar assíduament en la seva revista Scrinium. En la Facultat de Teologia de la Universitat de Salzburg (Àustria), on va cursar cinc semestres de teologia, va concloure els seus estudis teològics i va aprovar les matèries del doctorat en teologia catòlica (1953). De tornada a Espanya, es va llicenciar novament en filosofia i lletres, secció de filosofia, en la Universitat Central de Madrid (1965), i aprovà els cursos de doctorat. Ha estat becari de l’Institut de Filosofia «Lluís Vives» del C.S.I.C.; a Munic, del Servei Alemany d’Intercanvi i de la Fundació Alexander von Humboldt; així com a Suïssa de la Fundació Juan March; a Àustria, del Ministeri d’Educació Nacional i a Bèlgica, del Consell Superior d’Investigacions Científiques. A Munic, on va cursar sis semestres, va treballar en història de la lògica, filosofia de la ciència i filosofia analítica sota la direcció del professor Stegmüller.
  Ha exercit la docència a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Complutense de Madrid, com a professor adjunt interí entre 1956-1960; catedràtic numerari de filosofia d’Instituts Nacionals de Batxillerat (1961), i des de 1956 d’Escoles Universitàries del Professorat d’Educació General Bàsica, ha ocupat les càtedres de filosofia a Madrid, Terol i Toledo, centre del qual n’és director ininterrompudament des de fa divuit anys.
  Nomenat col·laborador del Departament de Cultures Modernes secció germànica, del C.S.I.C., ha escrit nombrosos treballs sobre pensadors i escriptors de l’escola austríaca com Trakl, Meinong, Carnap i especialment Wittgenstein. Durant les seves estades a Viena (1954-1955) va mantenir contactes personals i ha assistit a reunions amb els supervivents del Cercle de Viena, Viktor Kraft i Bela von Juhos. Ha col·laborat en les revistes Arbor, Revista de Filosofia, Alcalá, Scrinium, Documentació Crítica Iberoamericana de Filosofia i Revista d’Escoles Normals; i ha estat redactor de Theoria i director i cofundador de Revista d’Escoles Normals i d’Aporia, de la que va ser editor des de la seva iniciació el 1964 i a través de les pàgines de les quals ha contribuït molt significativament al coneixement de Wittgenstein i dels moviments de filosofia analítica de les escoles d’Oxford i Cambridge. Ha estat inspector central d’Escoles Normals (19681969) i inspector de serveis del Ministeri d’Educació i Ciència, així com president Nacional de l’Associació de Catedràtics i Professors d’Escoles Normals de Magisteri.
  El seu treball en filosofia ha girat entorn de l’obra de Wittgenstein, estudiant la seva gènesi i desenvolupament, preocupat en els primers temps per la dimensió lògica i lingüística, i per l’abast i significació ètica i sociològica en l’actualitat. La teoria de la justícia de John Rawls, les noves corrents d’ètica política, l’intent d’una rehabilitació de la filosofia pràctica constitueixen altres temes de la seva labor filosòfica.
  Format en la tradició aristotèlicoescolàstica, obert a les preocupacions del pensament actual i als problemes de fonamentació de la ciència, coneixedor dels grans corrents de la filosofia contemporània, dels quals s’ha fet eco en centenars de notes bibliogràfiques i comentaris, la seva principal aportació potser haurà estat i sigui la d’haver contribuït a la introducció al nostre país de nous modes de pensar i filosofar, així com de fer possible un gran traspàs continu de noves idees, atent sempre a tot el que succeeix fora de les nostres fronteres.


Escrits de Raimundo
  • ALKER, E. Variantes y constantes de la literatura alemana desde 1900. Traducción de Raimundo Drudis Baldrich. Arbor, 1955, 115-116, p. 507-523.
  • Apuntes de Psicología Evolutiva y Tipología. Madrid: Eurolibro, 1966. 140 p.
  • Apuntes de Sociología de la Educación. Madrid: Eurolibro, 1969. 144 p.
  • Ausencia de Religión. Alcalá, 1952, 5, p. 2.
  • Autoridad y libertad en la Ley General de Educación. En: Técnicas directivas para la Educación General Básica. Madrid: Publicaciones del Servicio Español del Magisterio, 1976, p. 27-36.
  • BERG, L.: Etica social. Traducción de Raimundo Drudis Baldrich. Madrid: Rialp, 1964. 313 p.
  • BOCHENSKI, J. M. Los métodos actuales del pensamiento. Traducción de Raimundo Drudis Baldrich. Madrid: Rialp, 1957. 272 p.
  • BOCHENSKI, J. M. Materialismo dialéctico. Traducción de Raimundo Drudis Baldrich. Madrid: Rialp, 1958. 267 p.
  • Consideraciones en torno a la obra de Wittgenstein. Revista de Filosofía, 1958, 65-66, p. 283-286.
  • De Rilke a Trakl. Alcalá, 1953, 32-36, p. 21.
  • Dos estudios recientes de filosofía neo-positivista. Arbor, 1956, 123, p. 452-456.
  • El positivismo lógico de Rudolf Carnap. Theoria, 1953, 5-6, p. 57-61.
  • El problema de la relación entre ciencia y filosofía. Revista de Filosofía, 1955, 53-54, p. 393-396.
  • Estudio del materialismo dialéctico. Alcalá, 1952, 12, p. 8.
  • Etudes de philosophie néo-positiviste. Scrinium, 1955, 5, p. 297-300.
  • Eugenio D'Ors, hombre de saberes. Theoria, 1955, 9, p. 149.
  • FREIHERR VON GEBSATTEL, V. E. La comprensión cristiana del hombre. Traducción de Raimundo Drudis Baldrich. Madrid: Rialp, 1966.
  • Hacia una nueva imagen. Escritos de y sobre Wittgenstein. Aporía, 1980, 10, p. 103-117.
  • Introducción a la filosofía analítica actual. Aporía, 1964, 2, p. 130-145.
  • La extensión de la enseñanza universitaria. En: Presente y futuro de la reforma educativa. Madrid: Apis, 1973, p. 212-213.
  • La filosofía neopositivista: repertorio bibliográfico de filosofía de las ciencias. Theoria, 1955, 9, p. 170-173.
  • La primitiva etapa de la Revista de Escuelas Normales. Revista de las Escuelas Normales, 2ª época, 1970, 1, p. 67-75.
  • La teoría de la justicia en John Rawls. Aporía, 1980, 12, p. 89-111.
  • Las recientes investigaciones de historia de la lógica. Revista de Filosofía, 1963, 84-85, p. 169-185.
  • Las traducciones alemanas de Kierkegaard. Arbor, 1956, 122, p. 266-268.
  • Los escritos menores de Wittgenstein. Aporía, 1964, 1, p. 61-85.
  • Ludwig Wittgenstein y su obra filosófica. Theoria, 1952, 2, p. 51-54.
  • Ludwig Wittgenstein (1889-1951). Aporía, 1966, 5-6, p. 67-87.
  • Meinong en la filosofía contemporánea. Theoria, 1953, 5-6, p. 77-79.
  • NICOLAEVSKI, B.; MAENCHEN-HELFEN, O. Carlos Marx. Traducción de Raimundo Drudis Baldrich. Madrid: Cid, 1965.
  • Psicología Pedagógica y Paidológica. Madrid: Eurolibro, 1963. 176 p.
  • Recuerdo para Elisabeth Langgässer. Alcalá, 1952, 13, p. 10.
  • Reinhold Schneider. Alcalá, 1953, 37-44, p. 4.
  • SCHMAUS, M. Teología Dogmática. Traducción de Raimundo Drudis Baldrich. Vol. II, El Dios creador. Madrid: Rialp, 1959. 484 p.
  • SCHMAUS, M. Teología Dogmática. Traducción de Raimundo Drudis Baldrich. Vol. I. La Trinidad de Dios.; Vol. VII. Los Novísimos. Madrid: Rialp, 1960.
  • SCHMAUS, M. Teología Dogmática. Traducción de Raimundo Drudis Baldrich. Vol. III: Dios Redentor; Vol. IV: La Iglesia; Volumen V: La Gracia divina; Vol. VI: Los Sacramentos. Madrid: Rialp, 1961.
  • Sobre las «Investigaciones Filosóficas» de Ludwig Wittgenstein. Aporía, 1981, 13-14, p. 167-172.
  • Temario de Ciencias de la Educación. Madrid: Eurolibro, 1969. 240 p.
  • Temario de Ciencias de la Educación. 2ª edición. Madrid: Eurolibro, 1970. 381 p.
  • Textos gnósticos del «Codex Jung». Arbor, 1955, 111, p. 453-455.
  • Una revisión de la historia de la filosofía. Alcalá, 1953, 37-44, p. 34.
  • En: Enciclopedia sistemática FACTA. Madrid: Rialp, 1965, los artículos «Análisis filosófico» y «Lógica matemática» en el Vol. IV.
  • En Enciclopedia de la Cultura Española. Madrid: Editora Nacional, 1965-1968, los artículos correspondientes a las voces: Caracteres generales de la cultura nacional, Fernando de Córdoba, Eclecticismo, Estoicismo, Existencialismo, Filosofía española, Ginés de Sepúlveda, Pedro Guerrero, Domingo Gundisalvo, Humanismo, León Hebreo, Alfonso de Madrigal, Maimónides, Ramón Martí, Pedro Martínez, Muhaamenad Ibn Masarra, Bartolomé de Medina, Moderato de Gades, Miguel de Molinos, Juan Bautista Monllor, Eduardo Nicol, Pedro de Oña, Pedro Hispano, Psicología y caracterología del pueblo español, Miguel Sabuco, Francisco Sánchez el Escéptico, Miguel Servet, Domingo de Soto, Francisco de Toledo, Ramón Turró y Darde, Gregorio Valencia, Pedro de Valencia, Gabriel Vázquez, Alejo de Venegas, Arnaldo de Vilanova, Francisco de Vitoria, Francisco Zúmel y Diego Zúñiga.
Sobre Raimundo
  • ABELLÁN, J. L. Historia crítica del pensamiento español. Madrid: Espasa-Calpe, 1979-1981, Vol. I, p. 68.
  • AROSTEGUI, A. Notas para una bibliografía de la historia de la filosofía española. Aporía, 1964, 5-6, p. 93.
  • DÍAZ, E. Pensamiento español (1939-1973). Madrid: Edicusa, 1974, p. 226.
  • ESTÉBANEZ CALDERÓN, D. Pensamiento español contemporáneo. Los Ensayistas, 1980, 8-9, p. 87 y 110.
  • FERMOSO, P. Sociología de la Educación. Madrid: Ediciones Aguiló, 1978, p. 20.
  • GARRIDO, M. La lógica matemática en España (1960-1970). Teorema, 1972, 6, p. 122.
  • HEREDIA SORIANO, A. La vida filosófica en la España actual. Cuadernos Salmantinos de Filosofía, 1976, 3, p. 438.
  • JORDANA, R. Las filosofías de Wittgenstein. Barcelona: Oikos-Tau, 1966, p. 9.
  • RODRÍGUEZ PASCUAL, F. Una antropología cosmológica y psicosomática en el siglo XVI. Cuadernos Salmantinos de Filosofía, 1978, 5, p. 408-409.
  • ÁNCHEZ MAZAS, M. A los dos años de la muerte del filósofo, la ciencia, el lenguaje y el mundo según Wittgenstein. Cuadernos Hispanoamericanos, 1953, 40, p. 38.
  • SÁNCHEZ MAZAS, M. La ciencia. el lenguaje y el mundo según Wittgenstein. Theoria, 1954, 7-8, p. 127.
facultat de filosofia - Ramon Llull