filosofiacatalana.cat

Selomó ben Abraham IBN Adret

Famós autor cabalista, conegut com a Arisba, abreviatura del seu nom, nascut a Barcelona el 1235. Va ser deixeble directe de Mosé bar Nachman de Girona (vegi’s), a qui va succeir en el rabinat, i va seguir la doctrina de l'escola hebrea cordovesa formada per Isaac bar Baruc, Isaac ibn Giad, Isaac bar Mosé i Isaac bar Reuben. Va ser home molt versat en la Bíblia i en la Misná i va posseir una sòlida formació filosòfica, així com una marcada inclinació místico-cabalista rebuda del seu mestre Nahamànides.
Va gaudir de gran prestigi en el seu temps i la seva autoritat va ser acceptada sense reserves per totes les comunitats jueves hispanes, com recorda Imanuel Aboab en la seva Nomología, p. 80. Va morir a Barcelona el 1310.
Entre els seus més importants escrits ha de recordar-se, Perus Hagadah sel Pasach (Comentari del tractat de la Pasqua), d'orientació cabalista; Hiddouche Berakhot (Novel·les o exposicions noves), un comentari a les al·legories contingudes en diversos tractats del Talmud; Sefer Thorah Habaith (Llibre de la llei de la casa), dividit en set parts referents als ritus domèstics dels jueus sobre la manera de degollar als animals, qui els han de degollar, les viandes lícites i les prohibides, la barreja de les coses en el dissabte i altres festivitats, la prohibició de beure el vi dels sacrificis, la triple ablució de les mans durant el menjar i, sobre les dones, els seus banys i ablucions; Habodath Haqodes (Servitud de la santedat), obra de caràcter jurídic sobre diversos aspectes de la santificació del dissabte; Seeloth Uthesuboth (Preguntes i respostes), relativa a qüestions pecuniàries, i Toledoth Adam (Generacions d'Adam), també de caràcter jurídic.


Escrits de Selomó
  • Habodath Haqodes (Servidumbre de la santidad). Venecia: Daniel Zaneti, 1602. 75 fols.
  • Hiddouche Berakhot (Novelas o exposiciones nuevas). Metz: Moise May, 1765.
  • Hiddouche Berakhot (Novelas o exposiciones nuevas). Constantinopla, 1720.
  • Hiddouche Berakhot (Novelas o exposiciones nuevas). Sabioneta, 1553.
  • Hiddouche Berakhot (Novelas o exposiciones nuevas). Venecia: D. Bomberg, 1523. 116 fols.
  • Lex domus brevis. Ms. 94 fols. Escrito en caracteres rabínico-hispánicos. En la Biblioteca Ambrosiana.
  • Quasita et responsa. Viena, 1812.
  • Quasita et responsa. Lemberg, 1811.
  • Quasita et responsa. Hanau: Hans Jacob Hene, 1610. 222 fols.
  • Quasita et responsa. (en hebreo). Venecia: Marco Antonio Justiniani, 1545. 188 fols.
  • Quasita et responsa. Constantinopla, 1516, IX, 446 p., 27 hs.
  • Seeloth Uthesuboth (Preguntas y respuestas). Bolonia, 1539. 216 fols.
  • Séfer Thorah Habaith (Libro de la ley de la casa). Cremona: Vicente Conti, 1566. 72 folios.
  • Séfer Thorah Habaith (Libro de la ley de la casa). Venecia, 1508. 192 fols.
  • Séfer Thorah Habaith (Libro de la ley de la casa). Venecia: Juan de Gara, 1608. Con un copioso índice y sendos comentarías el uno de Rabí Aharon Haleví ben R. Joseph Benbenaste y el otro anónimo.
  • Tholedoth Adam (Generaciones de Adán). Liburna, 1657.
  • Tholedoth Adam (Generaciones de Adán). Bolonia, 1524.
Sobre Selomó
  • ABOAB, l. Nomología o discursos legales. Amsterdam, estampados a costa y despensa de sus herederos en el año de la Creación 5389, 1629, 2 hs. 322 p., 5 hs.
  • AGUSTÍN LADRÓN DE GUEVARA, J. M.ª; SALVADOR BARAHONA, M.ª L. Ensayo de un catálogo bio-bibliográfico de escritores judeo-españoles-portugueses del siglo X al XIX. Madrid: José Porrúa Turanazas, 1983, Vol. II, p. 528-532.
  • EPSTEIN, l. The «Responsa» of Rabbi Salomon ben Adreth of Barcelona (1235-1310), as a source of the history (of the Jews) of Spain. Londres: [s.n.], 1925, II, 122 p.
  • PERLES, J. L. Rabbi Salomo ben Abraham ben Adereth. Sein Leben und seine Schriften. Breslau, 1863.
  • TORRES AMAT, F. Memoria para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña. Barcelona: Imprenta Verdaguer, 1836, p. 49 y s. bajo Arisba, Rabí Salomón.
facultat de filosofia - Ramon Llull