filosofiacatalana.cat

Zeraya ben Isaac Sealtiel Gracián

Va néixer a Barcelona a mitjans del segle XIII d'una il·lustre família hebrea. En la seva joventut va emigrar a Itàlia i el 1277 fixà la seva residència a Roma, on va mantenir càtedra pública de filosofia i exègesi. Va gaudir de gran prestigi com a bon coneixedor del pensament de Maimònides, especialment del More Nebuchim, entorn del qual va rebre nombroses consultes, entre altres la del seu parent Jehudá ben Salomó, al que va respondre amb un escrit conservat en el Ozar Nechmad, vol. II, p. 121 et seq. També Hillel de Verona, probable condeixeble seu a l'escola de Jonás Gerondi a Barcelona, va dirigir nombroses preguntes al nostre autor, algunes de les quals van suscitar una viva polèmica entre tots dos i dues de les respostes de la qual es troben igualment contingudes en l'obra abans citada, vol. II, p. 124 et seq.
Així mateix és de destacar l'extensa labor traductora duta a terme per Gracián, sobretot durant els primers anys de la seva estada a Roma, i amb la qual va contribuir notablement a intensificar els estudis filosòfics en els cercles jueus d'Itàlia i de Centre Europa. Entre les més importants han de recordar-se: el Comentari mitjà d’Avicena a la Física d'Aristòtil; la Paràfrasi de Temisti al De coelo, i el De Anima d'Aristòtil; més algunes de caràcter mèdic com Els aforismes de Maimònides, Les malalties i accidents de Galeno; la Primera part del Cànon d’Avicena; un Breu tractat de Maimònides sobre el coit, etc.
Se sap que Gracián va romandre a Roma fins el 1290, encara que no es pot precisar si aquesta va ser la data de la seva mort o si va perllongar els seus dies després d'abandonar la ciutat del Tíber.


Escrits de Zeraya
  • AI-Farabi: Tratado sobre la naturaleza del alma. Edición de Rosenthal. Varsovia, 1857.
  • AI-Farabi: Tratado sobre la naturaleza del alma. Traducción del árabe al hebreo por Zeraya ben Isaac Sealtiel Gracián, y editada por Edelmann. En Chemda genusa. Königsberg, 1856.
  • Comentario a Job. En: Schwarz Tikwat Enosch. Berlin, 1868.
  • Imre Daat (Comentario a los Proverbios). Edición de Schwarz. Wien, 1871.
Sobre Zeraya
  • Das ludentum in Geschichte und Gegenwart. Vol. VII, p. 636-638.
  • Enciclopedia judaica castellana en diez volúmenes. México: Edit. E.J.C., 1948, Vol. V, p. 135.
  • FUNN, S. J. Keneset Yisrael. Varsovia, 1886, p. 337, 338.
  • GEIGER, A. Jüd. Zeitschrift. Vol. VII, p. 142, 146-150.
  • STEINSCHNEIDER, M. Die Arabische Literatur der luden. Frankfurt: [s.n.], 1902, p. 213-219.
  • STEINSCHNEIDER, M. Hebräische Bibliographie. Berlin, 1871. Vol. IV, p. 125; Vol. VIII, p. 89; Vol. X, p. 50; Vol. XI. p. 42, 91, 136; Vol. XII, p. 43, 47; Vol. XVI, p. 86.
  • ZUNZ, L. Wiss. Zeitschr. Vol. IV, p. 190.
facultat de filosofia - Ramon Llull