filosofiacatalana.cat

Abraham IBN Chasdai Ben Samuel Ha-Levi

Traductor i polemista jueu, que va viure en la primera mitat del segle XIII a Barcelona, fill, segons Graetz, del poeta Samuel ben Abraham ibn Chasdai. Decidit defensor de Maimònides, especialment del seu pensament filosoficoreligiós, va polemitzar llargament amb els enemics d’aquell, havent de recordar-se d’entre els escrits que va consagrar a aquesta controvèrsia, el que va dirigir a Yehudá Alfacar retraient-li les seves invectives contra David Kimchi, la carta que, juntament amb el seu germà Yahudá, va enviar a les comunitats hispanes o la que va remetre al principal antimaimonista del moment, Meir ben Todros Ha-Levi Abulafia. Però la seva major notorietat es va deure a les diverses traduccions que va fer de l’àrab a l’hebreu de textos ètics i filosòfics, alguns dels quals han arribat a la posteritat únicament en les versions de Chasdai. Especialment famosa va ser la seva reelaboració en llengua hebrea d’una vella novel·la hindú, “Barlaam i Josafat”, que a través d’una versió grega va ser traduïda a l’àrab, llengua en la qual la va conéixer el nostre autor donant-li el títol hebreu de “Ben ha-Melech we-ha-Nasir” i que posteriorment ha passat a diverses llengües europees sota el títol “El príncep i el Derwisch”. F. Torres Amat en el seu “Diccionario crítico de escritores catalanes” li atribueix algunes altres obres, de la paternitat de les quals la crítica més recent i autoritzada no es fa ressò. Són aquestes: “Sepher Hannephasc”(Llibre de l’ànima), Venècia, Bomberg 1519; “Sepher Hatthapuech” (Llibre de la poma), Venècia, Bomberg 1519 i el “Fill del Rei i el Natzaré”, Constantinoble 1518 (reimprès a Màntua 1558).


Escrits d'Abraham
  • Balanç de judici. Ms. Arch. Vaticano.
  • Ben ha-Melech we-ha-Nasir. Constantinopla: [s.n.], 1518, Trad. de l'alemany per W. A. Meisel sota el títol Prinz und Derwisch. Stettin, 1847; 2ª ed. Pest, 1860; existeix una altra traducció alemanya més antiga amb caracteres hebraics a Frankfurt a. M., 1769; i un manuscrit hebraic del segle XVI que es conserva a la biblioteca de Munich. Així como una traducció lliure i abreujada en hebreu apareguda a Varsovia el 1870.
  • Sefer ha-Mizwot de Maimónides. D'aquesta traducció només se'n conserven alguns fragments a Nahamanides i al Sefer ha Chinuch.
  • Traducció de Iggeret Teman de Maimónides. Hi ha fragments a M. Steinschneider: Hebräische Bibliographie, XV, 62, encara que existeixen dues altres traduccions hebrees de la mateixa.
  • Traducció de Mosene Zedek de l'àrab Misan al-Amal de AIgazel. Editat amb un pròleg en hebreu per J. Goldentahal. Leipzig: [s.n.]. 1839. (Aquesta obra de la que no es conserva l'original àrab presenta la peculiaritat de que Chasdal va substituir les citas del Corà per textos de la Bíblia del Talmud).
  • Traducció de Sefer ha-Jessodot de l'àrabe Kitab al-Istiksat de Isaac ben Salomon Israel. Editada amb un pròleg en alemany per S. Fried. Frankfurt a. M.: [s.n.], 1900, No es conserva l'original àrab.
  • Traducció del Sefer ha-Tappuach de l'àrabe Kitab al-Tuffaha pseudoaristotèlic sobre la inmortalitat de l'ànima. Publicat per Daniel Bomberg a la col·lecció «Likkute ha-Parde». Venecia: [s.n.] 1519 Col·lecció «Goren Nachon», Riva di Trento, 1562; LunévilIe 1807; Frankfurt a. Main, 1693; 1800; amb traducció llatina de J. J. Losius, Giessen, 1706, a Biga dissertationum; amb notes d' Abraham Lischstein s. l. (Grodno) 1799; amb traducció alemana de J. Musen, Lerber, 1873
Sobre Abraham
  • BRULL. Jahrbücher für jüdische Geschichte und Literatur. Frankfurt: [s.n.], 1874-1890, IV, p. 20-32.
  • Das Judentum in Geschichte und Gegenwart. Berlín: Verlag Eschkol, A. G., 1928, Vol. V, p. 351.
  • Enciclopedia judaica castellana en diez volúmenes. México: Edit. E.J.C., 1948, Vol. VI, p. 186.
  • GORION, M. J. bin. Dorh Judas die Sagen der Juden. Trad. y ed. por Rabel y Emmanuel Bin Gorion. Frankfurt a. M.: [s.n.], 1913-1927, IV, p. 32-46 y 244-246.
  • GRAETZ, H. Geschichte der Juden von den ältesten Zeiten bis auf die Gegenwart. Leipzig: Leiner, 1900-1909, Vol. VI, p. 195; Vol. VII, pp. 55-78-373.
  • MILLAS VALLlCROSA, J. M. Literatura hebraico-española. Barcelona: Labor, 1967, p. 155-158.
  • SCHOLOESSINGER, M. Jewish Encyclopedia. [S.l.: s.n., s.a.], Vol. VI, p. 247.
  • STEINSCHNEIDER, M. Catalogus Librorum Hebraeorum in Bibliotheca Bodleiana. Berlín: Welt Verlag, 1931, Col. 673, nº 4207.
  • STEINSCHNEIDER, M. Die Arabische Literatur der Juden. Ein Beitrag zur Literaturgeschichte der Araber, Grossenteils aus handschriftlich. Quellen. Frankfurt a. Main: J. Kauffmann, 1902, p. 40 y 210.
  • STEINSCHNEIDER, M. Die hebräischen Übersetzungen des Mittelalters und die Juden als Dolmetcher. Unveraand: Akademische Drucker, 1956, p. 286, 342, 391, 863, 927, 930.
  • STEINSCHNEIDER, M. Hebräische Bibliographie. Berlín: Julius Benziam, 1871, p. 89, 96, 173-174.
  • STEINSCHNEIDER, M. Mana. Berlín: [s.n.], 1847.
  • SULZBACH, A. Die religiöse und weltliche Poesie der Juden vom Siebenten bis zum secheszehnten Jahrhundert. Abdruck aus: Winter und Wünsche (Hg.): Die jüdische Literatur seit abschluss des kanons. Vol. III, p. 171-182.
  • TORRES AMAT, F. Memoria para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña. Barcelona: Impr. Verdaguer, 1836, p. 3-4.
  • WEISSLOWITS, N. Abraham b. Samuel ha-Levi. München: [s.n.], 1890.
  • ZUNZ, L. Literaturgeschichte der synagogalen Poesie. Berlín: Luis Geschel, 1865, p. 447.
facultat de filosofia - Ramon Llull