filosofiacatalana.cat

Francesc Eiximenis

Francesc Eiximenis va néixer a Girona, vers l'any 1327. Ingressà de jove a l'orde franciscà. Es formà a València i a les principals universitats europees: París, Oxford,  Cambridge, Colònia, Roma, Tolosa de Llenguadoc. Intervingué en tota mena d'afers socials, polítics i religiosos i fou un home de gran influència. Participà en una comissió de teòlegs que tenia com a missió trobar una sortida al Cisma d’Occident. Alguns erudits han cridat l’atenció sobre una suposada ambigüitat d’Eiximenis pel que fa al Cisma. Aquesta ambigüitat, però, no seria tal si el discutit De triplici statu mundi, tractat clarament antiavinyonès, fos apòcrif. Entre els anys 1381 i 1408 va viure a València. A les acaballes de la seva vida, el 1408, fou nomenat patriarca de Jerusalem i consagrat bisbe d’Elna. Va morir a Perpinyà l'any 1409. Amb raó el P. Pou i Martí el considera «una figura gegantina» del segle XIV. El cristià és la seva obra principal. Fou escrita entre 1378 i 1383 en la llengua del poble, el català; és una obra inacabada. Fou concebuda com una veritable enciclopèdia del saber teològic de l'època, és a dir, com una summa de teologia, però a diferència d'aquestes obres, és escrita en la llengua del poble i adreçada espcialment no a clergues sinó a seglars: “emperò jo entenc ací a parlar principalment a persones simples e llegues, e sens grans lletres”. Per això ens expliquem que utilizi un llengüatge clar i entenedor, amb molts proverbis, dites populars i exemplis. Els temes previstos per a cada llibre eren els següents:

I: què és religió
II: tracta com l’hom crestià, per diverses llinatges de temptacions, cau de la dignitat de crestianisme e dels dons a ell dats
III: ensenya quins e quals són los pecats e mals
IV: com [Déu] lo relleva per les sues santes inspiracions e diversos moviments espirituals... predestinació, e gràcia, e franc arbitri... los dons e els fruits de l’Esperit Sant, e les set benauirances que lo Salvador preïcà
V: virtuts teologicals VI: virtuts morals e cardenals
VII: tracta com [Déu] lo relleva per la sua alta llei, e diversos manaments
VIII: creació i govern del món
IX: la incarnació
X: sagraments
XI: ensenya com lo relleva e l’il·lumina lo sant estament eclesiàstic e, especialment, per altea de santa religió
XII: tracta com lo relleva per lo bon regiment de tota la cosa pública
XIII: tracta com lo relleva per menaces de les grans penes, e per promissions dels sobirans béns celestials  

Dissortadament, de tots aquests llibres, només n'han restat els tres primers i el Dotzè (que integra el Regiment de la cosa pública). Altres obres eiximenianes escrites en català són el molt llegit Llibre dels àngels (1392; després traduït al llatí, al francès i al castellà), el  Llibre de les dones (1396, dedicat a la comtessa de Prades i font d'informació privilegida de costums socials), la Vida de Jesucrist  i, els darrers anys de la seva vida, el Cercapou,  i un precedent de la devotio moderna: l’Scala Dei o tractat de contemplació (integrat en el Llibre de les dones). En llatí, i per a clergues, va escriure l’Ars predicandi popolo, el Pastorale. Posseïm també algun fragment d'una Summa Theologiae. Li han estat atribuïdes també altres obres, avui considerades apòcrifes.

[Jaume Mensa i Valls]


Edicions d’obres d’Eiximenis

Dotzè llibre del crestià, Obres de Francesc Eiximenis, 1, 3, 4, ed. C. Wittlin, X. Renedo, S. Martí i altres. Han sortit els volums I,1, II,1, II,2; manca el volum I, 2. Girona, des de 1986.  

Lo crestià (selecció). A cura d’Albert Hauf, Barcelona, Edicions 62, 1983. Terç del crestià, edició a cura de Martí de Barcelona i N. d’Ordal, Barcelona, 1929-1932.  

Com usar bé de beure e menjar. Normes morals contingudes en el Terç del crestià. Introducció i edició de Jorge E. Gracia (Clàssics Curial, 6), Barcelona, Curial, 1977.  

Jorge E. Gracia, Cinco capítulos del Terç del crestià de Francesc Eiximenis omitidos por el P. Martí en su edición de la obra, dins «Analecta Sacra Tarraconensia», 46 (1973), 265-279.  

Contes i faules. Text, introducció, notes i glossari de Marçal Olivar (Els Nostres Clàssics, A, 6), Barcelona, Editorial Barcino, 1987 (segona edició).  

Regiment de la cosa pública. Text, introducció, notes i glossari de D. de Molins de Rei (Els Nostres Clàssics, A, 13), Barcelona, Editorial Barcino, 1927.  

De Sant Miquel Arcàngel: el quint tractat del «Libre dels àngel». Introducció, edició i apèndixs de Curt Wittlin (Clàssics Curial, 15), Barcelona, Curial, 1983.  

Art de predicació al poble. Edició, traducció i pròleg de F. X. Renedo (Textos Pedagògics, 47), Vic, Eumo, 2009.  

Cercapou. A cura de G. E. Sansone (Els Nostres Clàssics, A, 87-88), Barcelona, Barcino, 1957-1958.  

Lo libre de les dones. Edició de F. Naccarato, revisada per K. Wittlin i A. Comas (Biblioteca Torres Amat, 9-10), Barcelona, Curial, 1981.  

Àngels e dimonis [selecció del Llibre dels àngels]. Edició i comentaris de S. Martí (Minima Minor, 90), Barcelona, Quaderns Crema, 2003.  

J. Hernando, El «Tractat d'usura» de Francesc Eiximenis, Barcelona, Biblioteca Balmesiana, 1985.  

Llibres, mestres i sermons. Antologia de textos. A cura de David Guixeras i Xavier Renedo. Estudis introductoris de Xavier Renedo (Biblioteca Barcino, 2), Barcelona, Barcino, 2005.  

An Anthology. Introduction and selection of text by Xavier Renedo and David Guixeras, translated by Robert D. Hughes, Barcelona, Barcino; Woodbridge, Tamesis, 2008.  

A. G. Hauf i Valls, El «De triplici statu mundi» de Fr. Francesc Eiximenis O.F.M, dins Miscel·lània Aramon i Serra, II, Barcelona, 1980, 265-283 (sobre aquesta obra cf. bibliografia).

Sobre Eiximenis

Badia, Lola, “Girona, València i Francesc Eiximenis”,  Estudi General», 4 (1984), 95-98.  

Badia, Lola, “El llegat de Francesc Eiximenis”, Revista de Girona, 110 (1985), 55-59.  

Brines, Lluís, La filosofia social i política de Francesc Eiximenis, Sevilla, 2004.  

Carreras Artau, Tomàs, “Fray F. Eiximenis. Su significación religiosa, filosófico-moral, política i social”, Anales del Instituto de Estudios Gerundenses,  1 (1946), 270-293.  

Elías de Tejada, Francisco, Las doctrinas políticas en la Catalunya medieval, Barcelona, 1950, 138-163.  

Evangelisti, Paolo, “Il valore di Cristo. L'autocomprensione della comunità politica in Francesc Eiximenis”, Enrahonar, 42 (2009), 65-90.  

Evangelisti, Paolo, I francescani e la costruzione di uno Stato, Padova, Editrici Francescane, 2006.  

Hauf, Albert G., La «Vita» de Jesucrist com a tractat de teologia en llengua vernacla destinat als seglars. En: D’Eiximenis a sor Isabel de Villena. Aportació a l’estudi de la nostra cultura medieval (Biblioteca Sanchis Guarner, 19),  Barcelona, Institut de Filologia Valenciana, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1990, 151-184.  

Hauf, Albert G., “Lo regiment de la cosa pública”: Eiximenis, Joan de Salisbury i Fra Joan de Gal·les, OFM. En: D’Eiximenis a sor Isabel de Villena. Aportació a l’estudi de la nostra cultura medieval (Biblioteca Sanchis Guarner, 19),  Barcelona, Institut de Filologia Valenciana, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1990, 125-149.  

Lerner, Robert E., “Eiximenis i la tradició profètica”,  Llengua i Literatura, 17 (2006), 7-28.  

López Amo, Ángel, “El pensamiento político de Eiximenis en su tratado de «Regiment de príncep»”, Anuario de Historia del Derecho Español, 17 (1946), 4-139.  

Martí, Sadurní, “Les cartes autògrafes de Francesc Eiximenis”, Estudi General, 22 (2002), 235-249.  

Ordal, N. d’, El príncep segons Eiximenis. En: Miscel·lània Patxot, Barcelona, 1931, 317-332.  

Peláez, M. J., La ley, la justicia, la libertad política y la deposición del tirano en el pensamiento jurídico de Francesc de Eiximenis, Estudios Franciscanos, 80 (1979), 167-208.   

Peláez, M. J., “En torno a los orígenes del derecho internacional en el pensamiento jurídico franciscano: Francisco de Eiximenis y sus ideas internacionales”, Estudios Franciscanos, 82 (1981), 125-188.  

Perarnau i Espelt, Josep, “Profetismo gioachimita catalano da Arnau de Vilanova a Vicent Ferrer”. En: Il profetismo gioachimita tra Quattrocento e Cinquecento. Atti del III Congresso Internazionale di Studi Gioachimiti. S. Giovanni in Fiore, 17-21 settembre 1989, ed. Gian Luca Potestà, Gènova, Marietti, 1991, 401-414, especialment 406-407.  

Perarnau i Espelt, Josep, “Progetti di edizioni catalane di Arnau de Vilanova, Joan de Rocatalhada e Francesc Eiximenis”. En: Editori di Quaracchi. 100 anni dopo. Bilancio e prospettive, ed.  Alvaro Cacciotti e Barbara Faes de Mottoni, Roma, PAA, Edizioni Antonianum, 1997, 367-372.  

Perarnau i Espelt, Josep, “El «De tiplici statu mundi» no és de Francesc Eiximenis”, «Annals de l'Institut d'Estudis Gironins», 49 (2008), 279-325;  Arxiu de Textos Catalans Antics, 27 (2008), 45-86. Vegeu també: Josep Perarnau, La traducció catalana medieval del «Liber futurorum eventuum» de Joan de Rocatalhada. Edició i estudi, Arxiu de Textos Catalans Antics, XVII (1998),  38-60; i la recenció d’Alber G. Hauf i Valls, Arxiu de Textos Catalans Antics» , XIX (2000), 701-711, on els respectius autors defensen tesis contraposades.  

Perarnau i Espelt, Josep, Documents i precisions entorn de Francesc Eiximenis (c. 1330-1409), Arxiu de Textos Catalans Antics, 1 (1982), 195-215.  

Perarnau i Espelt, Josep, “L'exemplar muniquès del «Pastorale» de Francesc Eiximenis”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 1 (1982), 271-274.  

Perarnau i Espelt, Josep, “Un fragment del «Llibre dels àngels» de Francesc Eiximenis traduït a l'aragonès, Arxiu de Textos Catalans Antics, 4 (1985), 187-212.  

Perarnau i Espelt, Josep, “Un nou bifoli del «Llibre de les dones» de Francesc Eiximenis”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 22 (2003), 269-308.  

Perarnau i Espelt, Josep, “Un paràgraf del «Primer del Crestià» de Francesc Eiximenis inspirat en el «De mysterio cymbalorum» d'Arnau de Vilanova”, Arxiu de Textos Catalans Antics», 17 (1998), 507-510.  

Pou i Martí, Josep M., “Visionarios, beguinos y fraticelos catalanes (siglos XIII-XV)”, Vic, Editorial Seráfica, 1930. D'aquesta obra n'hi ha dues reedicions: Madrid, ed. Colegio Cardenal Cisneros, 1991, edició anastàtica amb introducció de J. M. Arcelus Ulibarrena, biobliografia de José Martí Mayor i presentació d'A. Abad Pérez; i Alacant, Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, Diputación provincial, 1996, amb estudi preliminar d'Albert Hauf i Valls.   Probst, J. H., “Die ethischen und sozialen Ideen des katalanischen Franziskaners Eiximenis”. En: Wissenschaft und Weisheit, II (1938), 73-94.  

Puig, Jaume de, “Catàleg dels manuscrits de les obres de Francesc Eiximenis, O.F.M. [1]”,  Arxiu de Textos Catalans Antics, 29 (2009), 455-612.  

Puig, Jaume, Josep Perarnau i altres, “Catàleg dels manuscrits de les obres de Francesc Eiximenis, OFM. [2]”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 29 (2010), 9-880.  

Puig, Jaume de, “La «Vida de Crist» de Francesc Eiximenis i el «Flos Sanctorum» castellà”, Revista Catalana de Teologia, 30/1 (2005), 91-116.  

Renedo, Xavier, “Francesc Eximenis i el bon ús del vi”, Estudi General, 22 (2002), 251-277.  

Renedo, Xavier, “Una imatge de la memòria entre les Moralitates de Robert Holcot i el «Dotzè» de Francesc Eiximenis”, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 31 (1990), 53-61.   Torras i Bages, Josep, La tradició catalana, Barcelona, 1913.  

Viera, David J., Bibliografia anotada de la vida i obra de Francesc Eiximenis (1240?-1409?), Barcelona, 1981.  

Wittlin, Curt, “Francesc Eiximenis i el secret nacional de les «Ordinacions de la Cort» del rei Pere el Cerimoniós”, Butlletí de la Reial Academia de Bones Lletres de Barcelona», LI (2007-2008), 75-90.  

Wittlin, Curt, Francesc Eiximenis i les seves fonts, Llengua i Literatura, 11 (2000), 42-108.

facultat de filosofia - Ramon Llull