filosofiacatalana.cat

Carlos García Gual

(1943- ) Va néixer a Palma de Mallorca el 13 de desembre de 1943, i després d'estudiar el batxillerat a la seva terra natal, va cursar la carrera de filosofia i lletres a la Universitat de Madrid, on també va obtenir el doctorat en filologia clàssica. Va ser, seguidament, adjunt interí (curs 1965-1966) de lingüística indoeuropea a la Universitat Complutense i, obtinguda per oposició una càtedra de grec d'ensenyament mitjà, el 1966 es va incorporar a l'Institut «Beatriz Galindo» de Madrid, fins a 1971, en què va passar com a professor agregat de llengua i literatura gregues a la Universitat de Granada, des d’on ja com a catedràtic es va traslladar a la Universitat de Barcelona.
Des de 1978 és catedràtic de filologia grega a la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED), de la qual el 1983 va ser nomenat vicerector d'Educació Permanent i Extensió Universitària, càrrec que va ocupar fins el 1986. Actualment dirigeix en aquesta Universitat el departament de filologia clàssica.
Els interessos intel·lectuals de C. García Gual han estat molt variats, com mostren les seves publicacions. Va començar dedicant-se a la lingüística estructural, estudiant en la seva tesi la sintaxi del verb grec, i en altres articles altres problemes de la descripció sintàctica, sempre sobre exemples del grec i del llatí. Poc després va passar a estudis de la història de la filosofia grega, interessant-se especialment per l'epicureisme, generalment mal tractat en els manuals a l'ús. Alhora que publicava algunes traduccions de clàssics grecs, redactava un parell de llibres sobre la història de la novel·la en dos àmbits ben diferents i distants: la Baixa Antiguitat i l'Alta Edat Mitjana, i posteriorment va escriure alguns assajos de mitologia, reunits en un llibre.
El nostre autor ha treballat, doncs, paral·lelament en dos camps: el de la filosofia, el mite i la novel·la grega, i el de l'Alta Edat Mitjana, centrant els seus treballs en la novel·lística i les llegendes artúriques, on ha rastrejat la barreja del mític i l'històric en la subtil ficció entorn del fabulós rei Artur i els seus cavallers. Tant en aquest univers mític com en algun mite grec com el de Prometeu, ha investigat l'entreteixir-se d’allò mític amb allò literari per mostrar com les versions d'un mite reflecteixen el context històric que les conforma i precisa.
De l'estructuralisme va treure la lliçó que és necessari atendre al conjunt d'un sistema per definir el valor d'un element, i, d'alguna manera, aquesta perspectiva està latent en tots els seus treballs. La majoria d'aquests cauen sota l'etiqueta d'estudis històrics, ja siguin sobre el pensament antic (mites, Plató, Epicucur) o sobre el món medieval (llegendes i novel·les europees de l'Alta Edat Mitjana). Ha intentat sempre trobar el que aquestes manifestacions conservaven de vivaç a través de successives interpretacions, destacant, per exemple, com en les diferents versions d'un mite alguna cosa s'altera, encara que romangui l'estructura profunda del mateix, i com en aquest reinterpretar els mites cada època es reflecteix en els seus interessos peculiars, en la seva «relectura» del passat. Així, per exemple, en les diferents versions del mite de Prometeu, o en les versions de l'heroi que busca el Grial (Perceval, Parsifal, Galaad).
En la filosofia d'Epicur, C. García Gual ha subratllat el sistematisme i la coherència de la seva teoria i la seva praxi, indicant com de crític és aquest pensament respecte d'altres filòsofs anteriors, i especialment de Plató i Aristòtil. També aquí tenim aquesta atenció al fet que una filosofia reinterpreta un llegat anterior des d'una perspectiva històrica precisa. Tant en la filosofia com en el mite la interpretació es defineix com a resposta a un context històric, amb les seves urgències i les seves exigències.
Actualment prepara uns assajos sobre els cínics i sobre el gènere de la rondalla antiga, subratllant els seus elements ideològics i la seva referència a l'època en què es va formar.
El nostre autor ha traduït també nombroses obres del grec antic, persuadit que la labor d'acostament als textos i autors grecs passa avui, per a la immensa majoria dels lectors, per la versió dels mateixos a l'espanyol, on les traduccions precises i anotades no són freqüents; i en aquest sentit ha realitzat una àmplia tasca com a assessor de la «Biblioteca Clàssica Gredos» per a textos grecs. A finals de 1986 són uns vuitanta els volums publicats d'original grec, alguns d'ells interessants per als estudiosos de filosofia, com els presocràtics, els quatre volums dels Diàlegs de Plató, diversos d'Aristòtil, tres d’Hipòcrates, etc.

[Extret i traduït de la Biblioteca Saavedra Fajardo de pensamiento político hispánico]


Escrits de García Gual
  • Amores de Lanzarote y de la reina Ginebra. Revista de Occidente, Madrid, agosto, 1982, p. 115-132.
  • Análisis sintáctico y categorías semánticas. Emérita, 1966, 34, p. 289-294.
  • Antología de la poesía lírica griega (Siglos VIl-IV a. de C.). Selección, prólogo y traducción. Madrid: Alianza, 1980. 141 p.
  • Apuntes sobre la novela griega. Emérita, 1969, 37, p. 29-54.
  • CALÍSTENES, Pseudo: Vida y hazañas de Alejandro de Macedonia. Traducción prólogo y notas. Madrid: Gredos, 1977, 156 p., Biblioteca Clásica Gredos, 1.
  • CARITÓN DE AFRODISIAS: Quéreas y Calírroe. Introducción y traducción. Madrid: Gredos, 1979, 423 p., Biblioteca Clásica Gredos, 16.
  • Del melancólico como atrabiliario. Faventia, Barcelona, 1984, 6, p. 40-50.
  • Dionisio en la tragedia. Helmántica, Salamanca, 1975.
  • El epicureísmo de Thomas Jefferson. Revista de Occidente, Madrid, junio, 1984, p. 124-134.
  • El héroe de la búsqueda del Grial como anticipo del protagonista novelesco. Er, Rev. de Filosofía, Sevilla, 1986, 3.
  • El prestigio del zorro. Emérita, 1970, 33, p. 417-431.
  • El sistema diatético en el verbo griego. Madrid: Instituto «Antonio de Nebrija» del C.S.I.C., 1970, XIX , 113 p.
  • Epicuro, el liberador. Estudios clásicos, Madrid, 1970, 14, p. 379-408.
  • Epicuro. Madrid: Alianza, 1981, 272 p., El libro de bolsillo, serie Humanidades, n.º 806
  • Esopo: Fábulas. Introducción. Madrid: Gredos, 1978, Biblioteca Clásica.
  • Ética de Epicuro. En colaboración. Barcelona: Barral, 1974.
  • Goethe frente a Prometeo. Estudios clásicos, Madrid, 1984, 88, p. 453-457.
  • HIPÓCRATES: Tratados hipocráticos. Prólogo y traducción. Madrid: Gredos, 1983, Biblioteca Clásica.
  • Historia del mago Merlín. En: Monomouth, G. de Vida de Merlín. Madrid: Siruela, 1985. 50 p.
  • Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda. Madrid: Alianza, 1983.
  • Historia y ética de la fábula esópica. En Actas del V Congreso de Estudios Clásicos. 1976. Madrid: [s.n.], 1978.
  • Idea de la novela entre los griegos y romanos. Estudios clásicos, Madrid, 1975.
  • Ideología y estructura de la fábula esópica. En Estudios ofrecidos a Emilio Alarcos. Oviedo: [s.n.], 1977. Vol. I.
  • Interpretaciones actuales de la mitología antigua. Cuadernos hispano-americanos, 1976, 105, p. 123-139.
  • JENOFONTE: Anábasis. Traducción. Madrid: Gredos, 1982, Biblioteca Clásica.
  • La filosofía helenística: éticas y sistemas. Madrid: Cincel, 1986.
  • La mitología. Barcelona: Montesinos, 1987.
  • La muerte del héroe: de la «Bhagavad Gita» a Jorge Luis Borges. Estudios clásicos, 1969, 13, p. 59-69.
  • La reivindicación de Epimeteo. En Homenaje a Pedro Sáinz Rodríguez. Madrid: Fundación Universitaria Española, 1986. Vol. I, p. 285-295.
  • La traducción y la «Metafísica» de Aristóteles. Emérita, 1967, 35, p. 91-104.
  • Le roman grec dans la perspective des genres littéraires. En: Reardon, B. P. (ed.) Erotica Antiqua. Sangor: [s.n.], 1976.
  • Los héroes griegos. Revista de Occidente, Madrid, marzo, 1985, p. 17-34.
  • Los orígenes de la novela. Madrid: Istmo, 1972, 399 p., Colección fundamentos, 26.
  • MARCO AURELIO: Meditaciones. Introducción. Madrid: Gredos, 1977, Biblioteca Clásica.
  • Mitos, viajes y héroes. Madrid: Taurus, 1981.
  • Naufragio de Feacia. Estudios clásicos, 1968, 12, p. 413-416.
  • Originalidad de la novela griega. En Estudios sobre los géneros literarios. Salamanca: Universidad, 1975.
  • Primeras novelas europeas. Madrid: Istmo, 1974.
  • Problemas generales de la descripción sintáctica. En Simposio sobre la Antigüedad clásica. Madrid: Sociedad española de Estudios Clásicos, 1969.
  • Prometeo, mito y tragedia. Madrid: Hiperión, 1979.
  • Regalos homéricos. Revista de Occidente, Madrid, diciembre 1986, p. 11-40.
  • Relaciones entre la novela corta y la novela en la literatura griega y latina. Faventia, Barcelona, 1979, 132, p. 135-153.
facultat de filosofia - Ramon Llull