filosofiacatalana.cat

Francesc Gomà i Musté

(1915-1998 ) Va néixer a Valls (Tarragona) el 16 d'abril de 1915 i, després de dur a terme la seva formació primària i mitjana, sempre en terres catalanes, va emprendre els estudis superiors a la Universitat Autònoma de Barcelona, on va tenir per mestres a Joaquim Xirau, Pere Font i Puig i Juan David García Bacca, i a la facultat de filosofia de la qual obtigué la llicenciatura el 1940, després de superar les nombroses dificultats acadèmiques ocasionades per la guerra civil. Va iniciar llavors una fase d'aproximació a la cultura i pensament filosòfic francès premiada el 1953 pel Govern gal amb el títol d’ «Officier d'Académie». Però ja des de 1950 s'havia incorporat per oposició al claustre de la Universitat de Barcelona com a adjunt d'antropologia, metafísica i estètica i, després del seu doctorat el 1959 amb una tesi sobre El tema de la nada en la filosofía contemporánea, que va merèixer la qualificació de summa cum laude, el 1967 ocupà també per oposició la càtedra de fonaments de filosofia i història dels sistemes filosòfics d'aquella Universitat. Durant vuit anys va ser cap del departament d'antropologia filosòfica i el 1970 fou nomenat vicerector, càrrec que va ocupar fins el 1975. El 1979 va ser escollit degà de la facultat de filosofia i ciències de l'educació, i, després de la seva jubilació el 1985, va mantenir aquella dignitat a títol honorari. Com a reconeixement als seus mèrits científics, entre altres distincions, el 1975 el Ministeri d'Educació li concedí l'encomana amb placa de l'Ordre d'Alfons X el Savi.

F. Gomá és membre de la Societat Espanyola de Psicologia i del Consell Social de la Universitat de Barcelona; i en l'actualitat és vicepresident de l'Ateneu barceloní i president de la Societat Catalana de Filosofia.
Entre els seus mestres universitaris, el que sens dubte va exercir major i més perdurable influx en la seva orientació filosòfica i en la seva activitat docent va ser Joaquim Xirau, de qui va rebre el seu interès per l'estudi i investigació fenomenològica, referida, sobretot, a la temàtica de l'àmbit antropològic, principalment, cultura i personalitat, relacions interpersonals, vida afectiva i àmbit dels valors. En aquesta dimensió és, així mateix, perceptible la presència de Max Scheler, aconseguida a través d'un llarg contacte amb els seus escrits i problemàtica i en la qual, en bona part, recolza la seva defensa de la realitat i autonomia de l'esperit.
En una etapa posterior, la seva activitat investigadora va atendre successivament a la figura i obra de Martin Heidegger, el pensament del qual i l’anàlisi dels seus textos va introduir a la Universitat de Barcelona a través de les seves lliçons de càtedra i de diversos seminaris; a Freud, al que ha estudiat en els seus antagonismes amb Max Scheler i en els punts de contrast d'ambdues doctrines; i, més recentment, el seu interès ha girat entorn de Merleau-Ponty i en les aportacions que la biologia i l'etologia contemporànies poden oferir per a un coneixement més actual i concret de la vida humana, d'acord amb els propòsits del gran filòsof francès.

[Extret i traduït de la Biblioteca Saavedra Fajardo de pensamiento político hispánico]


Escrits de Gomà i Musté
  • Conclusiones sobre el estudio temático de la nada en Heidegger. Convivium, 1959, 7, p. 24-31.
  • Diàleg i tertulia. Discurso inaugural del curso académico 1982-1983 de l'Ateneu Barcelones, pronunciado el 14 de octubre de 1982. Barcelona: Ateneu Barcelonès, 1982, 16 p.
  • El hombre según la filosofía. En El Hombre. Barcelona: Dalmau y Jover, 1963, p. 11-19.
  • El problema psicológico de la expresión. Convivium, 1964, 17-18, p. 165­175.
  • Freud y su obra. Barcelona: Dopesa, 1977, 142 p.
  • Heidegger. En Los filósofos y sus filosofías. Barcelona: Vicens-Vives, 1983, p. 185-213.
  • Historia de la Filosofía. En Enciclopedia Labor. Barcelona: Labor, 1960, Vol. IX, p. 617-708.
  • L'Horitzó filosòfic de la poesia de Joan Vinyoli. Barcelona: I.C.E. de la Universidad, 1986, p. 11-30.
  • La personalidad humana. En El Hombre. Barcelona: Dalmau y Jover, 1963, p. 59-78.
  • Merleau-Ponty. En Los filósofos y sus filosofías. Barcelona: Vicens-Vives, 1983, p. 217­-245.
  • Psicología. En Enciclopedia Universal Ilustrada Europeo Americana (ESPASA). Barcelona: Espasa Calpe, Suplemento, 1959-1960, p. 1691-1729.
  • Sartre. En Los filósofos y sus filosofías. Barcelona: Vicens-Vives, 1983, p. 249-277.
Sobre Gomà i Musté
  • LÓPEZ QUlNTÁS, A. Filosofía española contemporánea. Temas y autores. Madrid: B.A.C., 1970, p. 702.
facultat de filosofia - Ramon Llull