filosofiacatalana.cat

Profiat Durán

Filòsof i gramàtic jueu ,el nom complet del qual era Isaac ben Mosé HaLevi Profiat Durán, i que va usar com a pseudònim en els seus escrits el d’Efodi, abreviatura del seu nom hebreu, essent conegut entre els llatins com Efodeus. Va néixer cap a 1350 a Perpinyà, quan aquest lloc pertanyia encara a la Corona d’Aragó, o més probablement, com pretén A. Posnanski (Ha-Zofe M’Erez Hagar, p.125) a Catalunya, on en tot cas va passar la major part de la seva vida. Va estudiar, primer a l’escola talmúdica i fins és possible que a fi d’ampliar aquest gènere de coneixements passés algun temps a Alemanya, però decebut dels mateixos, es va dedicar a l’estudi de la filosofia, de l’astronomia, de la medicina i de la llengua hebrea, en totes les quals va arribar a adquirir un notable domini. A Catalunya va ser preceptor de diversos membres de la família Crescas i entre els seus deixebles hem de recordar a David Bonet Bonjonn per l’influx que hauria d’exercir en la seva vida. En efecte, el 1391, obligats per la recrudescència de l’antisemitisme, mestre i deixeble van simular abjurar de la seva fe i van rebre el baptisme, però amb el ferm propòsit d’anar, tan aviat com les circumstàncies els ho permeteren, a Palestina, per a retornar a la pràctica de la fe dels seus majors. I ja es trobava el nostre autor en algun punt de la costa llevantina esperant el seu amic per a anar a Orient, quan va rebre una carta de David Bonet anunciant-li que per influxos de l’acabat de convertir Pablo de Burgos havia abraçat sincerament el cristianisme i exhortava Durán que fés el mateix, carta a què aquest va respondre amb la seva memorable epístola «No sigues com els teus majors», escrit ple d’ironia en què, sota una aparent aprovació de l’actitud del seu amic, s’oculta un dur atac a la dogmàtica cristiana. Poc més se sap de la vida de Profiat Durán, sembla que es va mantenir algun temps fora de la península tornant més tard a Catalunya on va practicar obertament la religió mosaica fins a la seva mort succeïda cap a 1415.
  Filosòficament Durán és un producte típic del moment de decadència per a les lletres hebrees en què li va tocar viure; amb uns amplíssims coneixements, de pensament rigorosament crític, al mateix temps que inflamat d’una fe profunda i sincera, el seu esperit s’acull a les ensenyances de dos grans mestres: Yehudá Ha-Leví, el Cuzary Del Qual probablement va glossar, i Maimònides, a què va dedicar un comentari al More Nebuchim (Sabbioneta, 1500) i encara s’adverteixen en els seus escrits certs tocs místics d’origen cabalista. Però la seva principal obra és una gramàtica de la llengua hebrea en què sota el títol Maasse Efor desenvolupa filosòficament els principis d’aquest idioma. L’obra consta d’un extens epíleg en què divideix els erudits jueus en talmudistes, filòsofs i cabalistes, acusant-los conjuntament d’haver abandonat l’estudi de la Bíblia i de la llengua hebrea i de ser per això, la causa de l’actual estat de postració en què es troba el poble escollit.
  Després i al llarg dels 33 capítols en què divideix l’obra, passa revista a les més importants qüestions de la llengua hebrea sense gran originalitat però amb rigor de mètode i claredat expositiva, aprofitant el magisteri de Yehudá Chajudsch, Jonás ibn Dschanach i Abraham ibn Ezra. Aquesta gramàtica va obtenir una gran difusió i va influir sobre nombrosos autors posteriors: David bn Salomó Yayá, Mose bn Sem Tob ibn Chabib i Abraham de Balmes, entre d’altres- i va ser traduïda al llatí per Pagnino i editada en el seu original hebreu per I. Friedländer i J. Kohn a Viena el 1865.
  Emperò, és en l’àmbit de la polèmica religiosa on Durán mostra la seva màxima originalitat. Ja hem fet referència a la seva epístola Al tehi kaAbotecha (No sigues com els teus majors) de l’any 1396; molt divulgada, fins i tot en els àmbits clericals cristians, sota el títol corromput d’Alteca Boteca, fins que es va descobrir la seva vertadera intenció i va ser condemnada a les flames. Però encara major interès presenta un altre escrit seu de 1397, concebut també en forma epistolar i dividit en 12 capítols, Sefer hi ha, dirigit a Hasdai Crescas i en el que recolzant-se en els textos mateixos del Nou Testament tracta de provar que Jesucrist no va intentar mai instituir una nova religió i que tant els testimonis extrets pels Sants Pares de l’Antic Testament, en favor de la fe cristiana, com les correccions introduïdes per Sant Jeroni en el Llibre Sant, amb idèntica finalitat, són il·legítimes. El Sefer haKelimma és una de les més importants peces del seu gènere i va ser molt utilitzada pels apologetes de la fe mosaica, entre d’altres, per Josef Albó en el seu lccarin XXV, 3, primera edició i per Simeón Durán en Keschet u-Magen, encara que sense mencionar el seu autor. Ja en el nostre segle A. Posnanski la va publicar en la revista Ha-Zofe (1913-14).
  I encara cal mencionar una obra de caràcter històric, Maamar Schiron hi ha, en la que narra les tribulacions del poble hebreu des de la destrucció del temple fins a la seva època, probablement fins 1412, ja que en tot cas l’obra va ser escrita després del seu retorn oficial al judaisme. Aquesta obra, avui perduda, va ser utilitzada per Isaac Abravanel que la menciona en el seu llibre Jeschuot Meschicho, capítol 2, i per altres autors com a Salomó ibn Verga i Samuel Usque. Sí que es conserva, en canvi, un escrit de caràcter astronòmic, Chescheb hi ha Efod de 1395, entorn del calendari jueu i els càlculs astronòmics per a la seva ordenació del qual hi ha dos manuscrits: ParÍs,n.º 351 i Munic núm. 299, i que ha estat publicat parcialment en l’edició de Viena, Maase Efod.
  També es conserven del nostre autor alguns escrits menors, entre els quals hem de mencionar un sobre la immortalitat de l’ànima i els premis i càstigs del més enllà, i un comentari a un passatge del Llibre de la Palma d’Ibn Aflach, sobre de la felicitat darrera de l’home, així com comentaris a alguns treballs d’Abraham ibn Ezra, etc.


Escrits de Profiat
  • Al tehi kaAbotecha. 1396.
  • Chescheb ha Efod. 1395. Ms. Munich, nº 299.
  • Chescheb ha Efod. Ms. París, nº 351.
  • Comentario al More Nebuchim. Sabbioneta, 1500.
  • Maamar Schiron ha-Schemadot. [ca. 1412] Obra perdida.
  • Maasse Efor. [s.a.].
  • Sefer ha-Kelimma. 1397.
  • Sefer ha-Kelimma. En: Ha Zofe, 1913-1914.
Sobre Profiat
  • BACHER, W. Die hebräische Sprachwissenschaft von 10. bis; Jahrhundert. Amsterdam: J. Benjamins, 1974, Serie III, Studies in the History of Linguistic. Vol. IV, p. 95-100.
  • DE ROSSI, G. B. Dizzionario storico degli autori ebrei e delle loro opere. Roma-Torino, 1802, Vol. II, p. 89 y s.
  • Enciclopedia judaica castellana en diez volúmenes. México: Edit. E.J.C., 1948, Vol. III, p. 553 s.
  • FRIEDLANDER, l.; KOHN, J. Einleitung zu «Maasse Efod». Viena, 1865, p. 1-15, 40-49.
  • GEIGER, A. Wissenschaftliche Zeitschrift für jüdische Theologie. 1835-1847, 4, p. 451-458.
  • GONZALO MAESO, D. Manual de Historia de la literatura hebrea. Madrid: Gredos, 1960, p. 556 y s.
  • GRAETZ, H. Geschichte der Juden von den ältesten Zeiten bis auf die Gegenwart. Leipzig: Leiner, 1900-1909, Vol. VIII, p. 87 y nota 1.
  • GRONEMANN, S. De Profiatii Durani vita ac studiis. Breslau, 1869.
  • GROSS, F. Gallia judaica. Dictionnaire Geographique de la Francc d'apres les sauces rabbiniques. París: Leopold Cerf, 1897, p. 358, 472.
  • Das Judentum in Geschichte und Gegenwart. Berlín: Verlag Eschkol, A. G., 1928, Vol. VI, p. 123-128.
  • MILLAS VALLlCROSA, J. M. Literatura hebraico-española. Barcelona: Labor, 1967, p. 195.
  • MILLÁS VALLlCROSA, J. M.ª Selomó Ibn Gabirol como poeta y filósofo. Barcelona: C.S.I.C., 1945, p. 86.
  • NEUBAUER, A. Revue des Etudes Juives, 1884, 9, p. 117, 316 y ss.
  • NEUBAUER, A.; RENAN, E.; STEINSCHNEIDER, M. Les rabbins français du commencement du XIVe. En: Historie de la Litterature française. 1887, Vol. XXVII, p. 431-764; Vol. XXXI, p. 351-789.
  • POSNANSKI, Ad. Ha-Zofe me Erez Hagar. Budapest: [s.n.], 1913-1914, p. 125-132.
  • SAENGER, M. Monatsschrift für Geschichte und Wissenschaft des Judentunms. 1854, p. 320 s.; 1855, p. 197 s.
  • SCHWARZ, A. Z. Die hebräischen Handschriften d. d. K. in Wien. [S.l.: s.n.], 1925, bajo Profiat Durán.
  • STEINSCHNEIDER, M. Catalogus Librorum Hebraeorum in Bibliotheca Bodleiana. Berlín: Welt Verlag, 1931, col. 2112.
  • STEINSCHNEIDER, M. Die hebräischen Übersetzungen des Mittelalters und die Juden als Dolmetcher. Unveraand: Akademische Drucker, 1956, p. 36, 425, 547, 597, 689 y 849.
  • STEINSCHNEIDER, M. Hebräische Bibliographie. Berlín: Julius Benziam, 1871, Vol. VIII, p. 126; Vol. X, p. 109.
  • STEINSCHNEIDER, M. Polemische und apologetische Literatur in arabischer Sprache, zwischen Muslimen, Christen und Juden, nebst anhängen verwandten Inhalts, mit Benutzung handschriftlicher Quellen. Leipzig, 1877, p. 307.
  • VALLE RODRÍGUEZ, C. del. Gramáticos hebreos españoles. Notas bibliográficas. En: Repertorio de Historia de las Ciencias Eclesiásticas en España. Salamanca: Instituto de Historia de la Teología Española, 1967, Vol. V, p. 289 y s.
  • WOLF, J. Ch. Bibliotheca Hebrea. Bolonia: Fornier, 1967, Vol. I, p. 992 y s.
  • ZUNZ, L. Literaturgeschichte der Synagogalen Poesie. Berlín: Louis Geschel, 1865, p. 474 y s.
facultat de filosofia - Ramon Llull