filosofiacatalana.cat

Luciano Gallisà Costa

(1731-1810) Va néixer a Vic (Tarragona) el 5 de desembre de 1731, el 1746 va ingressar a la Companyia de Jesús i conclosa la seva formació es va incorporar a la Universitat de Cervera, a les aules de la qual va explicar retòrica, filosofia i teologia. Formà part del grup d'homes que entorn de José Finestres van produir un vigorós renaixement de la cultura humanística fins a l'expulsió de la Companyia el 1767. Va marxar llavors a Ferrara, on gràcies als seus excepcionals coneixements de grec i de llatí, va aconseguir, malgrat la seva condició d'estranger, el càrrec de prefecte de la biblioteca pública. En efecte, la seva fama d'humanista, difícil, potser, d'avaluar actualment a través dels seus escrits, havia de ser ja molt crescuda per aquells anys; Juan Andrés, en una carta dirigida a Eugenio Llaguno el 5 de desembre de 1782, l’anomenava « el más erudito español que yo conozco », i el cardenal Mattei el presentava a Pius VI com « el hombre más erudito de Europa » (I. Casanovas, Vol. I, p. XIV). També durant la seva estada a Itàlia va obtenir el doctorat en tots dos drets per la Universitat de Cesena.

El 1798 va poder tornar a Espanya portant amb ell una importantíssima biblioteca que, només després de vèncer no pocs recels per part de la Inquisició, va aconseguir que creués la frontera. Instal·lat a Vic, va prosseguir la seva labor literària, època a la qual pertany el De vita et scriptis Josephi Finestres, i allí va morir el 4 de novembre de 1810.
Format a les aules de cervera i identificat després amb el clima cultural de les corts italianes, el seu esperit, sense rebutjar obertament les doctrines escolàstiques, es va mantenir atent a tots els corrents literaris i filosòfics de la seva època amb els quals es va esforçar per enriquir el patrimoni cultural hispà dins d'una línia afí a la de Luis Antonio Verney.

[Extret i traduït de la Biblioteca Saavedra Fajardo de pensamiento político hispánico]


Escrits de Gallisà i Costa
  • Apolo y Minerva en el Parnaso. Drama. Cervera: Imprenta de la Universidad, 1759.
  • Commentariorum De vita et scriptis de D. Josephi Finestres et a Monsalvo. Cervariae Lacetanorum: Segismundo Bou, 1802. 65 p.
  • De vita et scriptis losephi Finestres et a Monsalvo. Cervariae Lacetanorum: Tip. acad., 1802, VIII, 183 p.
  • Defensa del P. L'Altemand y de sus reflexiones morales sobre el Nuevo Testamento, en respuesta a una carta inserta en el Memorial Literario de Madrid de 1 de febrero de 1788. 1788.
  • Mantissa ad utranque Nicolai Antonii bibliothecam hispanicam. Ms.
  • Observationes philosophicae, in quibus praeter animadversiones varias ad omnium humanitatem pertinentes, loca plurimorum scriptorum emendantur et illustrantur. Ms.
  • Observazioni filosophiche sulla teodicea di Leibniz. Ms.
  • Officium eclesiasticum SS. Martyrum Vicentii, Luciani et Marciani quo utitur Ecclesia Vicensis.
  • Piano sulla maniera di ordinare una publica libreria. Ms.
  • Scelta degli studii, e di libri. Ms.
  • Supplemento e continuazione della biblioteca degli scrittori Ferrarensi, che scripsse il dottore Giandrea Barotti. Ms.
Sobe Gallisà i Costa
  • BATLLORI, M. La cultura hispano-italiana de los jesuitas expulsos. Madrid: Gredos, 1966, passim.
  • Biografía eclesiástica completa. Madrid: Imprenta Aguado, 1848-1868, Vol. III, p. 229, y Vol. VIII, p. 62-64.
  • CASANOVAS, I. La cultura catalana en el siglo XVIII. Barcelona: Editorial Balmes, 1953, p. 99-101.
  • FRAILE, G. Historia de la filosofía española. Madrid: B.A.C., 1971, Vol. II, p. 59.
  • SOMMERVOGEL, C. Bibliotheque de la Compagnie de Jesus. Bruxelles: Oscar Schepens, 1890-1899, Vol. III, p. 1131-1132, Vol. XII, p. 470.
  • TORRES AMAT, F. Memoria para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña. Barcelona: Imprenta Verdaguer, 1836. p. 303 y s.
facultat de filosofia - Ramon Llull