filosofiacatalana.cat

Pedro Garriga i Marill

(1842-1890) Va néixer a Esparraguera (Barcelona) el 30 d'octubre de 1842. La seva formació acadèmica la va dur a terme a Barcelona, on, a més del batxillerat, va cursar la carrera eclesiàstica i la de filosofia i lletres, i, després de la seva ordenació sacerdotal, va ser coadjuctor de diverses parròquies fins el 1871 en què es va traslladar a Madrid, on es va doctorar en dret i en filosofia i lletres, al mateix temps que opositava al cos de bibliotecaris. A partir de 1873 va ser penitenciari de Sant Francesc el Gran fins el 1881 en què va passar a Santiago de Cuba com provisor i vicari general de l’arquebisbat i vicerector i professor del seminari, encara que per raons de salut va haver de tornar l'any següent a la península, i fou nomenat catedràtic de lògica, psicologia i ètica a l'Institut de Maó, del que va passar al de Lleida, ciutat en la qual va morir el 31 de desembre de 1890.

Garriga i Marill va adquirir gran celebritat en el seu temps per la invenció d'un sistema taquigràfic caracteritzat pels tres ordres de signes que estableix com a fonament del mateix. Filosòficament, però, el seu pensament, que entronca directament amb Llorens, del que va ser deixeble, ofereix nombrosos trets singulars fregant l’extravagància, com a conseqüència d'una mal assimilada lectura de Schelling al que el nostre autor es va apropar sense la mesura i ponderació de judici característiques del seu mestre català.

[Extret i traduït de la Biblioteca Saavedra Fajardo de pensamiento político hispánico]


Escrits de Garriga i Marill
  • Apuntes y ejercicios de taquigrafía. Sistema Garriga, por varios profesores. Barcelona: AItés, 1928. 52 p.
  • Cuatro palabras a «El Criterio espiritista», órgano oficial de la Sociedad Espiritista Española. 2.ª ed. Barcelona: Jaime Jepús, 1881. 50 p.
  • Cuatro palabras a «El Criterio espiritista», órgano oficial de la Sociedad Espiritista Española. Cuba, 1881. 50 p.
  • Diccionario al ideal Yo y Taquigrafía. Con un apéndice histórico por J. Balari y Juvany. Barcelona: Campins, 1869.
  • Ética. Barcelona, 1888, 215 p.
  • La taquigrafía sistemática. Barcelona: Jaime Jepús, 1864, 46 p.
  • La taquigrafía sistemática. Gracia, 1869. 40 p.
  • Lógica. Barcelona, 1884. 316 p.
  • Los absurdos del folleto «Dios» del Sr. Suñer y Capdevilla. Barcelona: Jaime Jepús, 1869. 37 p.
  • Los absurdos del folleto «Dios» del Sr. Suñer y Capdevilla. 2.ª ed., Barcelona: Jaime Jepús, 1869.
  • Ontología. Barcelona, 1884, 159 p. .
  • Plan de república española bajo el lema «unidad gradual». Madrid, 1873. 71 p.
  • Taquigrafía con su composición e historia universal. 9.ª ed. Barcelona: Librería de Ricardo Arola, 1928. 176 p.
  • Taquigrafía con su composición e historia universal. 8.ª ed. Barcelona. 177 p.
  • Taquigrafía con su composición e historia universal. 7.ª ed. Barcelona: Editorial Barcelonesa, 1913. 163 p.
  • Taquigrafía con su composición e historia universal. Barcelona, 1899. 156 p.
  • Taquigrafía con su composición e historia universal. Barcelona, 1889. 156 p.
  • Taquigrafía con su composición e historia universal. Barcelona: J. Jepús, 1887. 148 p.
  • Taquigrafía que se enseña oficialmente en el Instituto de Barcelona. 4.ª ed. Madrid: Fortanet, 1879. 77 p.
  • Taquigrafía que se enseña oficialmente en el Instituto de Barcelona. 3.ª ed. Madrid: Fortanet, 1875. 79 p.
  • Taquigrafía que se enseña oficialmente en el Instituto de Barcelona. Barcelona, 1875. 65 p.
Sobre Garriga i Marill
  • Enciclopedia Universal Ilustrada Europeo Americana (ESPASA). Barcelona: Espasa Calpe, 1910 y ss., s.v.
  • FRAILE, G. Historia de la filosofía española. Madrid: B.A.C., 1971, Vol. II, p. 117.
facultat de filosofia - Ramon Llull