filosofiacatalana.cat

Cosme Damián Hortolá

Va néixer a Perpinyà el 1493, encara que molt aviat va marxar amb els seus pares a Girona, on va haver d'iniciar la seva formació, i anà després a Alcalá, al Col·legi Trilingüe de la qual va aprendre grec i hebreu i posteriorment filosofia, fins a obtenir el magisteri en arts. Instal·lat a París, va perfeccionar els seus coneixements de grec i hebreu al costat del famós hebraïsta Francisco Vatable i va cursar la teologia amb la intenió d'abraçar l'estat religiós; però sempre darrere de nous coneixements, es va traslladar després a la Universitat de Bolonya per completar la seva formació teològica i canònica, i es doctorà el 1528 en ambdues facultats.
De retorn a Espanya, el 1542 es va incorporar als Estudis Generals de Barcelona amb el compromís d'ensenyar arts, explicant posteriorment també teologia i Sagrada Escriptura durant els disset anys que va romandre en aquella Institució, i al llarg dels quals va ser rector de la mateixa tres vegades, la primera d'elles el 1543; també per aquells anys va ser consultor de la Santa Inquisició. El 1560 Felip II el va escollir prior de l'abadia de canonges regulars de Sant Agustí a Vilabertrán (Girona) i el 1562 marxà, també per designi del monarca, com a teòleg al Concili de Trento, en les sessions del qual va prendre part activa. Pallavicino diu sobre aquest tema en la seva Historia del Concilio de Trento (llibre XX, cap. 2) que el dia 10 de febrer de 1563 va parlar sobre els articles del matrimoni de manera que «sense fatigar als oïdors va fer una llarga oració senza per tutto cio stancar l'attenzione». Al final del Concili (4 de desembre de 1563) va tornar a la seva abadia, que va governar amb gran encert fins a la seva mort, esdevinguda el 3 de febrer de 1568.
Hortolá, que va llegir a Aristòtil i a Sant Tomás durant el seu magisteri a la Universitat de Barcelona, va ser també home «versadísimo en la Filosofía platónica», com afirma M. Solana; i de tot això en dóna testimoniatge en els seus comentaris al Cantica Canticorum.


Escrits de Cosme Damián
  • In Canticum Canticorum Salomonis explanatio in Isagogen, paraphrasium, et quique posteriores pleniores interpretationis libros distributa Deo ac Domino Nostro lesu-Christo dicata. Barcinone: cum licentia ex Typographia Iacobi Cendrat, 1583, 29 hs., 153 p.
  • In Canticum Canticorum Salomonis. Dilucidiss. propeq. divina Explanatio... Historiam totius Evangelicae. Venetiis: apud Felicem Valgrissium, 1585, 22 hs., 462 p.
  • Oración fúnebre que compuso en la muerte de su protector el cardenal Cantareno. Ms.
Sobre Cosme Damián
  • ANTONIO, N. Bibliotheca hispana Nova. 2.ª ed., Madrid, 1783-1788, Vol. I, p. 256 y s.
  • Biografía eclesiástica completa. Madrid: Imprenta Aguado, 1848-1868, Vol. IX, p. 1142-1149.
  • FERNÁNDEZ DE CASTRO, E. F. Ensayo de un índice de autores bíblicos españoles. Revista española de estudios bíblicos, 1926, p. 65 y s.
  • GUTlÉRREZ, C. Españoles en Trento. Valladolid: [s.n.], 1951, p. 214-223.
  • HURTER, H. Nomenclator Literarius Theologiae Catholicae. Innsbruck: [s.n.], 1903-1913, Vol. III, n. 35, cols. 73-74.
  • LIPENIUS, M. Bibliotheca redis Theologica. Reimpresión. Hildesheim, New York, 1973, Vol. I, p. 221.
  • LIPENIUS, M. Bibliotheca redis Theologica. Frankfurt A. M., 1685.
  • MENÉNDEZ PELAYO, M. La ciencia española. Santander: Aldus, 1954, Volumen II, p. 11; Vol. III, p. 18.
  • PLA CARGOL, J. Biografías de gerundenses. (Gerona y su comarca). Gerona: Dallmáu Carlés Pla, 1948, p. 299.
  • RODRÍGUEZ, I. Autores espirituales españoles (1500-1572). En Repertorio de Historia de las Ciencias Eclesiásticas en España. Salamanca: Instituto de Historia de la Teología Española, 1967, Vol. V, p. 501.
  • SOLANA, M. Historia de la filosofía española. Madrid: Asociación Española para el Progreso de las Ciencias, 1941, Vol. I, p. 686.
  • TODA Y GÜELL, E. Bibliografía española de Cerdeña. Madrid: Tip. de Huérfanos, 1890, p. 285 y s.
  • TORRES AMAT, F. Memoria para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña. Barcelona: Imprenta Verdaguer, 1836, p. 306-312.
facultat de filosofia - Ramon Llull