filosofiacatalana.cat

Bernat Metge

Va néixer a mitjan segle XIV a Barcelona, segons propi testimoni. Les primeres referències biogràfiques que d’ell posseïm es remunten a l’any 1376, en què ja es trobava en La Cort com a Secretari de l’Infant el senyor Juan, i com a tal va ser un dels encarregats de col·lectar els impostos per a sufragar les noces de l’Infant amb senyora Violant, la qual cosa tal vegada per algunes irregularitats descobertes en l’administració d’aquests fons, va donar lloc al seu processament. Va ser llavors quan potser per a consolar-se en la seva desgràcia va escriure el seu “Llibre de Fortuna e Prudencia” inspirat en el “De consolatione Philosophiae” de Boeci. Emperò, poc després era rehabilitat en el seu lloc prop del Príncep i la seva estrella semblava anar en ascens amb la coronació règia d’aquell, quan el 1388 va ser novament empresonat, i el nostre autor feia front a la seva penosa situació tornant a empunyar la ploma per a escriure una novel·leta, “Historia de Valter e Griselda”, versió catalana de la llatina que Petrarca havia fet d’un episodi del Decameron de Boccacio.
Novament l’hàbil cortesà va sortir triomfant de la prova, i la fortuna, que semblava lògic esperar de la coronació del seu antic senyor, no va tardar molt en somriure-li, perquè el 1390 apareix amb el càrrec de Secretari del Rei i de la Reina, en el que es manté fins a la mort del Monarca el 1396. Però, amb la pujada al tron del successor de Juan I, Martí l’Humà i els consegüents canvis operats en La Cort, torna a veure’s compromesa la situació de Bernat, que és sotmés per tercera vegada a procés el qual, com en les dos precedents, desperta en ell l’afany d’escriure, en aqeusta ocasió una sàtira grotesca, “La medicina apropiada a tot mal”, seguida de la seva obra més important “Lo somni”, que ja devía estar acabada el 1399, perquè quan en aquesta data es trobava el Rei Martí a Saragossa per la seva coronació va tenir notícies de la mateixa pel seu Conseller el poeta Ramón Savall. Però no passaria molt de temps fins que arribara la definitiva rehabilitació del nostre personatge, el qual el 1402 formava part ja del Consell de Cent, ocupant a més el càrrec d’Escribà Regi: «Fides scriptor, fael de casa nostra» l'anomena el Monarca. El 1405 era el seu Secretari i cinc anys més tard, amb la incorporació a la corona aragonesa del regne de Sicília a la mort de Martí el Jove, afegia a aquests càrrecs el de Secretari per a aquell regne. La seva mort va haver d’ocórrer poc després, perquè consta que en 1411 ja havia mort.
A pesar de la seva exigua i, si es vol, poc original producció, Bernat Metge pot ser considerat com un dels primers prosistes de la llengua catalana i per descomptat com l’introductor amb el seu “Somni” del renaixement clàssic en aquesta literatura, al mateix temps que pel “Llibre de Fortuna e Prudencia” pertany encara de ple al món medieval. Doctrinalment, però, la seva obra més important és “Lo Somni”, en la que segueix molt de prop els models italians i en el primer llibre de la qual, i a través d’un diàleg que l’autor fingeix haver tingut estant a la presó amb l’ombra del seu real protector, s’aborda el problema de la immortalitat de l’ànima. Al començament l’autor manté la tesi materialista que és combatuda per l’esperit interlocutor, i després d’una breu ullada a les opinions dels antics, en la que segueix molt de prop a Ciceró, es formula la següent definició de l’ànima, cada una de les assercions de la qual és defesa amb multitud d’arguments: L’ànima humana és una substància espiritual pròpia, creada per Déu, vivificadora del cos, racional, immortal, susceptible d’obrar el bé i el mal. Amb tot, la qüestió central és la de la immortalitat, per a la demostració de la qual presenta fins a vuit proves racionals i quatre d’autoritat extretes d’escriptors pagans, jueus, cristians i de l’Alcorà.


Escrits de Metge
  • El Somni. Reducció de Luis Nicolau d'Olwer. Barcelona: Ricard Durán i Alsina, 1919. 32 p.
  • El sueño. Prólogo de Federico Carlos Sainz de Robles. Sevilla: Bibliófilos Sevillanos, 1948. XV, 133 p.
  • Historia de Valter y de la paciente Griselda... per Francesc Petrarcha, e arromançada per Bernat Metge. Barcelona: Imp. Rafols, 1925. 10 p.
  • Le Songe de Bernat Metge. Auteur catalá du XIVe siècle. París: A. Lemerre, 1889. CIII, 345 p.
  • Les obres d'en Bernat Metge. Lo Llibre de mals amonestaments; Lo Llibre de Fortuna e Prudencia; La historia de Valter y Griselda; y Lo Somni, hont se tracta de la immortalitat del' anima, de la sobtosa mort del Rey en Johan, de coses infernals de constumes de homens y de fembras. Textes autentichs publicats en vista de tots els Manuscrits coneguts, per R. Miquel y Planas. Barcelona: Miquel y Planas, 1910-1912. 252 p.
  • Lo Somni ... ab gran diligencia revist e ordenat. Afegida nouvement publicat ab notes bibliographiques y critiques per R. Miguel y Planas. Barcelona: Fidel Giró, 1907. XXIX, 123 p.
  • Lo Somni ... ab gran diligencia revist e ordenat. Afegida novamente la historia de Valter e de la pacient Griselda per lo mateix Bernat Metge arromançada. Barcelona: F. Altés, 1891. VIII, 263 p.
  • Lo Somni. Con prólogo y notas de Antonio Vilanova Andreu. Barcelona: C.S.I.C. Instituto Antonio de Nebrija, 1946. XXX, 131 p.
  • Lo Somni. Text, notes y glosari de Josep M. de Casacuberta. Introducció de Lluis Nicolau d'Olwer. Barcelona: La Neotipia, 1924. 190 p.
  • Obres completes i selecció de lletres reials per ell redactades. Barcelona: Selecta, 1950. 301 p.
Sobre Metge
  • CARRERAS ARTAU, T. Y J. Historia de la filosofía española. Madrid: Asociación Española para el Progreso de las Ciencias, 1939-1943, Vol. II, p. 526-527.
  • NICOLAU D'OLWER, L. Del classicisme a Catalunya. Notes al primer diàlech d'en Bernat Metge. Estud. Universit Catalans, 1909, 3, p. 440.
  • RIQUER, M. de. Algunes dates més sobre Bernat Metge. Analecta Sacra Tarraconensis, 1936, 12, p. 173-177.
  • RIQUER, M. de. Influencies del «Secretum» de Petrarca sobre Bernat Metge. Criterion, 1933, 9, p. 234-248.
  • RIQUER, M. de. Les lletres de Bernat Metge a Madona Isabel de Guimeril. Romania, 1934, 60, p. 94-95.
  • RIQUER, M. de. Notes sobre Bernat Metge. Estud. Universit Catalans, 1933, 17, p. 105-125.
  • SOLDEVlLA, C. Cataluña, sus hombres y sus obras. Barcelona: Aedos, 1955, p. 70.
  • TORRES AMAT, F. Memoria para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña. Barcelona: Impr. Verdaguer, 1836, s. Bernardo, médico.
facultat de filosofia - Ramon Llull