filosofiacatalana.cat

Joan Giné i Partagàs

(1836-1903) Va néixer a Barcelona el 1836, on va cursar la carrera de medicina, i obtingué la llicenciatura el 1858 i el doctorat a Madrid quatre anys més tard, mentre exercia com a metge rural des de 1861 a Vilarrodona (Tarragona). El 1863 es va incorporar com a professor ajudant a la facultat de medicina de la seva ciutat natal, i ocupà aquest lloc fins el 1866, en què va guanyar una càtedra de medicina a la facultat de Santiago de Compostel·la, d'on va tornar a Barcelona com a catedràtic primer d'higiene i després de clínica quirúrgica. El 1892 va ser nomenat degà d'aquella facultat, càrrec que va ocupar fins a la seva mort.

Paral·lelament a la seva activitat universitària, el 1864 va ser nomenat director del manicomi de Nova Betlem a Sant Gervasi (Barcelona), i des d’aquesta institució havia de dur a terme la seva més brillant labor científica. Allí va crear la càtedra lliure de frenopatía, que va servir de base a la primera escola psiquiàtrica espanyola; també a Nova Betlem va fundar el 1881 la Revista Frenopática Barcelonesa, i dos anys més tard reunia entre els seus murs el Primer Certamen Frenopàtic, al que van assistir nombrosos metges i juristes nacionals i estrangers. Igualment important, encara que de menor interès per al nostre propòsit, va anar la seva activitat en l'àmbit de la dermatologia i de la higiene, amb les publicacions de la qual va donar nou impuls a aquestes branques de la medicina a Espanya. I àdhuc cal esmentar la seva prolixa activitat en el camp del periodisme mèdic, col·laborant a El Compilador Médico, important revista mèdica catalana, i dirigint La Independencia Médica, que juntament amb la Gaceta Médica Catalana van ser les dues més rellevants publicacions periòdiques d'aquells temps a Catalunya. La seva mort va esdevenir a Barcelona el 1903.
Entre la seva extensa producció escrita, i al costat del Ensayo teórico-práctico sobre la Homología y Heterología frenopáticas, hem de destacar el seu Tratado de Frenopatología, el subtítol del qual: Fundado en la clínica y en la fisiología de los centros nerviosos, manifesta eloqüentment l'actitud doctrinal d'empremta clarament materialista, del seu autor, per al qual les pertorbacions mentals depenen de les alteracions químiques del cervell, per la qual cosa el seu nom figura entre els més destacats representants del positivisme a Espanya.

[Extret i traduït de la Biblioteca Saavedra Fajardo de pensamiento político hispánico]


Escrits de Giné i Partagàs
  • Apuntes de anatomía general. Barcelona: José Cunill, 1869. 114 p.
  • Apuntes sacados por los alumnos del curso del Doctorado de la Facultad de Medicina de las lecciones sobre historia de la medicina. Barcelona, 1869, 453, XXII p.
  • Compendio de anatomía médicoquirúrgica. Barcelona: Ramírez, 1873. 237 p.
  • Curso elemental de higiene privada y pública. 2.ª ed., Barcelona: Narciso Ramírez, 1871-72, 4 vols.
  • Del empleo del ácido fénico en los embalsamamientos humanos. Barcelona: Luis Tasso, 1864. 19 p.
  • Descripción del manicomio de Nueva Belén. Barcelona: Palau, 1874. 31 p.
  • El corazón del Orate. Discurso. Barcelona: Henrich, 1890. 31 p.
  • Estudios clínicos sobre la sección por ligadura elástica. Barcelona: Ramírez, 1879. 43 p.
  • Higiene industrial. Barcelona, 1872.
  • La familia de los Onkos. Novela o fantasía humorística de carácter clínico, por el Dr. Histógenes Micolini (seudónimo). Barcelona: Academia Ullastres, 1888. 238 p.
  • Lo que es y lo que debería y podría ser la enseñanza en nuestra Facultad de Medicina. Discurso inaugural. Barcelona: J. Jepús, 1898. 61 p.
  • Manicomio de Nueva Belén, fundado en 1857. Barcelona: E. Ullastres, 1883. 16 p.
  • Memoria sobre la necesidad lógica de ampliar estudios anatómicos. Barcelona: B. Ramírez y Compañía, 1865. 29 p.
  • Obras escogidas. Prólogo de D. Rafael Rodríguez Méndez. Barcelona: Imprenta la Academia, 1903, XXV, 836 p.
  • Profilaxis Penal. Discurso. Barcelona: Henrich, 1894. 23 p.
  • Programa prontuario de Clínica quirúrgica. Barcelona: Ramírez, 1875. 79 p.
  • Reseña histórica de la creación del Instituto Médico de Barcelona. Barcelona: B. Ramírez y Compañía, 1866. 83 p.
  • Tratado clínico-iconográfico de Dermatología quirúrgica. Barcelona: Academia Ullastres, 1880. 838 p.
  • Tratado clínico iconográfico de las enfermedades venéreas y sifilíticas. Barcelona: Academia Ullastres, 1883. 718 p.

Tratado de higiene rural. Barcelona: José Tauló, 1860. 351 p.

Tratado de higiene rural. Barcelona, 1861.

Sobre Giné i Partagàs
  • CALBET CAMARASA, J. M. Giné y Partagás y la enseñanza de la Medicina. Anales de Medicina y Cirugía, Barcelona, 1969, 49, p. 341-355.
  • DOMENECHI LLABERÍA, E.; CORBELLA CORBELLA, J. La obra dermatológica del doctor Giné y Partagás. Anales de Medicina y Cirugía, Barcelona, 1969, 49, p. 327-333.
  • DOMENECHI LLABERÍA, E.; CORBELLA CORBELLA, J. Las vertientes principales en la obra médica de Giné y Partagás. Asclepio, Madrid, 1969, 21, p. 173-178.
  • DOMENECHI LLABERÍA, E.; CORBELLA CORBELLA, J. Los aspectos sociales de la actividad médica del doctor Giné y Partagás. Anales de Medicina y Cirugía, Barcelona, 1969, 49, p. 335-340.
  • ELÍAS DE MOLINS, A. Bibliografía de escritores y artistas catalanes del siglo XIX. Barcelona: Imprenta Fidel Giro, 1889-1895, Volumen I, s.v.
  • FRAILE, G. Historia de la filosofía española. Madrid: B.A.C., 1971, Vol. II, p. 177.
  • GONZÁLEZ CASANOVA, J. Algunos aspectos de la obra psiquiátrica del doctor D. Juan Giné y Partagás. Boletín informativo del Instituto Médico-Psicológico, 1968, 9, p. 9-19.
  • LÓPEZ PIÑERO, J. M. et al. Diccionario histórico de la ciencia moderna en España. Madrid: Ediciones Península, 1983, Vol. I, p. 400-402.
  • LÓPEZ PIÑERO, J. M. Y otros Medicina y sociedad en la España del siglo XIX. Madrid: Sociedad de Estudios y Publicaciones, 1964, p. 175.
  • RODRÍGUEZ ARIAS, B. Lo que yo conozco de la vida del profesor Giné y Partagás. Anales de Medicina y Cirugía, Barcelona, 1969, 49, p. 357-361.
  • RUlZ OGARA, C. La obra psiquiátrica de J. Giné y Partagás. Anales de Medicina y Cirugía, Barcelona, 1969, 49, p. 323-325.
  • SANCHO DE SAN ROMÁN, R La obra psiquiátrica de Giné y Partagás. Salamanca: Seminario de Historia de la Medicina Española, 1960.
facultat de filosofia - Ramon Llull