filosofiacatalana.cat

Alfred Gunter [Gonter]

(fl. 1322-1325). Franciscà i pensador. D'origen bretó o nascut a Daroca, amb l'aixopluc de fra Ponç Carbonell, fou lector de Sant Francesc de Barcelona del 1322-1325. Estudià a París els dos primers lustres del segle xiv, sota el mestratge de sant Joan Duns Escot i fent companyia a altres catalans. Defensà les clàssiques posicions dels franciscans, no només en l'escotisme o l'immaculisme, sinó també en les tendències espirituals sobre l'absoluta pobresa de Crist. D'això roman la Quæstio de paupertate Christi. També a Barcelona va escriure un Comentari a les Sentències (Bibl. Vat. lat. Ms. 1113).

[Agustí Boadas i Llavat - Josep Martí i Mayor, Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya]


Sobre Gunter

✓ Amorós Payá, León, “Anfredo Gontero, discípulo de Escoto y lector en el estudio general de Barcelona”, Revista española de teología (1941) 
✓ Schmaus, Michael, “Un sconosciuto discepolo di Scoto. Intorno alla prescienza divina”, Rivista di filosofia neoscolastica (1932)

facultat de filosofia - Ramon Llull