filosofiacatalana.cat

Juan Román Ferrer

Literat català de mitjan segle XV. Va ser amic personal d'Alfons Vl el Magnànim, rei d’Aragó,a la cort del qual potser va exercir alguna ocupació pròxima al monarca. Va gaudir de l’amistat de diversos humanistes italians amb què va mantenir correspondència epistolar, entre altres Fazzio, Valla i Panormita, i sota l’influx dels quals ell mateix va composar algunes obres amb què segons J. Amador dels Rius, «aspirava a conquistar el llorer del filòsof i del poeta, del jurisconsult i del metge, fixes les seves mirades en l’exemple que estaven donant els doctes barons, congregats a Nàpols per aquell il·lustre sobirà» (Vol. VI, pàgina 410). Es deuen a la seva ploma diversos escrits en prosa i vers en què seguint l’exemple dels escriptors italians, va utilitzar la seva llengua materna.


Escrits de Juan R.
  • Aforismos de Hipócrates. Traducción comentada en verso por J. R. Ferrer. Ms.
  • De laudibus Mariae Supremae Virginis (Poema). Ms.
  • De laudibus scientiarum. Ms.
  • De Mirandis facinoribus Christi (Poema). Ms.
  • Semita iuris canonici. Ms.
Sobre Juan R.
  • AMADOR DE LOS RÍOS, J. Historia crítica de la literatura española. Madrid: José Rodríguez Factor, 1861-1865, Vol. VI, p. 410.
  • CARBONELL, P. M. Chroniques de Espaya fins ací no diuulgades: que tracta d'ls Nobles e Inuictissims Reys dels Gots: y gestes de aquells: y fets dels Cotes de Barcelona: e reys de Aragó: ab moltes coses dignes de perpetua memoria. M. D. xlvij. Barcelona: Caries Amorós, 1546, 262 fols.
  • GIL FERNÁNDEZ, L. Panorama social del humanismo español (1500-1800). Madrid: Alhambra, 1981, p. 232.
facultat de filosofia - Ramon Llull