filosofiacatalana.cat

Francesc Mirabent i Vilaplana

Barcelona, 1888 - 1952. Filòsof. De família obrera, treballà d'empleat de banca fins que creà un negoci propi. Autodidacte, començà a conrear la novel·la i el periodisme. Estudià amb Serra i Húnter, i es doctorà el 1927. Col·laborà a la Revista de Catalunya, Revue d'Esthétique de Paris,Review of Aesthetics and Art Criticism, Revista de Ideas Estéticas, entre d’altres. Professor (1943) i catedràtic (1950) d'estètica a la Universitat de Barcelona, concebé l'estètica com a ciència independent, contrària a l'irracionalisme i al fisiologisme. A través de Serra i Húnter es basà en un realisme espiritualista heretat de la tradició de l'Escola Catalana de Filosofia. De la seva producció cal destacar L'Escola escocesa i la seva influència en els filòsofs catalans del segle XIX (1922), Els estudis filosòfics a Catalunya (1927), De la bellesa (1936), Dos poetas: Valéry y Claudel y la estética (1946) i Estudios estéticos y otros ensayos filosóficos (1958).

[semblança extreta d’Enciclopèdia Catalana]


Escrits de Mirabent

✓ La estética inglesa del s. XVIII (1927)
Més apunts sobre la síntesi estètica, Convivium (1957)
✓ Estudios estéticos y otros ensayos filosóficos (1958)
✓ Estètica i filosofia a Catalunya (2003)

Sobre Mirabent

✓ Doll, Ruben i Miquel Verdaguer, “Jaume Serra Húnter i Francesc Mirabent: els darrers sospirs d’una relació intel·lectual”, Comprendre (2003)
Cuscó, Joan, “De l’estètica a la filosofia. Francesc Mirabent i la reivindicació de la Bellesa”, Comprendre (2005)
Jaques Pi, Jèssica, “L’estètica de Francesc Mirabent : anacronia i anticipació”, Enrahonar (2010)
✓ Roviró, Ignasi, “Presentació”. En: Francesc Mirabent, Estètica i filosofia a Catalunya (2003), pp. 7-24.

facultat de filosofia - Ramon Llull