filosofiacatalana.cat

Francisco Ferrer y Guardia

Francisco Ferrer i Guàrdia va néixer el 1859 a Alella, Catalunya, fill de pares catòlics i monàrquics, petits terratinents. Ja en l’adolescència va tienir problemes amb el rector del seu poble, denunciant-lo per intromissió familiar. Això va suposar una seriosa disputa en el si familiar, la qual cosa el va obligar a viatjar a Barcelona on va començar a treballar, tenint els seus primers contactes amb associacions obreres i anticlericals. El 1883 va ingressar en la lògia masònica Veritat, en aquella mateixa ciutat, i va començar la seva activitat política a favor de la República, essent missatger del líder republicà Ruiz Zorrilla a França.
El 1886, davant la repressió, va haver d’exiliar-se a París. Allí va conéixer a Leopoldine Bonnard, una mestra lliurepensadora amb què finalment es va casar. Aquells anys va continuar la seva labor com a secretari de Ruiz Zorrilla, i es va dedicar a l’hostaleria i a donar classes de castellà. Posteriorment va impartir classes en el Cercle Populaire d’Enseignement fins el seu retorn a Barcelona el 1901, on va crear un nou centre d’ensenyança. Aquest centre va ser el pilar bàsic de la nova Escola Moderna, basada en la pedagogia racional, l’ensenyança mixta i es van abolir els càstics físics tan habituals a l’època. Cinc anys més tard ja existien 36 escoles vinculades al projecte.
Aquest èxit aviat va atraure la mirada de les institucions conservadores, com l’Església catòlica, que va aconseguir tancar l’Escola després que un dels seus professors estigués implicat en un atemptat frustrat contra Alfons XIII. Ferrer també va estar-hi implicat, encara que finalment va ser declarat innocent.
Va tornar llavors a París, on va fundar la Lliga Internacional per a l’Educació Racional, que va publicar obres molt importants que tenien com a objecte principalment la pedagogia. Va començar el nostre autor llavors a guanyar fama internacional. La seva obra L’Escola Moderna es va convertir, per la seva ideologia anticlerical i basada en models d’educació lliure, en un manual de pedagogia per als cercles llibertaris.
Va tornar després d’uns anys a Barcelona, i fou detingut el 1909 per haver col·laborat en la instigació de la rebel·lió que es va originar contra la guerra del Marroc. La seva creixent popularitat havia provocat l’hostilitat del clergat i la monarquia, la qual cosa el va portar a ser condemnat a mort. En el seu testament, escrit el dia abans de la seva execució, va deixar indicat que no volia cap tipus d’activitat religiosa ni política en relació amb les seves restes mortals. Finalment va ser afusellat el 13 d’octubre del mateix any. La seva mort va portar crítiques molt negatives, tant nacionals com internacionals, a l’Estat espanyol, i va ser un factor clau en el final del govern d’Antonio Maura.


Escrits de Francisco
  • Correspondencia selecta de Francisco Ferrer Guardia. [S.l.: s.n.], 1971 (Choisy-le Roy: Imp. des Gondoles). 28 p.
  • Cuaderno manuscrito: recapitulación de pensamientos antimilitaristas. Barcelona: Tip-Lit. de Pertiassa: Bartoli, 1903. 198 p.
  • Die Moderne Schule : Betrachtungen über den Aufbau einer neuen Gesellschaft Kampfansage gegen das staatliche Monopol der Erziehung über die rationalistische Lehrmethode. Berlin: Karin Kramer, 1975. XVII, 159 p.
  • Envidia: Cuento ateo. Barcelona, Palma de Mallorca: Calamus Scriptorius, 1978. [20 p.].
  • Ferrer y la "Huelga general": recopilación de artículos de F. Ferrer publicados en la "Huelga general" de Barcelona. Recopilación de Anselmo Lorenzo. Barcelona: [s.n.], [1910?] (Imp. J. Ortega). 39 p.
  • L'Escola Moderna: explicació pòstuma i abast de l'ensenyament racionalista. Prólogo y notas de Pere Solá. Vic: Eumo, 1990. 205 p.
  • HYPERLINK "http://saavedrafajardo.um.es/Biblioteca/GonzaloD.nsf/" La Escuela Moderna. Murcia: Biblioteca Saavedra Fajarod, 2007.
  • La escuela moderna. [S.l.]: Solidaridad, 1960. 132 p.
  • La escuela moderna. [3ª ed.] Bibao: Zero, 1978. 191 p. .
  • La escuela moderna. Madrid: Zero, 1976. 216 p.
  • La escuela moderna. Bilbao: Zero, 1977. 191 p.
  • La escuela moderna. 4ª ed. Bilbao: Zero, 1979. 191 p.
  • La Escuela Moderna: póstuma explicación y alcance de la enseñanza racionalista. Barcelona: [s.n.], 1912 (Imprenta Elzeviriana). 255 p.
  • La escuela moderna: póstuma explicación y alcance de la enseñanza racionalista. Barcelona: Maucci, [1920?] 256 p.
  • La escuela moderna: póstuma explicación y alcance de la enseñanza racionalista. [3ª ed.] Barcelona: Tusquets, 1978. 266 p.
  • La escuela moderna: póstuma explicación y alcance de la enseñanza racionalista. Barcelona: Tusquets Editores, 2002. 255 p.
  • La escuela moderna: póstuma explicación y alcance de la enseñanza racionalista. Barcelona: Maucci, [1913?] 255 p.
  • La escuela moderna: póstuma explicación y alcance de la enseñanza racionalista. Barcelona: Tusquets, 1977. 266 p.
  • La escuela moderna: póstuma explicación y alcance de la enseñanza racionalista. Barcelona: Tusquets, 1976. 266 p.
Sobre Francisco
  • HYPERLINK "http://www.ucm.es/BUCM/revistas/ghi/0214400x/articulos/CHCO0404110049A.PDF" \t "_blank" SOLÀ I GUSSINYER, P. El honor de los Estados y los juicios paralelos en el caso Ferrer Guardia: un cuarto de siglo de historiografía sobre la "Escuela Moderna" de Barcelona. Cuadernos de historia contemporánea, 2004, 26, p. 49-76.
  • ANTICH, J. La Pedagogía de Francisco Ferrer: [conferencia leída en el Ateneo de Madrid el día 14 de junio de 1915]. Barcelona: Publicaciones de la Escuela Moderna, [1915?] 46 p.
  • ARAUS SEGURA, M. La escuela moderna en Iberoamérica: repercusión de la muerte de Francisco Ferrer Guardia. Boletín americanista, 2002, 52, p. 7-22.
  • AVILÉS FARRÉ, J. Francisco Ferrer y Guardia: pedagogo, anarquista y mártir. Madrid: Marcial Pons, Historia, 2006. 299 p.
  • AVILÉS FARRÉ, J. Republicanismo, librepensamiento y revolución: la ideología de Francisco Ferrer y Guardia. Ayer, 2003, 49, p. 249-270.
  • AVRICH, P. The modern school movement :anarchism and education in the United States. Princeton: Princeton University Press, 1980. XIII, 447 p.
  • Barcelona a Francesc Ferrer i Guàrdia, 80è aniversari 1909-1989: recull de documents. [Barcelona]: Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia: Ajuntament de Barcelona, 1989. 37 p.
  • BATTISTI, E. Reivocando Francisco Ferrer Guardia: una página di riscossa anticlericale in Europa. Verona: Grafiche Operai Albarelli, 1952. 23 p.
  • BERTRAND, A. La Vérité sur l'affaire Ferrer. París: Temps Nouveaux, 1910. 46 p.
  • BEST, F. L'Affaire Ferrer. Castres: Centre National et Musée Jean Jaurès, 1991. 188, [18] p.
  • BLASCO DÍAZ. Francisco Ferrer e a semana tragica de Barcelona. Lisboa: Casa Alfredo David, 1914. 192 p.
  • BOSCUS, A. Les Souvenirs de Francisco Ferrer en France. Educació i Història. Revista d'Història de l'Educació, 1994, 1, p. 25-27.
  • CAMBRA BASSOLS, J. de. Anarquismo y positivismo :el caso Ferrer. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas, 1981. 92 p.
  • CAMBRA Y BASSOLS, J. de. Anarquismo y positivismo: la figura de Francisco Ferrer y Guardia . Tesis doctoral inédita. Universidad Autónoma de Madrid, Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales, 1979. 313p.
  • CANALS Y VILARÓ, S. El proceso Ferrer ante las Cortes. Madrid: [s.n.], 1911 (Imp. Alemana). 118 p.
  • CAPELLETTI, A. J. La Escuela moderna en América latina. Educació i Història. Revista d'Història de l'Educació, 1994, 1, p. 29-31.
  • CAPPELLETTI, A. J. Francisco Ferrer y la pedagogía libertaria. Madrid: La Piqueta, [s.a.].
  • CARBONELL I SEBARROJA, J. Ferrer i Guardia i el llegat pedagògic de l'Escola Moderna, avui. [Barcelona]: Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, [1990?]. 12 p.
  • Causa contra Francisco Ferrer Guardia instruida y fallada por la jurisdicción de guerra en Barcelona :1909. Madrid: Sucesores de J. A. García, 1911. 719 p.Causa contra Mateo Morral, Francisco Ferrer, José Nakens, Pedro Mayoral, Aquilino Martínez, Isidro Ibarra, Bernardo Mata y Concepción Pérez Cuesta : 1906-1909. Madrid: Sucesores de J. A. García, 1911. 5 v.
  • CID FERNÁNDEZ, X. M. Ferrer y el laicismo escolar en Galicia. Educació i Història. Revista d'Història de l'Educació, 1994, 1, 37-40.CIERVA Y PEÑAFIEL, J. de la. Le Mouvement revolutionnaire et la conduite du Parti conservateur : affaire Ferrer : discours prononcés aux seances du Congrès des Députés les 31 Mars, 4 et 8 avril 1911. Madrid: [s.n.], 1911 (Imp. Alemana). 99 p.
  • COMAS, C. Francisco Ferrer: su vida, su obra destructora, justicia de su condena. Barcelona: [s.n.], 1910 (Imprenta y Litografía de Arturo Suárez), 1910. IX, 133 p.
  • COMÍN COLOMER, E. La "Semana trágica" de Barcelona. 2ª ed. Madrid: Publicaciones Españolas, 1956. 30 p.
  • CORREDERA GUTIÉRREZ, E. La Semana trágica. Zaragoza: LuisVives, 1980. 222 p.
  • CROUZET, J. Francisco Ferrer y Guardia y las logias francesas. En: FERRER NEIMELI, J. A. (coord.) La masonería española y la crisis colonial del 98. Zaragoza: [s.n.], 1999, Vol. I, p. 477-483.
  • CRUZEL, J. L'Affaire Ferrer devant les Cortès : compterendu analytique des débats célébrés au Congrès des Députés à Madrid, du 28 mars au 8 avril 1911. París: Librairie Schleicher, 1911. 130 p.
  • DAY, H. F. Ferrer: sa vie, son oeuvre. Bruselas: Pensée & Action, [1909?] 27 p.
  • DELGADO CRIADO, B. Francisco Ferrer y Guardia y el movimiento europeo de la escuela nueva. En: FERRER NEIMELI, J. A. (coord.) La masonería española y la crisis colonial del 98. Zaragoza: [s.n.], 1999, Vol. I, p. 439-499.
  • DELGADO CRIADO, B. La Escuela moderna de Ferrer i Guàrdia. Barcelona: CEAC, 1982. 245 p.
  • DOTTRENS, R. La scuola moderna :nuovi metodi e tecniche fondamentali. 7ª ed. Roma: Armando Armando, 1970. 150 p.
  • El proceso Ferrer en el Congreso. Recopilación de los discursos pronunciados por varios diputados durante el debate. Barcelona: [s.n.], 1911 (Imp. Lauria). 332 p.
  • En el país de la autonomía: la Escuela Moderna. [Méjico]: SEP Cultura: El Caballito: Dirección General de Publicaciones, 1985. 160 p.
  • ESCOFET, D. La Escuela Modernala obra de su fundador Francisco Ferrer Guardia y sus alumnos; Ante el momento actual. [Barcelona]: La Escuela Moderna, [1931] 16 p.
  • Escuelas en lucha: Ferrer i Guàrdia, Sóller y Pegaso. Madrid: Paideia, 1978. 126 p.
  • FERNÁNDEZ RIERA, V. El Asesinato judicial de Ferrer Guardia. A Coruña: Ateneu Libertário "Ricardo Mella", 1999. 59 p.
  • Ferrer i Guàrdia i l'ensenyament. [S.l.: s.n.], 1976 (Barcelona: Imp. Xaloc). 17 p.
  • Ferrer i Guàrdia, una vida por la libertad. Documental realizado por Agustí Corominas i Casals. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Instituto d'Educació: Televisió de Catalunya, [2003] Recurso multimedia DVD. Duración: 50 min.
  • FERRER, S. Le Véritable Francisco Ferrer : d'après des documents inédits. París: Les Deux Sirènes, 1948. 285 p.
  • FERRER, S. Vida y obra de Francisco Ferrer. Barcelona: Luis de Caralt, 1980. 286 p.
  • Ferrer: páginas para la historia: consejo de guerra ... 3ª ed. Barcelona: Publicaciones de la Escuela Moderna, 1914. 57 p.
  • Francisco Ferrer: 10 janvier 1859-13 octobre 1909: sa vie son oeuvre. París: Librairie Schleicher Frères, [1910?].
  • Francisco Ferrer: 10 janvier 1859-13 octobre 1909: un précurseur. París: Pensée et Action, 1959. 111 p.
  • Francisco Ferrer: una víctima del clero. [Barcelona?: s.n.,1909] 16 p.
  • GALLO, S. Ferrer i Guàrdia e a Pedagogia Racional: Uma Educaçao para a Liberdade. Educació i Història. Revista d'Història de l'Educació, 1994, 1, p. 41-44.
  • HYPERLINK "http://saavedrafajardo.um.es/BIBLIOTECA/GonzaloD.nsf/" GARCÍA GUIRAO, P. Francisco Ferrer y las misiones pedagógicas del anarquismo español. Murcia: Biblioteca Saavedra Fajardo, 2007.
  • GUGLIELMO ADILARDI. Una questione de diritto umano: lo sciopero internazionale per la vita di Francisco Ferrer y Guardia (1859-1909). En: FERRER BENIMELI, J. A. (coord.) La masonería española y la crisis colonial del 98. Zaragoza: [s.n.], 1999, p. 461-476.
  • Juicio ordinario seguido ante los tribunales militares en la plaza de Barcelona contra Francesc Ferrer i Guàrdia. Palma de Mallorca: Cort, 1977.
  • La Revolución de Julio en Barcelona : su represión, sus víctimas, proceso de Ferrer, con el informe del fiscal y el del defensor señor Galcerán. Barcelona: Maucci, 1910. 352 p.
  • LÁZARO LORENTE, L. M. La Escuela moderna de Valencia. Valencia: Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1989. 328 p.
  • LEROY, C. Los Secretos del anarquismo:[asesinato de Canalejas y el caso Ferrer]. Méjico: Librería Renacimiento, 1913. 272 p.
  • LERROUX, A. Ferrer y su proceso en las Cortes. Barcelona: [s.n.], 1911 (Tip. El Anuario de la exportación). 222 p.
  • LIZCANO, M. Ferrer Guardia y el catolicismo español. Educació i Història. Revista d'Història de l'Educació, 1994, 1, p. 53-55.
  • LUGAN, A. Francisco Ferrer, un précurseur du bolchevisme :sa vie et son oeuvre, étude critique. París: Procuré Génerale, 1921. 56 p.
  • LUIGI BRIGNOLI, G. "Un revolucionario que no hay que olvidar": Un rivoluzionario da non dimeticare. Barcelona: Casa Editrice Vulcano, 1993. 3 p.
  • MARTÍNEZ, J. Francesc Ferrer i Guàrdia. Barcelona: Labor, 1992. 50 p.
  • MOLINARI, L. Vita e opera di Francisco Ferrer. Milán: Università popolare, [1909?] 32 p.
  • MOLINA, V. La Escuela Moderna de Francisco Ferrer Guardia. Infancia: educar de 0 a 6 años, 2004, 85, p. 28-31.
  • MOLINS FERNÁNDEZ, F. La Absolución de Ferrer i Guàrdia. Educació i Història. Revista d'Història de l'Educació, 1994, 1, p. 67-68.
  • MOLINS FERNÁNDEZ, F. La Absolución de Ferrer i Guardia. [Barcelona]: S.P.P., 1991. 13 p.
  • MONÉS I PUJOL-BUSQUETS, J. Francesc Ferrer i Guàrdia i l'Escola Nova . Educació i Història. Revista d'Història de l'Educació, 1994, 1, p. 69-72.
  • MONÉS, J.; SOLÀ, P.; LÁZARO, L. M. Ferrer Guardia y la pedagogía libertaria. Barcelona: Icaria, 1977. 164 p.
  • MONÉS, J.; SOLÀ, P.; LÁZARO, L. M. Ferrer Guardia y la pedagogía libertaria: elementos para un debate. 2ª ed. [Barcelona]: Icaria, [1980]. 164 p.
  • NEFONTAINE, L. Francisco Ferrer y Guardia y la masonería belga. En: FERRER NEIMELI, J. A. (coord.) La masonería española y la crisis colonial del 98. Zaragoza: [s.n.], 1999, Vol. I, p. 485-492.
  • NORMANDY, G. Ferrer l'home et son oeuvre: sa mort , Castille contre Catalogne. París: Albert Méricant, [1909?] 250 p.
  • OLIVÉ SERRET, E. Ferrer i Guàrdia i L'"Escuela Moderna": l'experiència pedagògica de l'anarquisme. [S.l.: s.n.], 1973.
  • ORTS-RAMOS, A. Francisco Ferrer Guardia apóstol de la razón. Barcelona: Maucci, 1929.
  • ORTS-RAMOS, A.; CARAVACA, F. Francisco Ferrer Guardia: apóstol de la razón: vida, obra y doctrinas del famoso mártir español. Barcelona: Maucci, [193-?] 336 p.
  • PASTOR, R. Documento histórico: dictamen emitido por el auditor general de la cuarta región Excmo. Sr. D. Ramón Pastor en la causa contra Francisco Ferrer Guardia. Palma de Mallorca: [s.n.], 1910 (Tip. Lit. de Amengual y Muntaner. 45 p.
  • POBLET FEIJOO, F. Francesc Ferrer i Guàrdia i el periòdic "La Huelga general": el pensament de l'anarquisme català a l'inici del segle XX. [Catarroja]: Afers, [2004].
  • RUIZ, D. L'Anima di Ferrer: conferenza tenuta in Ravenna nel Teatro Dante Alliguieri il XIV ottobre 1914. Bolonia: Paolo Neri, 1914. 34 p.
  • RYAN, J. A. Francisco Ferrer, criminal conspirator: a reply to the articles by William Archer in McClure's MAgazine, november and december, 1910. St. Louis: Herder, 1911. 87 p.
  • SÁNCHEZ I FERRÉ, P. F. Ferrer i Guàrdia i la Maçoneria: una aproximació crítica. Educació i Història. Revista d'Història de l'Educació, 1994, 1, p. 77-81.
  • SANGRO Y ROS DE OLANO, P. De la semana trágica a la guerra europea. Madrid: Sobrinos de la Sucesora de M. Minuesa de los Rios, 1917. 554 p.
  • SANZ AGÜERO, M. Proceso a la escuela moderna: Ferrer Guardia. Madrid: Círculo de Amigos de la Historia, 1976. 285 p.
  • SCHNEIDER, K. Francisco Ferrer y la pedagogía antiautoritaria. Calgary: La Escuela Moderna, 1971. 12 p.
  • SIMARRO, L. El proceso Ferrer y la opinión europea. Madrid: [s.n.], 1910 (Imprenta de Eduardo Arias). 655 p.
  • SOLÁ I GUSSINYER, P. Escrits de Francesc Ferrer i Guàrdia a Luigi Fabbri, Max Nettlau, François Kupka i Paul Robin. Educació i Història. Revista d'Història de l'Educació, 1994, 1, p. 83-94.
  • SOLÀ I GUSSINYER, P. Francisco Ferrer Guardia: la Escuela Moderna, entre las propuestas de educación anarquista. En: TRILLA BERNET, J. (coord.) El legado pedagógico del siglo XX para la escuela del siglo XXI. Barcelona: Graó, 2001, p. 41-68.
  • VIDAL MANZANARES, G. Vidas anarquistas. Madrid: Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo, 2000. 115 p.
  • WILLIAM, A. Vida, procés i mort de Francesc Ferrer i Guàrdia. Barcelona: Atena, 1935. 352 p.
facultat de filosofia - Ramon Llull