filosofiacatalana.cat

Jona ben Abraham Gerondi

( -1263) Escriptor hebreu, conegut entre els llatins per Benedictus Biona, va néixer a Girona a la fi del segle XII, de la mateixa família que Nahmánides, i molt jove encara va marxar a Montpeller, on va tenir per mestres a Samuel ben Schneur i al conegut antimaimonista Salomón ben Abraham, juntament amb el qual i amb David ben Saul va pronunciar l'excomunió contra tots aquells que estudiessin els escrits filosòfics de Maimònides, s'ocupessin de ciències profanes o alteressin el significat literal dels textos sagrats, i àdhuc en la seva animadversió cap a Maimònides va incitar als dominics a que el 1233 cremessin a París públicament les obres d'aquell. No obstant això, com els dominics no es van conformar amb la destrucció de les obres de Maimònides i anys més tard (1240) van procedir a cremar en el mateix lloc que aquelles tots els exemplars del Talmud que van poder trobar a França, Gerondi va veure en tal coincidència una manifestació de la còlera divina per la seva persecució dels textos de Maimònides i va procedir a penedir-se públicament davant els seus coreligionaris en la sinagoga de Montpeller, prometent peregrinar fins a la tomba del mestre a Palestina com a expiació de la seva culpa; i a aquest efecte va emprendre el viatge, passant per Barcelona, on va fundar una escola talmúdica, assentada sobre els principis doctrinals de Maimònides, i, posteriorment, a Toledo, on també va fundar una altra escola talmúdica i on li va sorprendre la mort el novembre de 1263 truncant la seva peregrinació a Terra Santa.

Les obres de Gerondi reflecteixen una rigorosa religiositat que li van merèixer els apel·latius de «he-chased (el piadós) i «he-gado!» (el gran), i que insisteix en la minuciosa observança de tots els preceptes en les relacions amb el proïsme, fidel als antics usos del poble hebreu, destacant especialment l'amor als semblants i la compassió, al mateix temps que es mostra rigorós amb els incrèduls i amb els mancats de pietat. Aquests postulats ètics els fonamenta en una incondicional fe en Déu que per res necessita de de recolzaments filosòfics.

[Extret i traduït de la Biblioteca Saavedra Fajardo de pensamiento político hispánico]


Escrits de Gerondi
  • Comentario a Abot (con el textoimpreso). Edición de Simcha Dolitzki. Berlin: Altona, 1848-1849.
  • Comentario a los «Proverbios». Edición de A. Loewenthal. Berlín: [s.n.], 1910.
  • Iggéret hateshuvá. Constantinopla, 1548.
  • Iggéret hateshuvá. Traducción alemana de Jakob Pozen. Frankfurt a. M. 1717.
  • Iggéret hateshuvá. Praga, 1596.
  • Iggéret hateshuvá. Cracovia, 1586.
  • Séfer hayirá. Lisboa, 1480.
  • Shaaré Teshuvá. Fano, 1502-1505.
Sobre Gerondi
  • BACHER, W. Die Bibelexegese der jüdischen Religionsphilosophie des Mittelalters. Strasbourg, 1892, Vol. II, p.328.
  • BRÜLL Jahrbücher für jüdische Geschichte und Literatur. Vol. I, p. 230; Vol.III, p. 101, Vols. V y VI, p. 83 y s.
  • CORONEL Gaón. Gutachten von R. Jona. Wien, 1871. p. 27.
  • Enciclopedia judaica castellana en diez volúmenes. México: Edit. E.J.C., 1948, Vol. V, p. 67.
  • FÜNN, S. J. Kenesst Yisrael. Varsovia, 1886, p. 448.
  • GRAETZ, H. Geschichte der Juden von den ältesten Zeiten bis auf die Gegenwart. Leipzig: Leiner, 1900-1909, Vol. III, p. 529-580.
  • Das Judentum in Geschichte und Gegenwart. Berlín: Verlag Eschkol, A. G., 1928, Vol. VII, p. 301-304.
  • LOEWENTHAL, A. R. Jonah Gerundi und sein ethischer Kommentar zu den Proverbien. [s.l.: s.n.], 1910.
  • RODRÍGUEZ DE CASTRO, J. Biblioteca española. Madrid: Imprenta Real de la Gazeta, 1781-1786, Vol. I, p. 100 y s.
facultat de filosofia - Ramon Llull