filosofiacatalana.cat

Francesc Masferrer i Arquimbau

Nascut el 1847, és un dels impulsors de l’anomenat Esbart de Vic, essencial per entendre la força d’implantació dels ideals de la Renaixença a la comarca d’Osona i en bona part també a Catalunya. Juntament amb dos germans seus, Jacint Verdaguer i el canonge Jaume Collell, entre d’altres, iniciaren un grup d’amics que conrearen la poesia, la literatura i les arts en general. Masferrer es va fer notar com a poeta en les reunions literàries del grup, i també en les publicacions de la seva ciutat i de Barcelona. Però Francesc d’Assís tenia ànima de filòsof i en 1864 va matricular-se a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona. Segurament que cedint a pressions familiars va matricular-se alhora a la Facultat de Dret. El quadre de professors que tindrà a la carrera de filosofia serà Manuel Milà i Fontanals, catedràtic de Principios generales de literatura y literatura española; Antoni Bergnes de las Casas, catedràtic de Literatura clásica, griega y latina i de Estudios críticos sobre los prosistas griegos; Joaquim Rubió i Ors, catedràtic de Historia universal, i Francesc Xavier Llorens i Barba, catedràtic de Metafísica i per encàrrec de la càtedra de Geografía. La metafísica va ser l’assignatura que captà més el seu interès i que li donà més bons resultats. El curs 1865-1866 va obtenir el premi ordinari que es donava anualment en aquesta càtedra i que distingia l’alumne més brillant. També el seu catedràtic, Francesc Xavier Llorens i Barba, va ser el professor que més el va marcar. Al llarg de la seva vida li dedicarà algunes de les seves obres i publicarà a la premsa de Barcelona un sentit homenatge a la mort del professor. Masferrer va considerar-se tota la vida un seguidor de Llorens i Barba i de la seva filosofia del sentit comú. Va creure que calia portar endavant una harmonització entre el tomisme i la filosofia escocesa, empresa en la qual, segons Masferrer, Llorens no havia tingut temps de treballar-hi prou. És per això que en la seva obra principal s’esforça per fer-ne la compatibilitat. En 1877 va treure les oposicions a la càtedra de psicologia, lògica i filosofia moral a Ponferrada; començava així la seva peripècia per diversos instituts d’ensenyament secundari, a Terol (1879), Oviedo (1881) i finalment Lleida (1891). Intentà repetidament obtenir la càtedra a Barcelona però li arrevatà definitivament Hermenegildo Giner de los Ríos (1898).

La seva obra més important és el Programa razonado de un curso de filosofía elemental, publicat a Vic en dos volums. El primer va sortir en 1881; el segon, en 1883. La segona edició d’aquest llibre canvia de títol, Curso de filosofia elemental, publicat per la mateixa casa editorial en 1886. La tercera edició, també com a Curso..., va ser publicada a Barcelona en 1896, a la Tipografia Hispano Americana de Barcelona. L’obra està dedicada “a mi inolvidable maestro, el eminente psicólogo D. Francisco Javier Llorens” i té per objectiu el mercat editorial del llibre de text. El contingut del llibre es refà i en parts importants de text es reescriu, es reformula, s’amplia o es retalla en les dues reedicions. En les lliçons de la part preliminar s’estructura el contingut de la matèria a tractar i les bases epistemològiques a partir del qual es parteix. S’afirma el punt inicial de tot pensar verament filosòfic: l’activitat de la consciència. Es comença per tractar de la psicologia empírica, fonament del saber filosòfic que busca les bases certes de l’existència. Obtingut aquest, ja es pot entrar al saber que investiga les formes i els modes del coneixement. Masferrer utilitza les etiquetes classificatòries pròpies de l’època i de les normatives. És per això que anomena Noologia (o Ideologia) a aquelles formes i modes. Després s’arriba a l’Estesiologia –l’estudi de la sensibilitat– i la Prasologia –l’anàlisi dels desitjos, volicions i actes. Fins aquí s’ha partit de la certesa de la consciència, del jo, de les formes de conèixer-ho i s’ha arribat a l’anàlisi de la sensibilitat, de les sensacions i de les volicions. Ara cal pensar-ho bé, amb mètode. Per això s’entra a la Lògica i l’Ètica, l’aplicació de tot l’obtingut. Només en l’edició de 1896 trobem les lliçons dedicades a la Lògica i a l’Ètica. Això és així perquè Masferrer pensava editar un volum exclusiu amb aquestes matèries, però, vist que ni en la primera ni en la segona edició sortí el tom dedicat a la Lògica i a l’Ètica, en l’edició final l’integrà en un únic text. Maferrer va estar 15 anys publicant i reeditant la seva obra, fins que la donà per acabada en l’edició de 1896. En el cos del text és habitual trobar-hi cites llatines –algunes vegades ben llargues i especialitzades– i franceses, amb les novetats científiques de la temàtica tractada. Com és propi de l’escola del sentit comú catalana, Hamilton, Vives i Llorens són els autors més citats i dels quals Masferrer tenia més coneixement. Sabuda la tradicional oposició entre els partidaris de l’escola escocesa i els escolàstics, pot sobtar que Tomàs d’Aquino sigui un autor tan citat per Masferrer, i sempre amb textos originals i ben trobats. Masferrer tenia un coneixement profund de l’obra tomista, amb una profunditat molt similar a la que tenia de Lluís Vives. La raó d’aquesta presència tomista és el seu interès per mirar de conciliar en la mesura del possible les dues escoles. En la dedicatòria de la primera l’edició en veiem una mostra clara. Escriu a la portada: “A la memoria del malogrado catedrático de Barcelona, Dr. Francisco Javier Llorens i Barba, sabio y ferviente cultivador de la psicología escocesa y conocedor profundo de la metafísica escolàstica, dedica este modesto ensayo de conciliación de las dos escuelas el último de sus discípulos, que, reconociéndose inepto para glosador, aspira tan solo a ser fiel copista de las lecciones de su maestro.”

És autor també d’un Resumen de un curso de filosofía elemental adaptado al programa de examen de la asignatura de Psicología Lógica y Ética. (Vic, 1884) i d’un Resumen de las lecciones expuestas en el curso de filosofía elemental adaptado al programa que ha de servir para los exámenes (resum de l’edició de 1886, Vic, 1891). Va publicar nombroses poesies en els periòdics i revistes de més prestigi del seu temps.

“La filosofia li feu mal, fent-li abandonar aqueix amor que tant hermoses flors havia produït [es refereix a la poesia], dedicant-lo a fomentar aspiracions que es tenen generalment per més sèries però que no sempre resulten tant productives. En Francesc Masferrer havia escrit de Filosofia, demostrant tot la profunditat que alcançava el seu pensament, però nosaltres i els esdevenidors nos recordarem bon xic més del poeta i per sa sola poesia El mou món darem de bon grat totes aquelles espesses disquisicions filosòfiques que tant els costava de pair als seus tendres deixebles”.

Necrològica de La veu del Montserrat (26-07-1901)

[extret d’I. Roviró, Diccionari de filòsofs, teòlegs i mestres del seminari de Vic, 2000]


facultat de filosofia - Ramon Llull