filosofiacatalana.cat

Antoni Ginebreda

(1332-1394) Religiós dominic, amb tota probabilitat natural de Mallorca, com defensen J. M. Bover i V. Mut, qui, en la seva Historia del reino de Mallorca, diu que el 1342, a la primerenca edat de deu anys, va vestir l'hàbit de l'Ordre de Predicadors en el convent d'aquesta ciutat; en tot cas, molt ràpid degué marxar a Catalunya, on es trobava ja el 1357 com a estudiant de lògica en el convent de Barcelona. A l'any següent va passar al convent de Girona, per continuar aquests estudis i el 1363, sempre segons les Actes Capitulars, va marxar al de Lleida ad studium naturarum. En els anys 1368 i següent figura assignat al convent de Barcelona per a l'estudi de la Bíblia, i el 1370 és nomenat lector de filosofia del convent de Barcelona. El 1371 pansa amb idèntica comesa al convent de Lleida, i a l'any següent a l'Estudi General de Tolosa, d'on el 1373 es va traslladar com a lector al de Cervera, on roman tres anys, fins a 1376, en què s'incorpora a l'Estudi General de París. En les Actes del Capítol General d'Osca de 1378 figura el seu nomenament com a lector del convent de Mallorca, i el 1380 el Capítol general de Lausana el nomenà lector de teologia al convent de Barcelona.

Anys després va ser nomenat prior de Mallorca, on el 1384 era víctima d'un procés començat contra ell pels jurats i prohoms de la illa i del que, examinat per la cort de Pere III d'Aragó, va resultar innocent, i el monarca manà que se li restituís el priorat i tots els seus béns, i gaudí a partir de llavors de la protecció règia. El setembre de 1386 va ser nomenat lector de teologia del convent de Sant Mateu i predicador, el desembre d'aquest mateix any, de la capella reial. Igual protecció li va dispensar Juan I, que va sol·licitar del Papa el magisteri en teologia per al nostre autor, i al juny de 1389 el monarca li escriví que l’havia destinat ad climata ultramarina pro certis curie negotiis peragendis, la qual cosa va donar lloc a suposar-lo, pel que sembla sense fonament, bisbe d'Atenes, doncs Ginebreda, que va passar els seus últims anys a Barcelona, va morir a finals del 1394 en aquella ciutat com prior del seu convent, sense que en les Actes del Capítol provincial de 1395 celebrat a Castelló d'Empúries i que recullen la notícia de la seva mort, es faci esment de la seva dignitat episcopal.
A Antonio Ginebreda es deuen sengles traduccions al lemosí i al castellà del De Consolatione de Boeci i la continuació del Compendi Historial de fra Jaime Doménech, que va dur a terme a petició de Pere III.

[Extret i traduït de la Biblioteca Saavedra Fajardo de pensamiento político hispánico]


Escrits de Ginebreda
  • Compendi Historial. Ms.
  • De la consolación de la filosofía de Boecio. Traducción española de A. Ginebreda. Tolosa: Enrique Mayer, 1488. Biblioteca Nacional de Madrid, n.º 389.
  • De la consolación de la filosofía. Traducción española de A. Ginebreda. Sevilla: Menardo Ungut y Estanislao Palana, 1492, 2 vols., Biblioteca Nacional de Madrid, incunable, n.º 391.
  • De la consolación de la filosofía. Traducción española de A. Ginebreda. Sevilla: Menardo Ungut y Estanislao Palana, 1497, 2 vols., Biblioteca Nacional de Madrid, incunable n.º 390.
  • Libre de Boecio de Consolació. Traducción catalana de A. Ginebreda. Lérida: Enrique Batel, 1489, 116 fols., Biblioteca Nacional de Madrid, incunable n.º 388.

 

  • Libre de Boecio de Consolació. Traducción de A. Ginebreda. Ms., Biblioteca Central de Barcelona, n.º 68.
  • Libre de Boecio de Consolació. Traducción de A. Ginebreda. Ms., Biblioteca Universidad de Barcelona. n.º 77.
  • Libre de Boecio de Consolació. Traducción de A. Ginebreda. . Ms., Biblioteca Nacional de Madrid, n.º 18.396.
  • Libre de Consolació de philosophia, lo qual, feu en latí lo gloriós doctor Boeci. Traducción de A. Ginebreda, Edición de M. Aguiló y Fuster. Barcelona: Biblioteca Catalana, 1873-1904, I, 273 p.
Sobre Ginebreda
  • Acta Cap. Prov. Provinciae Aragoniae. Ms.
  • ANTONIO, N. Bibliotheca hispana Nova. 2.ª ed., Madrid, 1783-1788, Vol. I, p. 121.
  • Biografía eclesiástica completa. Madrid: Imprenta Aguado, 1848-1868, Vol. VIII, p. 436 y 853.
  • BOFARULL Y BROCA, A. de Historia de Cataluña. Barcelona: Biblioteca Clásica Catalana, 1906-1910, Vol. V, p.62.
  • BOVER ROSELLÓ, J. M. Biblioteca de escritores baleares. Palma de Mallorca: P. J. Gelabert, 1868, Vol. I, p. 359 y s.
  • COLLEL COSTA, A. Escritores dominicos del principado de Cataluña. Barcelona: [s.n.], 1965, p. 144-146.
  • COLL, J. M. Tres escritores dominicos gerundenses del siglo XVI, en lengua vernácula, fr. Arnaldo Simó, fr. Antonio Ginebreda y fr. Juan Rumeu. Anales del Instituto de Estudios gerundenses, Gerona, 1949, p. 1-32.
  • DIAGO, F. Historia de la provincia de Aragón de la orden de predicadores, desde su origen hasta 1600. Barcelona: Imprenta Jaume Cendrat, 1599, 10 hs., 294 fols., Fol. 257.
  • DOMÍNGUEZ BORDONA, J. Catálogo de los manuscritos catalanes de la Biblioteca Nacional. Madrid: Biblioteca Nacional, 1931, p. 96 y s.

 

  • LEQUIEN Oriens Christianus IlI. p. 842.
  • MUT, V. Historia del reino de Mallorca. Mallorca: Herederos de Gabriel Guasp, 1650, p. 663.
  • QUETIF, J.; ECHARD, J. Scriptores Ordinis Praedicatorum. París, 1719-1721, Vol. II, 1.ª parte, p. 24.
  • REICHERT Chronicon Petri de Arenys. Monumenta Ordinys Fratrum Praedicatorum Historica. Roma, 1896, Vol. VII, p. 60, 62.
  • ROBLES, L. Escritores dominicos de la Corona de Aragón (siglos XIlI-XV). En Repertorio de Historia de las Ciencias Eclesiásticas en España. Salamanca: Instituto de Historia de la Teología Española, 1967, Vol. III, p. 104-106.
  • RUBIO Y LLUCH, A. Documents per l'Historia de la Cultura Catalana migeval. Barcelona: Institut de Estudis catalans: Palau de la Diputació, 1908-1921. Vol. I, p. 329, 333, 342., Vol. II, p. 298, 316 (nota I).
  • TORRES AMAT, F. Memoria para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña. Barcelona: Imprenta Verdaguer, 1836, p. 295.
facultat de filosofia - Ramon Llull